Des que en l'últim quadrimestre de l'any passat es va començar a parlar activament de les mutacions del virus han estat moltes les variants que s'han anat reportant. Aquest fet s'ha convertit en la primera causa de preocupació per la comunitat internacional. Una de les més contagioses és la californiana, que no només es propaga més de pressa que les anteriors, sinó que està associada als casos més greus, perquè aconsegueix evadir els anticossos generats per les vacunes.
Així ho han explicat els investigadors de la Universitat de San Francisco en un estudi que aconsegueix explicar el preocupant nombre que reporta el territori americà. Segons menciona el document, es trobaria al mateix nivell de les més populars, és a dir, la del Regne Unit, Sud-àfrica i Brasil.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
«El demani ja està aquí», comenta el doctor Charles Chiu, responsable de la investigació duta a terme per genetistes, epidemiòlegs, matemàtics i altres científics de la UCSF. La nova variant rep el nom tècnic de B.1.427/B.1.429 i el sanitari assegura que respecte a les conseqüències que pot portar «tant de bo tot fos diferent, però la ciència és la ciència».
La seva perillositat respecte d'altres soques
Segons els especialistes del territori, aquesta nova variant podrien substituir a la ja coneguda B.1.1.7. que prové del Regne Unit. Tal com informa Chiu, en el pròxim mes podria representar el 90% del total dels contagiats. Una altra de les afirmacions que realitza el metge és una possibilitat que de moment no s'ha plantejat en la majoria d'informes mèdics, i és que els dos virus resideixen en el mateix pacient, un fet que cataloga d'«escenari de malson».
El document assenyala que les persones infectades podrien desenvolupar episodis més greus i a més advoca per establir normes més severes al territori californià, com l'ús de mascaretes facials o la limitació d'activitat de cara el públic. L'estudi indica que aquesta mutació va ser comparada amb les trobades en els casos de setembre al territori i resulta molt més contagiosa.
Les mostres analitzades amb diferents mètodes científics suggereixen que la variant és entre un 19% i un 24% més invasiva. Una dada que resulta encara més preocupant és que per un dels grups de risc, com són la gent gran, la taxa de propagació resulta sis vegades més alta que la comuna. Una altra de les informacions que ha sospesat el grup d'experts és que l'acumulació de càrrega viral de la nasofaringe és més alta que amb la resta de soques, un fet que determina que cada infectat ho pot transmetre a més individus.
Les diferències a nivell estructural
El genoma de B.1.427/B.1.429 inclou tres mutacions que afecten la confecció de les proteïnes, i que el patogen utilitza per a la seva mateixa expansió modificant el seu codi genètic. En un laboratori d'UCSF, els científics van descobrir que la mutació L452R convertia la soca de Califòrnia més resistent i sobretot, més difícil d'immunitzar-se contra ella.
Un virus dissenyat per tenir només aquesta mutació pot arribar a infectar el teixit pulmonar un 40% més de pressa que les soques circulants que no presenten una modificació. En comparació amb les variants més comunes, el virus sotmès a estudi ha estat catalogat tres vegades més infecciós.
«Anticipo que, amb el temps, tindrà un efecte sobre la vacunació», comenta Chiu. També ha advertit que una letalitat més gran podria no ser un senyal que la variant sigui inherentment més letal, sinó que, pot ser simplement un reflex de què la seva major infecció va causar un col·lapse de l'atenció hospitalària sobretot al sud de Califòrnia.