El Centre Social El Roser de Reus es posarà en marxa la primavera del 2021. Aquesta és la previsió que té actualment el govern local sobre la taula quan les obres assoleixen el 20% d'execució. Segons s'ha detallat a la visita d'obres d'aquest dimecres, la seva posada en funcionament permetrà tenir més marge per gestionar casos de vulnerabilitat social que, ara mateix, només troben com a sortida l'allotjament en establiments de la ciutat a través de Serveis Socials.
Segons ha exposat Carles Pellicer, alcalde de Reus, permetrà no comptar només amb els allotjaments que es fan, majoritàriament, a la Fonda Suïssa. Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social, ha matisat que el Centre Social El Roser serà un recurs més de Benestar Social, però que no implicarà deixar de treballar amb els establiments de la ciutat. El que sí que ha d'implicar, segons s'ha exposat, és ampliar i aprofundir en els casos que s'hi treballen, una línia d'actuació que des de l'oposició s'havia reclamat al govern.
«Un equipament de referència»
L'equipament, quan funcioni, ha d'aglutinar tots els Serveis Socials de Reus, des de la xarxa de gestió alimentària fins als allotjaments d'urgència passant per projecte d'inclusió social. Un objectiu que, segons ha destacat Pellicer, cal tenir especialment en compte arran de la situació actual i els seus efectes.
«Uns efectes que, malauradament, és probable que deixin pòsit durant els pròxims anys i esperem i desitgem que no tingui gaire utilitat, però sempre hi ha persones que necessitaran atenció», ha declarat. El pressupost de l'obra és d'1,8 milions d'euros i, segons el govern suposarà establir «un equipament de referència no només a la ciutat sinó al país».
Vilella ha destacat que garantir l'alimentació i l'allotjament d'urgència en casos de necessitat són competències municipals. Unes competències que, amb El Roser, quedaran aglutinades sota el mateix sostre. «Agafarem serveis que ja tenim i els portarem cap aquí per fer-ho de manera moderna, ètica i integrada; reconvertirem la manera com atenem les persones», afirma.
El menjador social, per exemple, passarà de ser un servei per a les persones que hi derivi Serveis Socials per passar a ser un espai obert a la ciutadania en forma de cafeteria. La part de cuina la gestionarà una empresa de càtering que, a més dels àpats socials i del menjador obert, també permetrà encarregar-hi, per exemple, un aperitiu que es faci a l'Ajuntament, o els menús d'un centre social.
Tal com ho planteja la regidora de Benestar Social de Reus, «els diners que en surtin revertiran sobre el mateix projecte social», un exemple, assegura, d'economia circular i social. La distribució d'aliments, que ara es fa des de setze punts diferents, es gestionarà des del Roser.
«És evident que n'haurem de tenir algun més a la ciutat», aclareix Vilella, però matisa que «ens permetrà fer una distribució d'aliments en molt millors condicions seguint comptant amb els voluntaris que ja hi ha». Una altra pota del projecte social és el de la formació i reintegració social.
Una empresa d'inclusió social serà l'encarregada de gestionar el projecte globalment. El que es vol és que serveixi de «trampolí», segons ha exposat la regidora. Això s'ha de concretar, segons s'ha detallat, en ofertes de formació que ja s'estan estudiant a través de Mas Carandell i capacitat per reintegrar-se al món laboral.
Reivindicar un edifici històric
Més enllà de l'activitat que s'acabi duent a terme al Centre Social El Roser, des del govern local es destaca també la importància arquitectònica de l'edifici en si. L'antiga presó preventiva, que després va ser una llar d'infants, està catalogada per la Generalitat i s'ha optat per recuperar, en la mesura que ha sigut possible, l'antic edifici.
Als dos blocs que ja existien s'hi ha afegit un tercer que ha volgut mantenir l'estètica de l'antiga presó. Els tres mòduls serviran per separar les oficines i sales de reunions per una banda, i els espais d'allotjament d'urgència i emmagatzematge d'aliments per l'altra.
El tercer espai, a l'edifici que s'aixeca de nou, s'hi ubicarà el menjador i la cuina. Aquests tres edificis, paral·lels a l'avinguda de Montblanc, estan connectats per un eix travesser. Segons Xavier Gallego, un dels tres arquitectes responsables del projecte, «l'edifici ha de ser per a les persones i ha de donar el llenguatge d'obrir-se a la ciutat sense amagar el que realment és i recuperant el que ja teníem, que és un edifici històric».