Anar a veure els morts i a parlar amb ells. Passar comptes amb el Més Enllà. Una activitat humana que és tan antiga com la humanitat i que avui es concentra al voltant dels cementiris. A Tarragona també. Un cop a l'any com a mínim, les festivitats de Tot Sants i Difunts són l'excusa per visitar aquests espais singulars, més enllà del fet religiós. Tarraco Center us convida a descobrir aquests espais que també estan plens de bellesa i obres d'art, és per això que proposem una ruta pels cementiris més bonics i amb més tresors amagats del territori.
Llocs de pau i de silenci, de retrobament espiritual i de passejades místiques, però també conjunts arquitectònics i escultòrics plens de bellesa, de marbres fins i d'elegies sentides, que ens ajuden a trencar amb la rutina tirànica del temps dels vius. Tota una tradició que ens ha dotat d'uns escenaris que val la pena descobrir.
Cementiri de Savallà del Comtat
Al nord de la Conca de Barberà, tocant a la Segarra trobem el poble de Savallà del Comtat i la localitat agregada de Segura. Pobles d'origen medieval conservats amb cura que compten cadascun d'ells amb un cementiri característic que es troben entre els de més bellesa de Tarragona.
A banda d'estar-hi enterrats els difunts del poble, al cementiri nou de Savallà s'hi conserven una sèrie d'esteles funeràries encastades al mur perimetral. Són baixos relleus discoïdals del segle XIII que ens parlen del culte els morts i la consagració a l'Agnus Dei des de fa segles. Moltes de les esteles provenen del cementiri vell del cementiri veí de Segura.
Cementiri de l'Argentera
Amb la restauració del Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, al Baix Camp, el filantrop reusenc Eduard Toda i Güell també es va veure compromès amb la reforma del cementiri de la població veïna de l'Argentera. El 1920, juntament amb Tomàs Llaberia, van traslladar l'antic cementiri parroquial.
El nou cementiri es va construir copiant, a escala reduïda, un cementiri de París que Toda havia visitat en els seus viatges. Hi destaca la pedra treballada de La Floresta, la portalada romànica i una capella a l'interior sota la qual hi ha una cripta que constitueix l'únic panteó.
Cementiri de Tarragona
El cementiri municipal de la ciutat de Tarragona va ser construït el 1809 per fer front a la multitud de morts que el setge de la ciutat i la Guerra del Francès havien deixat. Per això algunes làpides més il·lustres estan relacionades amb aquell conflicte, com ara l'irlandès John Smith o el General Reding.
Una de les construccions més emblemàtiques és el mausoleu dels Marquesos de Tamarit, fet a imitació del mausoleu d'Halicarnàs. El cementiri de Tarragona s'ha anat fent gran a base d'ampliacions successives i per això compta amb una gran extensió de terreny que el converteix en un bon escenari per fer passejades ben a prop del nucli de la ciutat.
Cementiri de Valls
Datat de 1863 i dissenyat per l'arquitecte Baudili Ribot, el cementiri de Valls és un dels més bonics de Tarragona. Està situat als afores de la ciutat i es disposa al voltant d'un claustre envoltat de panteons i capelles amb teuladetes a dues aigües.
L'entrada està coronada per una cúpula semiesfèrica característica que dota el conjunt rectangular d'una gran senzillesa de línies d'estil neoclàssic.
Cementiri de Sant Llàtzer de Tortosa
Al costat del de Bítem, Jesús i Reguers, el de Sant Llàtzer és el cementiri més important i conegut de Tortosa. Data de 1900, obra de l'arquitecte municipal Joan Abril Guanyabens. Hi trobem nínxols i panteons d'estil noucentista amb valor artístic.
Tot el cementiri és enjardinat i té una vegetació abundant, entre conjunts de nínxols, làpides i inhumacions coronades amb grups escultòrics destacables que fan una passejada entre els morts molt agradable.
Cementiri d'Alcover
Alcover té un cementiri ja inventariat per la Diòcesi de Tarragona el 1925 i és, paradoxalment, un cementiri amb molta vida. L'any 2009 va haver d'ampliar-se per fer front a la gran concurrència a aquest equipament, molt integrat a l'urbanisme del poble. Compta amb algunes agrupacions de tombes i panteons singulars, amb làpides, creus i àngels de valor escultòric i arquitectònic.
Cementiri de Reus
Inaugurat el 1870 i finançat gairebé íntegrament per Josep Sardà i Cailà, el cementiri municipal va esdevenir el primer d'Espanya laic i general, no distingint entre religió, raça o procedència dels finats. Per això mateix, l'escultura que presideix el recinte és una imatge de Cronos, el déu grec del temps, que a Reus és conegut popularment com a Peret de la Dalla. Pel seu valor històric i artístic forma part de la Ruta Europea dels Cementiris (ASCE).
És d'estil neoclàssic i sorprèn per la gran quantitat de panteons monumentals i el gran nivell artístic. És probablement el cementiri més espectacular i bell de Tarragona. Ple d'història, hi ha més de 15.000 sepultures entre tombes, capelles, nínxols, panteons i criptes que fan que valgui la pena fer-hi una visita, per lliure o amb algun dels serveis guiats que expliquen la riquesa de la instal·lació. Molts dels reusencs il·lustres hi són enterrats, però el seu morador més popular és el General Prim, que hi té un mausoleu que es va fer molt famós arran de l'exhumació científica de la mòmia.
Cementiri de Gandesa
A la capital de la Terra Alta, bastant allunyat del nucli de població de Gandesa, hi trobem aquest extens cementiri presidit per una entrada amb dos xiprers centenaris i un arc de mig punt. Fundat el 1922, és un cementiri molt integrat en la natura i la vegetació. Hi destaquen les creus de forja, làpides amb creus llatines i alguns panteons d'estils arquitectònics diversos.