Imatge de Francesca Bonnemaison

Celebrem els 150 anys del naixement de Francesca Bonnemaison

L’Espai Francesca Bonnemaison recull i actualitza el llegat d’aquesta figura clau de l’empoderament de les dones

Enguany es commemoren els 150 anys del naixement de Francesca Bonnemaison i Farriols, una dona clau en l’empoderament femení a través de l’educació, i clau, també, per a la recuperació de la cultura i la tradició catalanes. Ara, l’Espai Francesca Bonnemaison, gestionat per la Diputació de Barcelona, recull i actualitza la seva herència. 

Francesca Bonnemaison (Barcelona, 1872–1949) va ser la filla única d’un matrimoni de la burgesia catalana, comerciants de professió, i es va casar amb Narcís Verdaguer i Callís, advocat i polític catalanista. A través d’aquest matrimoni va accedir als cercles de la intel·lectualitat i la política barcelonines i, sent una dona emprenedora, va saber aprofitar la seva posició social i les seves grans dots de persuasió per aconseguir els seus propòsits. El seu llegat és ingent per al feminisme incipient de principis del segle XX, quan les dones no tenien visibilitat, ni espais públics on expressar-se, ni accés fàcil al coneixement. L’any 1909 va impulsar la Biblioteca Popular de la Dona, la primera a Europa per millorar el nivell cultural de les dones i, en especial, el de les treballadores. La bona acollida del projecte va propiciar, un any més tard, la creació de l’Institut de Cultura, que oferia formació per a dones amb l’objectiu de dignificar i professionalitzar aquelles feines considerades tradicionalment femenines, com ara la cuina, la costura, la taquigrafia o el dibuix. 

Imatge de l'espai Francesca Bonnemaison
L’edifici de l’Espai Francesca Bonnemaison era la seu de la Biblioteca Popular de la Dona i de l’Institut de Cultura | Xavier Subias - Diputació de Barcelona

Cent cinquanta anys després del naixement de Bonnemaison cal continuar valorant el llegat de dones referents com ella. La Diputació de Barcelona manté viu el seu esperit des de l'Espai Francesca Bonnemaison, centre que a la seva època va acollir la Biblioteca Popular de la Dona i l'Institut de Cultura, i del qual la Diputació n'és titular des de l'any 2004.

L’Escola de la Dona, la Biblioteca Francesca Bonnemaison (amb un fons propi sobre dones i feminismes) i l’Oficina de Polítiques d’Igualtat s’ubiquen en aquest espai, al número 7 del carrer de Sant Pere Més Baix de Barcelona. Des d’aquí, la Diputació contribueix a construir la història recent de les polítiques de gènere i igualtat en el món local i treballa perquè la transversalitat i la perspectiva de gènere siguin presents en totes les accions municipals, alhora que ofereix eines i assessorament per combatre les violències masclistes.

Imatge de l'entrada a l'espai Francesca Bonnemaison
L’Espai Francesca Bonnemaison acull la Biblioteca Bonnemaison, l’Escola de la Dona i l’Oficina de Polítiques d’Igualtat | Xavier Subias - Diputació de Barcelona

L’Espai Francesca Bonnemaison promou la participació de les dones i potencia el coneixement a través de la formació en l’àmbit de les polítiques d’igualtat i el desenvolupament personal amb projectes com el LAB Bonnemaison, un laboratori per fomentar el lideratge i la innovació en les polítiques públiques feministes des de la capacitació i la facilitació de xarxes entre dones. 

L'Escola de la Dona segueix les petjades pedagògiques de la Francesca Bonnemaison i ofereix un ampli ventall d'ensenyaments orientats cap a l'aprenentatge professional i per la capacitació al llarg de la vida.

Imatge d'una biblioteca museu de Barcelona
Interior de la Biblioteca Francesca Bonnemaison | Xavier Subias - Diputació de Barcelona

Tota la informació relativa a les activitats i jornades en el marc de la commemoració dels 150 anys del naixement de la Francesca Bonnemaison està disponible a la pàgina web de la Diputació de Barcelona.  

La Diputació de Barcelona treballa per assolir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i desplega la seva acció de suport als governs locals de la província d’acord amb aquests ODS, que van ser proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides el 25 de setembre de 2015 i formen part de l’Agenda global per a 2030.