Pocs dies abans de l'inici dels judicis contra el Procés a 'CatalunyaDiari' analitzem les vistes i donem algunes de les claus per entendre com funcionarà, qui es jutjarà, qui jutjarà i on es jutjarà. I sobretot, què es jutjarà al Tribunal Suprem de Madrid i al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest desdoblament de la causa en dos judicis separats, que aniran a dues velocitats, fan que ara ja no es parli només d'un judici contra el Procés sinó que, com a mínim, n'hi hagi dos.
1. Quan serà el judici de l'1-O?
Un dels interrogants que encara hi ha sobre la taula ara mateix sobre el judici del Procés és la data prevista d'inici. Abans de finalitzar l'any es va celebrar el que es coneix la vista de qüestions prèvies, una sessió —que habitualment es fa just abans de l'inici del judici, però que per la magnitud d'aquest procés, es va fer amb antelació— que serveix per posar sobre la taula peticions de les parts al tribunal sobre l'ordenament del judici. Les defenses van demanar que el judici se celebrés al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i no al Tribunal Suprem posant en relleu que els fets que s'imputen als acusats es van cometre, presumptament, només a Catalunya.
El Tribunal Suprem ho va descartar en part —els membres de la Mesa sí que seran jutjats a Barcelona; encara sense data també— i ara ja només falta saber el dia que començarà el judici i el primer dia que els acusats hauran d'assistir a la vista. Hi ha diverses dates sobre la taula pendent de l'assenyalament: el 22 o el 29 de gener.
La sentència, passades les eleccions municipals del maig
Sigui quin sigui el dia d'inici, el que sí que més o menys està clar és quant durarà: fent tres sessions per setmana, de dimarts a dijous, el judici es pot allargar uns tres mesos. Quan s'acabi de practicar la prova durant el judici oral, caldrà que el tribunal dicti la sentència contra els acusats, sigui amb condemnes de presó o amb l'absolució. Algunes fonts judicials, seguint models anteriors, asseguren que aquesta sentència no arribarà fins passades les eleccions municipals previstes pel mes de maig.
2. Què es porta a judici?
Si tenim en compte la relació de fets que detalla la Fiscalia del Tribunal Suprem en el seu escrit d'acusació es pot assegurar que el que es porta a judici és tot el procés d'independència que des de Catalunya s'ha volgut portar a terme els darrers anys i centrat, sobretot, en el referèndum que va organitzar la Generalitat de Catalunya el Primer d'Octubre de 2017.
La Fiscalia detalla els moviments sobiranistes des del 2013 fins al 3 d'octubre de 2017 arribant a la conclusió que tot plegat és un «aixecament generalitzat» de la societat catalana amb «força, agressió i violència» amb l'objectiu d'aconseguir la independència i, clar, atacar l'ordre Constitucional. Com a responsables d'aquest aixecament, i dels delictes que això comporta, la Fiscalia assenyala tots els membres del govern Puigdemont, els membres sobiranistes de la Mesa de Parlament i també líders de partits independentistes com Esquerra i la CUP.
3. Qui es porta a judici?
El judici arrencarà al Tribunal Suprem a Madrid contra Oriol Junqueras, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya i ara líder d'Esquerra des de la presó; Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana; Jordi Cuixart, president d'Òmnium Cultural; Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya; Jordi Turull, conseller de la Presidència; Joaquim Forn, conseller de l'Interior; Raül Romeva, conseller d'Exteriors; Josep Rull, conseller de Territori; Dolors Bassa, consellera de Treball —aquests primers, en presó provisional—; Carles Mundó, conseller de Justícia; Meritxell Borràs, consellera de Governació, i Santi Vila, conseller d'Economia i Empresa.
Després de les peticions de les defenses, el Tribunal Suprem ha ordenat que una part dels acusats en aquesta causa especial contra el Procés es jutgin al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, trossejant el procés. En aquest tribunal de Barcelona s'hi jutjarà Mireia Boya, portaveu al Parlament de la CUP; Lluís Maria Coromines, Lluís Guinó, Anna Simó,Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, membres de la Mesa que presidia la presidenta Forcadell.
