Un grup d'investigadors de la Universitat de Sidney acaba de publicar el primer estudi on es detalla quines són les zones del món amb major risc que sorgeixi una nova pandèmia.
Per a això, els científics han localitzat les zones del planeta on es donen les condicions més propícies perquè un nou virus passi de la fauna silvestre a la població. I aquestes àrees tenen dues coses en comú: són ciutats molt poblades i altament globalitzades, on a més, la relació entre éssers humans i animals silvestres és molt estreta.
Una intensa interacció amb la vida silvestre i una alta densitat de població, són els indicadors de més risc per a detectar aquestes 'zones vermelles' on podria aparèixer la pròxima pandèmia, que en l'estudi han conclòs que es troben en el sud i sud-est asiàtic i a l'Àfrica subsahariana.
A més, es dona la circumstància que moltes d'aquestes ciutats estan híper connectades amb la resta del món mitjançant la xarxa aèria, alhora que manquen d'un sistema robust de salut, per la qual cosa un nou brot podria passar inadvertit.
Michael Walsh, autor principal de l'estudi, ha explicat la importància d'identificar els punts crítics a tot el món: «La nostra recerca integra la relació entre la vida silvestre i els éssers humans amb els sistemes de salut i la globalització per a mostrar on els brots podrien no ser identificats i disseminar-se per tot el planeta, donant lloc a noves pandèmies».
Tres nivells diferents de risc
El principal motiu perquè una malaltia infecciosa s'expandeixi entre humans és l'intercanvi d'espai entre humans i vida silvestre. Com més gran sigui, les infeccions seran més comunes. És per això que l'estudi va començar detallant quines eren aquestes àrees, i les va identificar com d'alerta 'groga o taronja'.
El pas següent va ser detectar entre aquestes àrees, quins tenien un sistema de salut més deficient on fos més fàcil que davant un brot, es perdessin les cadenes de transmissió; aquestes àrees es van denominar d'alerta vermella. Finalment d'aquestes últimes àrees, es va destacar de més risc per damunt les altres, les ciutats que estiguessin incloses en elles i que estiguessin altament connectades mundialment mitjançant transport aeri, un fet que facilitaria la disseminació del virus per tot el món.
Aquest estudi pretén ajudar a prevenir la pròxima pandèmia, extremant la vigilància en aquestes zones, tal com indiquen els seus investigadors en l'article: «És la primera vegada que s'ha identificat i mapat aquesta geografia de tres etapes, i volem que serveixi per a desenvolupar la vigilància sobre múltiples nivells d'infeccions en humans i animals per a ajudar a prevenir la pròxima pandèmia».
Estratègies per a evitar la pròxima pandèmia
Per a Walsh i el seu equip, una de les estratègies que caldria implantar en aquestes zones seria millorar la conservació de l'hàbitat i de la infraestructura sanitària, a més d'incrementar la vigilància en aeroports per a minimitzar qualsevol possible virus que pogués haver-se escapat, augmentant així la capacitat de defensa davant una pròxima pandèmia. Una estratègia que seria molt més efectiva i barata que controlar una pandèmia una vegada que s'ha estès per tot el món globalitzat.
Per això Walsh apunta a la necessitat d'un esforç col·lectiu per a minimitzar l'impacte d'una pròxima pandèmia, implantant mesures per a millorar unes certes infraestructures: «Amb aquesta nova informació, és possible desenvolupar sistemes que incorporin infraestructures de salut humana, cria d'animals, conservació de l'hàbitat i moviments a través dels mitjans de transport per a prevenir la pròxima pandèmia.
Donat el risc aclaparador que existeix en moltes de les comunitats del món i l'exposició simultània d'alt risc de tantes de les nostres ciutats més connectades, això és una cosa que requereix la nostra immediata atenció col·lectiva».