En plena onada de notícies sobre l'arribada de les primeres vacunes contra la Covid-19, el Servei de Microbiologia i Malalties Infeccioses de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid ha confirmat el primer cas documentat a Espanya d'una persona que ha patit dues vegades la malaltia i amb dos ceps diferents del virus.
El cas suposa el primer que és recollit per una publicació científica i exposa la situació d'una dona que es va contagiar per primera vegada de Covid-19 a principis del mes d'abril, en ple pic de la primera onada. Al setembre, quatre mesos i mig després, la dona es va tornar a infectar amb un altre cep diferent del mateix virus, i en aquest cas sí que va necessitar ser ingressada a l'hospital.
El d'aquesta dona espanyola és el 27è cas documentat en tot el món sobre reinfeccions quan ja fa nou mesos que la pandèmia es va expandir per pràcticament tot el món. Els experts asseguren que són casos estranys i poc freqüents.
A diferència de la resta de casos, que s'han dedicat a descriure'ls sense molta més informació sobre com es van produir els segons contagis, els investigadors del Gregorio Marañón han descrit també l'escenari epidemiològic que va permetre aquesta segona infecció. A més, de la seqüenciació del genoma complet del virus, van realitzar entrevistes que van permetre ordenar la cadena de transmissió que es dóna al voltant d'una reinfecció per Covid-19.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
La pacient es va reinfectar i va contagiar el virus al seu entorn
L'estudi ha permès descobrir que la pacient, després de reinfectar-se, va tornar a transmetre el virus al seu entorn, quelcom que fins ara no estava clar que pogués passar, perquè es pensava que una persona reinfectada tenia menys capacitat de contagiar-lo de nou. Es va donar el cas que l'entorn de la pacient no s'havia contagiat la primera vegada i la seva infecció va arribar amb aquest segon cep una vegada la pacient s'havia reinfectat.
Aquest fet dóna força a la tesi que defensen que la immunitat de grup no és suficient per aturar el virus perquè quan un percentatge suficient de població s'ha infectat, es considera que no poden contagiar a la resta i les mesures es relaxen. En aquest cas, queda demostrat que la relaxació de les mesures davant persones que ja han superat la malaltia pot suposar un risc afegit si aquesta persona torna a infectar-se.
A més, l'estudi ha permès descobrir que el cep amb el qual es va tornar a infectar la pacient era el mateix que circulava en aquell moment al seu entorn i era diferent que el que va contagiar a l'abril. El doctor Darío García de Viedma, qui va liderar l'estudi, explica que «s'ha proposat una via alternativa de documentació de la reinfecció, determinant els ceps circulants a la població en el moment de cada episodi i demostrant que el cep causant de la reinfecció no existia en el moment del primer episodi».
Els autors destaquen que l'hospital Gregorio Marañón compta actualment amb més de 1.000 ceps del SARS-CoV-2 seqüenciats fins avui dia, que representen tot el desenvolupament de la pandèmia a la Comunitat de Madrid des del passat mes de març. Segons expliquen, aquest estudi suposa un innovador mètode de documentar reinfeccions que pot determinar aquests esdeveniments inclús quan no s'ha pogut recopilar la informació referent a la primera infecció dels pacients o sobre un possible deteriorament del seu estat de salut entre un contagi i l'altre.
Així, l'estudi permet conèixer que hi ha casos on la immunitat rebuda per una primera infecció no pot durar massa en el temps. De fet, hi ha molts estudis que indiquen que si una primera infecció és lleu o asimptomàtica, la immunitat adquirida dura menys temps que quan es passa la malaltia amb un caràcter més greu.