Aquest dilluns, 7 d'octubre, el parlament de Catalunya ha acollit la quarta moció de censura al govern català d'ençà de la recuperació de les institucions catalanes, l'any 1980. La moció naixia morta des del primer minut, no tenen majoria absoluta, però l'interès se centrava a saber si «la convivència», entesa com l'entenen els taronges, era possible. 'Spoiler alert'! No ho és.
[predef]catalunya-diari-81[/predef]
La jornada del matí ha arrancat amb la intervenció de Carlos Carrizosa, home fort del grup parlamentari de Ciutadans, defensant l'argumentari d'aquesta moció, moció que han batejat com «la moció de la convivència». Els taronges entenen que «la continuïtat de Torra posa en qüestió el fet més sagrat: la convivència».
Si la intervenció de Carrizosa anava destinada a exposar l'argumentari polític de la moció, l'esquelet de la censura, Roldán havia de presentar el programa de govern que proposava a la cambra. Bé, la veritat és que arribat el moment, la tarragonina va repetir el memorial de greuges de Ciutadans: por, abisme, trencament de la convivència, TV3, Goma-2, comandos i ah, racisme, amb la clàssica cita de l'article de Quim Torra sobre «les bèsties amb forma humana» i, per descomptat, les opinions de fa prop de 40 anys de Jordi Pujol sobre els andalusos.
Segons Lorena Roldán, «tot allò que fan els separatistes ho van aprendre de Pujol, i així hem arribat fins aquí». Carlos Carrizosa ha atacat el moll de l'os del procés català i ha negat que sigui «cívic, democràtic i pacífic» com asseguren des de les files independentistes.
«El procés no és cívic perquè no neix de la ciutadania, neix de les elits; no és democràtic, i ho demostren els dies 6 i 7 de setembre, vostès abans són independentistes que demòcrates; i sobre el suposat caràcter pacífic... Tots sabem que, a Catalunya, aquells que se senten i es manifesten espanyols són pressionats i els partits constitucionalistes patim violències de diferents intensitats» ha reblat Carrizosa en una exposició que Roldán ha portat una mica més enllà: «el procés no és la revolució dels somriures, és la dels explosius. Vostè, senyor Torra, és un perill públic».
«Aquesta moció va», ha resumit Roldán, «de dir sí a la democràcia i no a Torra i per això demano recuperar l’esperit del 8 d’octubre, la unió de tots els constitucionalistes».
«El parlament no és un bar ni un plató de televisió»
El govern ha utilitzat l'estratègia que va estrenar Jordi Pujol amb la moció de Pasqual Maragall contra el president convergent: menystenir la moció i mantenir al president en silenci. Però si Pujol es va riure de Maragall enviant a Artur Mas, conseller en cap, el president Torra no ha delegat en el vicepresident Aragonès sinó en la consellera de Presidència, i portaveu del govern, Meritxell Budó.
Budó, «intencionadament breu», ha sigut contundent: «estem davant d'una moció de censura només en l'aspecte formal i el govern vol mostrar la seva disconformitat pel fet d'utilitzar les eines institucionals per interessos partidistes. Sens dubte és un mal ús del mecanisme de moció de censura».
«Senyors de Ciutadans», ha interpel·lat la portaveu del govern, «el parlament no és un bar, ni un plató de televisió ni un pavelló on fer actes de campanyes. La candidata Lorena Roldán, que fa només 11 dies era reprovada per la majoria d'aquesta cambra, fa un ús interessat i fraudulent dels recursos públics i del parlament de Catalunya». Tanmateix, la presència d'Albert Rivera i Inés Arrimadas, de Ciutadans, així com de Cayatena Álvarez de Toledo, sí que dotaven al Parlament d'un flaire semblant al d'un plató de televisió: la moció de censura a Quim Torra coincideix amb la precampanya de les eleccions generals.
«A vostès només els hi interessa el conflicte i l'espectacle» ha carregat Meritxell Budó qui agafava empenta per rematar a l'adversari: «Ciutadans, aquells que parlen de la Catalunya real però tenen zero alcaldies. El suflé que es desfà és el de Ciutadans». Fet destacable, de la intervenció del govern, és que per l'executiu català el problema ja no és «o referèndum o referèndum» ni «fer la república» sinó, en paraules de Budó, «l'encaix entre Catalunya i Espanya, aquest és l'autèntic problema que hi ha sobre la taula».
«Espanya no ens roba, la Generalitat ens fregeix a impostos»
Les mocions de censura, en el sistema parlamentari català i també a l'estatal, són de caràcter constructiu; és a dir, s'ha de votar un programa de govern, una proposta. Lorena Roldán, la candidata del grup de Ciutadans a la presidència de la Generalitat, ha disposat de temps il·limitat per presentar l'habitual programa dels taronges: una barreja de mesures socialdemòcrates, liberals i populismes de dretes.
L'esquelet d'aquestes 10 mesures que ha presentat Roldán, l'espina dorsal del seu discurs, de l'activitat parlamentària de Ciutadans i de l'existència mateixa de Ciutadans, és el procés català. El procés està en l'origen, segons els taronges, de tots els mals que hi ha a Catalunya i per això «és necessari aturar-lo i recuperar la dignitat de les institucions».
I és que, per Lorena Roldán, amb els seus al govern «als catalans els hi tornarà a venir de gust sintonitzar TV3»; «lluitarem contra les llistes d'espera tot i que sabem que, pel seu govern, això només són engrunes»; «les universitats deixaran de ser espais d'impunitats. Vostès han permès que radicals separatistes campin com vulguin pels campus universitaris catalans»; «reduirem impostos perquè no és que Espanya ens roba, és la Generalitat que ens fregeix a impostos».
Roldán també ha tingut un moment publicitari molt tendre on ha aprofitat, des del faristol del Parlament, la presència de la seva antecessora, Inés Arrimadas, a la tribuna de convidats de l'hemicicle, per agrair-li «la teva tasca i ara, gràcies a aquesta tasca, jo podré ser candidata a la presidència del govern de la Generalitat».
Els eixos programàtics de Ciutadans es poden resumir en què els independentistes ho han fet tot molt malament, «ens han portat a l'abisme» i els taronges faran absolutament tot el contrari.
La sessió matinal del debat de la moció de censura, «la moció de la convivència», ha deixat clar que la convivència entre les forces de govern, independentistes, i el partit més votat, Ciutadans, no és possible, ara per ara. I no és possible perquè Ciutadans busca el xoc per guanyar titulars (fins a un parell de vegades Lorena Roldán ha interpel·lat directament a Torra buscant el moment Ciutadans, el moment de mal rollo) i el govern no es molesta ni en respondre.
La política catalana s'ha quedat encallada en el 27 d'octubre de 2017 i des d'aleshores uns no saben com avançar, els independentistes, i els altres, Ciutadans, no volen avançar perquè se'ls hi desmunta la paradeta.