Aquest 2019, el Campus Extens de la URV de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, a la comarca del Baix Camp, organitza un nou cicle de conferències sobre curiositats científiques. La iniciativa, que compta amb la col·laboració de la Regidoria de Cultura del municipi i de la Diputació de Tarragona, està formada per tres xerrades a càrrec d’experts en la matèria, que tindran lloc els pròxims dilluns 14, 21 i 28 de gener, a partir de dos quarts de vuit del vespre, a la Sala Bonet Castellana del Centre Cultural Infant Pere de l’Hospitalet de l’Infant.
Ulugh Beg i un observatori astronòmic del segle XIV
La primera de les conferències, programada per al pròxim dilluns, 14 de gener, serà dictada per Javier Castelo Torras, físic nuclear, investigador i divulgador científic, i girarà al voltant de la figura d’Ulugh Beg, nét del gran conqueridor Timür —Tamerlan— i monarca d’un gran imperi de l’Àsia central durant el segle XIV, qui va destacar com a astrònom i matemàtic. Beg va manar construir un descomunal observatori astronòmic a Samarcanda, a l’actual Uzbekistan.
#LHospitalet acollirà aquest gener un nou cicle de xerrades sobre curiositats científiques. La primera dilluns 14 de gener a càrrec de @CasteloTorras. Tractarà sobre Ulugh Beg,astrònom i matemàtic que va fer construir un observatori astronòmic a Samarcanda:https://t.co/zSX6bjqV3tpic.twitter.com/1fsF21wvqc
— vandellosihospitalet (@ajuntament_vh) 10 de gener de 2019
La segona xerrada, que tindrà lloc el dia 21 de gener, porta el nom d’«Escepticismo, pensamiento crítico y sentido común. Algunos ejemplos de creencias acríticas populares», i la impartirà l’enginyer Industrial en Tècniques Energètiques i Doctor Enginyer Industrial Ferran Tarrassa Blanes qui, des de l’any 2008, és el cap d’Enginyeria de la central nuclear d’Ascó, a la comarca de la Ribera d’Ebre.
Homenatge a la figura de Rosalind Franklin
Finalment, Javier Castelo serà també l’encarregat de l’última conferència del cicle, la que esdevindrà del pròxim 28 de gener, sota el títol «Rosalind Franklin i l’estructura de l’ADN». Aquesta física-química anglesa, qui va morir de manera prematura, no va poder ser nominada al premi Nobel de Medicina de l’any 1962, per la seva gran col·laboració en el descobriment de l’estructura de l’ADN.
- També et pot interessar: Els estudis de gènere, aposta de les universitats públiques cap a la igualtat