Tot i que les investigacions policials i les acusacions també havien d'anar contra altres persones relacionades amb el Govern que va fer l'1 d'Octubre, no han pogut ser portades al judici en estar desplaçades, en l'autoanomenat «exili», a l'estranger. Tot i les peticions de la justícia espanyola per fer-ne la seva extradició i poder-los jutjar, diferents justícies europees ho han tombat. A l'exili ara mateix hi ha el president Carles Puigdemont, a Bèlgica, juntament amb els consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig; la consellera Clara Ponsatí a Escòcia, i les diputades Anna Gabriel i Marta Rovira a Suïssa. Ara ja sense euroordre de cerca i captura però sense poder tornar a l'Estat espanyol, on serien detingudes i entregades al Tribunal Suprem.
On dormiran els acusats?
Cal diferenciar els acusats en tres grups clars. Els que són a presó i seran jutjats a Madrid, els que seran jutjats a Madrid però estan en llibertat amb càrrecs i els que seran jutjats a Barcelona. El cas més traumàtic és pels que estan en presó i hauran d'anar a Madrid per participar en les diferents sessions del judici.
Els vuit presos seran traslladats per la Guàrdia Civil fins a una presó a l'exterior de Madrid abans de l'inici del judici i cada dia hauran de ser traslladats, emmanillats i en furgoneta, cap a la sala de vistes. Les defenses ja han denunciat que els seus clients no estaran en les millors condicions per participar en el judici si cada dia s'han de llevar a primera hora del matí, fer una hora de trajecte amb vehicle policial, estar als calabossos esperant l'inici de la sessió, i després, retornats, d'igual manera, a la presó. No s'espera, tot i les peticions dels advocats, que siguin posats en llibertat per poder participar en el judici.
4. Quines penes es demana als acusats pel Procés?
En un judici totes les parts poden formular el seu escrit d'acusació, un text que conclou les investigacions que s'han fet durant la fase d'instrucció i que serveix per proposar les penes que es creuen que s'han d'aplicar als acusats i es qualifica els delictes que es creuen que s'han provat o que es poden provar. En aquest judici del Procés hi ha tres acusacions: el ministeri públic, la Fiscalia; l'advocacia de l'Estat, que representa els interessos de l'Estat i Vox, que està personada com acusació particular. Per la seva banda, les defenses també han de presentar aquests escrits tot i que en aquest cas, i com és habitual, es demana la lliure absolució dels seus patrocinats.
Les peticions de pena fetes per la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox (no s'han de sumar entre elles):
Oriol Junqueras
Fiscalia: 25 anys de presó i 25 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió i malversació de diners públics. Advocacia de l'estat: 12 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació. Acusació particular Vox: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, un d'organització criminal i un de malversació de fons públics.
Jordi Sànchez
Fiscalia: 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió. Advocacia de l'estat: 8 anys de presó i inhabilitació per sedició. Acusació particular Vox: 62 anys de presó per rebel·lió i organització criminal.
Jordi Cuixart
Fiscalia: 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió. Advocacia de l'estat: 8 anys de presó i inhabilitació per sedició. Acusació particular Vox: 62 anys de presó per rebel·lió i organització criminal.
Carme Forcadell
Fiscalia: 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió. Advocacia de l'estat: 10 anys de presó per sedició. Acusació particular Vox: 62 anys de presó per rebel·lió i organització criminal.
Jordi Turull
Fiscalia: 16 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió i malversació de diners públics. Advocacia de l'estat: 11 anys de presó per sedició i malversació de diners públics. Acusació particular Vox: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, un d'organització criminal i un de malversació de fons públics.
Raül Romeva
Fiscalia: 16 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió i malversació de diners públics. Advocacia de l'estat: 11 anys de presó per sedició i malversació de diners públics. Acusació particular Vox: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, un d'organització criminal i un de malversació de fons públics.
Joaquim Forn
Fiscalia: 16 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió i malversació de diners públics. Advocacia de l'estat: 11 anys de presó per sedició i malversació de diners públics. Acusació particular Vox: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, un d'organització criminal i un de malversació de fons públics.
Josep Rull
Fiscalia: 16 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió i malversació de diners públics. Advocacia de l'estat: 11 anys de presó per sedició i malversació de diners públics. Acusació particular Vox: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, un d'organització criminal i un de malversació de fons públics.
Dolors Bassa
Fiscalia: 16 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió i malversació de diners públics. Advocacia de l'estat: 11 anys de presó per sedició i malversació de diners públics. Acusació particular Vox: 74 anys de presó per dos delictes de rebel·lió, un d'organització criminal i un de malversació de fons públics.
