La candidata del PDeCAT a la presidència de la Generalitat, Àngels Chacón, ha lamentat que «per culpa de la manca de planificació del Govern hagi de decidir un tribunal la data de les eleccions». En una atenció als mitjans aquest dijous a la tarda a Madrid, Chacón ha criticat que la data dels comicis catalans estigui marcada per «la incertesa, el caos i la improvisació».
La candidata del PDeCAT ha opinat que el 14-F «no és una data raonable» per la situació sanitària, que «posarà en perill el dret a vot de moltes persones», però ha retret al Govern «que no ha planificat ni ha posat mesures per garantir que els ciutadans puguin anar a votar amb garanties». D'altra banda, Chacón ha afirmat que la data alternativa del 30 de maig que va plantejar el Govern per celebrar els comicis es va decidir «de manera arbitrària» i «sense explicar els indicadors i condicionants que es tenen en compte» per fixar-la.
Justícia demana «sentit comú» al TSJC i diu que el Govern no es planteja ara ni un nou decret ni una nova data electoral
Mentrestant, la consellera de Justícia, Ester Capella, ha demanat «sentit comú» al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) després que avui hagi mantingut la suspensió del decret d'ajornament de les eleccions per la pandèmia amb el compromís de resoldre el fons de la qüestió com a màxim el 8 de febrer. Capella ha recordat que el decret es basava en l'evolució epidemiològica, l'efecte sobre la qualitat democràtica i el marc jurídic. A partir d'aquests informes, la consellera de Justícia ha descartat per ara elaborar cap altre decret ni buscar cap nova data electoral. Capella també ha exigit poder anar a votar «sense por» i ha lamentat la batalla jurídica «per la porta pel darrere» dels qui miren més «les enquestes» que la «situació sanitària».
Capella ha recordat que el decret suspès cautelarment estava avalat per la comissió jurídica assessora, pel Síndic de Greuges i per la taula de partits. En aquest sentit ha subratllat que «totes les formacions» estaven «d'acord» amb l'ajornament, i ha puntualitzat que l'única discrepància era la que va presentar el PSC «a l'entorn de la data». De moment, però, el Govern es manté ferm en la validesa del decret, i Capella ha explicat que les al·legacions que presenta l'executiu en el procediment judicial subratllen que és efectiu perquè el vicepresident en funcions de president, Pere Aragonès, «té facultat per posposar les eleccions, segons diu l'informe de la Comissió Jurídica Assessora».
Les al·legacions recullen també, entre d'altres, les posicions de l'Agència de Salut Pública de Catalunya o del Síndic de Greuges que en el seu informe advocava per fixar uns criteris «objectius, sanitaris i constitucionals» per decidir si es donaven les condicions per continuar amb el procés electoral o calia «procedir a un ajornament». Les al·legacions del Govern subratllen que el Síndic «considera que aquesta decisió de possible ajornament s'hauria de prendre com a màxim el 15 de gener». En una addenda posterior, també recollida a les al·legacions, el mateix Síndic reclamava que qualsevol ajornament estigués «sòlidament» fonamentat sobre les dades epidemiològiques «presents i previstes per a la jornada electoral» i en les mesures «efectivament disponibles» per «garantir el dret de vot per a tota la ciutadania en condicions sanitàries segures».