Donar positiu en coronavirus pot ser molt estressant, i més si has de passar la malaltia tancat a casa amb nens. Però tot es complica encara més si ets una família nombrosa que tens ni més ni menys que 9 fills. T'imagines els onze tancats a casa i passant la malaltia?
Perquè això és el que ha viscut Paloma Blanc, una mamà 'influencer' famosa en xarxes socials pel seu compte d'Instagram @7paresdekatiuskas, on relata el dia a dia com a mare de nou fills. Ara, en el seu dia a dia s'ha colat el coronavirus; i és que els onze membres d'aquesta família van donar positiu per Covid fa dues setmanes, quedant tancats a casa amb símptomes, que per sort no van ser molt greus.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
Tal com ha relatat Paloma, tot va començar la nit del 5 de febrer quan el seu marit, que sempre és l'encarregat de recollir la cuina abans d'anar-se’n a dormir, li va dir que necessitava tombar-se perquè li feia mal el cos i no podia acabar amb aquesta tasca, alguna cosa que va estranyar molt a Paloma, qui assegura que «Ell mai es queixa que li faci mal res».
L'endemà al matí, tant els nens com ella es van aixecar amb els mateixos símptomes de malestar i aquí van començar les sospites, per la qual cosa Paloma va decidir trucar a una amiga perquè els fes un test de Covid, del qual van donar tant els seus nou fills com ella i el seu marit, positiu.
Paloma relata la seva experiència
«Em vaig posar a plorar sense consol. No podia creure-ho. El món es va parar a la meva casa en aquest moment. Vaig sentir una mescla de preocupació, ràbia i frustració. No entenia com el virus havia entrat en les nostres vides. Fins i tot vaig muntar a casa un racó anticovid amb gels, màscares... Sempre he estat molt estricta amb les mesures de prevenció. La meva família em deia que era una exagerada per tot el que obligava a fer als meus fills. El meu marit i jo hem estat taxistes dels nens perquè no fossin en transport públic, en els últims tres mesos no han quedat amb amics, en Nadal vam estar sols i ni vam anar a Astúries a veure al meu pare que està molt malalt... Facis el que facis, és clar que no es pot controlar tot. Semblava que era impossible que ens contagiéssim i, al final, la variant britànica es va fer un lloc entre nosaltres», explica Paloma.
A partir d'aquí, tant el termòmetre com el mesurador d'oxigen no va parar de funcionar i de passar de nen en nen, encara que per sort, no van tenir febre, però sí molt mal de cap, dolor en el cos, congestió nasal, tos, pèrdua d'olfacte, cansament… és a dir, tot el quadre de símptomes coneguts del coronavirus, que van deixar a la família gairebé sense forces.
Els nens s'encarregaven de la casa
Encara que a l'ésser una família tan nombrosa els nens ja estan acostumats a realitzar moltes de les tasques domèstiques, en aquesta situació era determinant que ajudessin als seus pares, que es trobaven tan malament que un dia van realitzar una reunió per a demanar-los que s'encarreguessin de la casa: «Preparem un organigrama per a decidir, segons l'estat en el qual es trobava cadascun, qui parava taula, la llevava, cuinava... En realitat són tasques a les quals estan acostumats, encara que sempre hi ha alguna renyina perquè un diu que ha fet més que l'altre, i aquestes discussions típiques».
No obstant això, l'estat de cansament que arrossegaven també els va passar factura i van haver de baixar el nivell d'exigència: «Arribem a ser poc organitzats: uns dies menjàvem a les dues i altres a les cinc de la tarda. Els horaris eren flexibles segons qui cuinés i com ens trobéssim. No ens va importar molt, la veritat, perquè en el nostre estat tampoc teníem molta gana», assegura.
Tota una odissea que han pogut superar sense mals majors, fins que dijous passat es van poder reincorporar tots a les seves rutines habituals una vegada ja recuperats del tot. Així i tot, Paloma, que portava un any extremant les mesures de precaució i que pensava que a hores d'ara ja es vacunaria i no haurien de passar el virus, es continua preguntant com va entrar el virus a la seva casa: «Potser passar-ho tots d'una vegada hagi estat el millor perquè el nostre confinament l'hem passat junts i en el mateix període de temps. Això no impedeix que li doni voltes a com va arribar a entrar a la meva casa. Per descomptat no ha estat fruit de la imprudència», reflexiona.