El Centre Social El Roser podria entrar en funcionament entre finals de 2019 i principis de 2020. Es tractaria de la primera fase de l'equipament, que comptaria amb el servei de menjador social i cafeteria oberta a la ciutadania, a més del sistema de rebost solidari i alguns espais comuns. La segona fase del complex es podria licitar durant el 2020 i, quan entrés en marxa, incorporaria els serveis d'acollida d'urgència, espais administratius i una sala multifuncional.
El Roser substituirà i ampliarà l'actual menjador social
Aquest projecte s'impulsa a través del 3 % del pressupost d'inversions municipals que es destina a finalitats socials segons han explicat, aquest matí, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, i la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella. Servirà per millorar l'atenció que es dóna, ara mateix, al menjador social del carrer de Bartrina, i és que el nou espai permetrà ampliar el ventall de serveis i deixar de prestar-los a la ubicació actual.
Per una banda, el menjador social passarà a ser, també, una cafeteria oberta a la ciutadania i no només a aquelles persones que hi derivin els Serveis Socials. D'aquesta manera, els beneficis que s'obtinguin del que es consumeixi allí serviran per revertir-los en el mateix servei. A banda, però, també s'establirà una nova pota pel que fa a ajuts socials que no són estrictament econòmics, com és el de les ofertes laborals.
El Centre Social El Roser acollirà una empresa d'inserció
Montserrat Vilella, regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, l'ha definit com «un centre social integrat» que té per objectiu «atendre d'una manera més actualitzada» les persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, a més del servei de menjador social —que ampliarà els serveis que ofereix ara—, també hi haurà espai perquè s'hi impliqui una empresa d'integració laboral.
Amb aquesta línia d'actuació social es vol intervenir en el vessant de la formació i de l'ocupació, un aspecte que anirà dirigit, segons la regidora, a aquelles persones que tot i comptar amb ajut de Benestar Social encara es vegin immerses en una situació de pobresa estructural. Es vol «poder fer de palanca, de trampolí perquè aquestes persones puguin trobar feina».
L'equipament, en marxa entre 2019 i 2020
El projecte compta amb un pressupost d'1,4 milions d'euros entre la seva redacció, la direcció de les obres, la seva execució i la posada en marxa. Es farà en dues fases a causa de les limitacions econòmiques del pressupost municipal, i la primera part hauria d'entrar en funcionament entre finals del 2019 i principis del 2020. Es licitarà durant el primer trimestre de l'any vinent i està previst que les obres durin entre nou i deu mesos.
Aquesta primera fase és la que rehabilitarà l'espai que ocuparan la cafeteria i menjador social, el rebost solidari i alguns espais comuns. La segona fase, que no es licitarà, com a mínim, fins a l'any 2020, és la que deixaria el complex completament acabat, incorporant-hi els serveis d'acollida, amb entre dotze i setze llits d'emergència; la sala multifuncional; i les sales de serveis administratius.
També durant aquesta segona fase està previst que s'habilitin espais per traslladar-hi part del personal de la regidoria de Serveis Socials. Fora de l'activitat de l'Ajuntament, el Centre Social El Roser també ha d'acabar acollint, en un d'aquests espais futurs, la seu de l'Associació de Veïns dels Xalets Quintana.
Primer espai municipal per a l'acollida d'emergència
Carles Pellicer, alcalde de Reus, assegura que quan estigui en marxa «serà un equipament de referència». El cas és que, quan se n'hagi executat la segona fase, Reus comptarà, per primera vegada, amb un servei de llits d'emergència. Hi haurà dotze places, vuit per a homes i quatre per a dones, però amb la capacitat de poder modular l'espai per acollir-hi una família si en un moment puntual convé, o poder arribar a ampliar les places fins a setze.
D'aquesta manera, previsiblement, es deixaria de derivar les persones sense llar que es detectin cap a pensions, hostals i hotels de la ciutat com passa ara. A més, ha explicat Montserrat Vilella, la sala multifuncional permetrà poder reaccionar en cas que arribi una onada de fred, i és que per sortir del pas s'hi podran col·locar matalassos per atendre aquelles persones que ho necessitin.
Reivindicació del patrimoni arquitectònic
El Centre Social El Roser s'ubicarà a l'edifici que, entre 1929 i 1968, va ser la presó provisional de Reus. Més tard, entre 1979 i 2013, va ser la Llar d'Infants El Roser; i ara, des que entri en funcionament el nou complex, ha de ser un centre social integrat. L'edifici, que està catalogat i protegit pel seu valor patrimonial, viurà canvis substancials per obrir-lo a la ciutat i integrar-lo al seu entorn.
S'enderrocarà el mur exterior que feia de perímetre a la presó per substituir-lo per una pèrgola amb vegetació. La idea és que a la façana principal del complex hi quedi una plaça per tal que l'equipament s'obri a la ciutat i viceversa. Per tal de delimitar aquesta plaça i distingir-ne l'entrada de l'edifici de l'espai públic, s'instal·larà la pèrgola amb vegetació vertical.
Els arquitectes responsables del projecte són els de la Unió Temporal d'Empreses formada per Josep Ferrando Bramona, David Recio Muniesa, Xavier Gallego Seuba i Toledo-Villareal. La direcció de les obres anirà a càrrec d'Aleix Sanz Capdevila & C&C Sygati SLP. Els arquitectes han explicat, a la presentació pública, que s'ha mantingut l'estructura original dels tres edificis i s'ha treballat a partir de la distribució simètrica que ja hi havia.
Eficiència energètica des de l'estructura del complex
Els tres edificis s'han pensat per tenir accessos diferenciats per a cada servei, però sense aixecar-hi barreres físiques. D'aquesta manera, els petits espais que uneixen un edifici i l'altre es mantindran, i es rehabilitaran les parts que, ara mateix, mostren més desperfectes. En alguns punts d'aquest espai, el desús i el pas del temps hi han deixat mostres evidents. Amb la rehabilitació s'optarà per donar un pes especial a l'eficiència energètica.
La distribució de les obertures i la ventilació s'han pensat de manera que a l'estiu hi circuli l'aire corrent, evitant l'ús d'aparells d'aire condicionat. De la mateixa manera que un hivernacle, han explicat els seus responsables, l'estructura i els materials s'han pensat perquè a l'hivern es mantingui la calor natural i es pugui limitar l'ús de bombes de calor o calefacció.