Carles Mundó
Fiscalia: 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió i malversació de diners públics. Advocacia de l'estat: 10 anys de presó per sedició i malversació de diners públics. Acusació particular Vox: 24 anys de presó pels delictes d'organització criminal i de malversació de fons públics.
Meritxell Borràs
Fiscalia: 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió i malversació de diners públics. Advocacia de l'estat: 10 anys de presó per sedició i malversació de diners públics. Acusació particular Vox: 24 anys de presó pels delictes d'organització criminal i de malversació de fons públics.
Santi Vila
Fiscalia: 7 anys de presó i 16 d'inhabilitació absoluta per rebel·lió i malversació de diners públics. Advocacia de l'estat: 10 anys de presó per sedició i malversació de diners públics. Acusació particular Vox: 24 anys de presó pels delictes d'organització criminal i de malversació de fons públics.
Mireia Boya
Fiscalia: Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros per desobediència greu. Advocacia de l'estat: multa de vuit mesos i inhabilitació d'un any i quatre mesos per desobediència greu. Acusació particular Vox: 12 anys de presó pels delictes d'organització criminal i multa de 12 mesos per 9.000 euros per mes per desobediència.
Lluís Maria Coromines
Fiscalia: Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros per desobediència greu. Advocacia de l'estat: multa de vuit mesos i inhabilitació d'un any i quatre mesos per desobediència greu. Acusació particular Vox: 12 anys de presó pels delictes d'organització criminal i multa de 12 mesos per 9.000 euros per mes per desobediència.
Lluís Guinó
Fiscalia: Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros per desobediència greu. Advocacia de l'estat: multa de vuit mesos i inhabilitació d'un any i quatre mesos per desobediència greu. Acusació particular Vox: 12 anys de presó pels delictes d'organització criminal i multa de 12 mesos per 9.000 euros per mes per desobediència.
Anna Simó
Fiscalia: Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros per desobediència greu. Advocacia de l'estat: multa de vuit mesos i inhabilitació d'un any i quatre mesos per desobediència greu. Acusació particular Vox: 12 anys de presó pels delictes d'organització criminal i multa de 12 mesos per 9.000 euros per mes per desobediència.
Ramona Barrufet
Fiscalia: Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros per desobediència greu. Advocacia de l'estat: multa de vuit mesos i inhabilitació d'un any i quatre mesos per desobediència greu. Acusació particular Vox: 12 anys de presó pels delictes d'organització criminal i multa de 12 mesos per 9.000 euros per mes per desobediència.
Joan Josep Nuet
Fiscalia: Multa de deu mesos amb una quota diària de 100 euros per desobediència greu. Advocacia de l'estat: multa de vuit mesos i inhabilitació d'un any i quatre mesos per desobediència greu. Acusació particular Vox: 12 anys de presó pels delictes d'organització criminal i multa de 12 mesos per 9.000 euros per mes per desobediència.
Judici a l'Audiència Nacional contra els Mossos
Alhora, i encara sense data, tot i que ja amb els escrits de conclusions fets, també a l'Audiència Nacional es jutjarà al major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, al director general de la Policia, Pere Soler, i al secretari general del departament d'Interior, Cèsar Puig. Per tots tres, responsables de la policia de Catalunya durant l'1 d'octubre es demanen 11 anys de presó i 11 anys d'inhabilitació absoluta per un presumpte delicte de rebel·lió. També es demanen 4 anys de presó per sedició per l'intendent dels Mossos Teresa Laplana pels fets del 20 de setembre davant de la conselleria d'Economia, quan la Guàrdia Civil la va assaltar en el marc de les investigacions en contra del referèndum.
5. Qui portarà els judicis contra el Procés?
El judici que arrencarà a final de mes al Tribunal Suprem de Madrid estarà presidit per Manuel Marchena, tal com estava previst. Per davant d'ell hi passaran els consellers del Govern de Puigdemont, la presidenta del Parlament de Catalunya i també els dos Jordi. Marchena va ser proposat com a president del Poder Judicial espanyol però la filtració d'un missatge d'un senador del PP, que assegurava que Marchena obrava segons les seves intencions, el van fer retirar d'aquesta cursa i quedar-se, de moment, només amb la direcció del judici contra el Procés.
A Barcelona, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el judici contra els altres encausats, els membres de la Mesa del Parlament i Mireia Boya, serà dirigit per Jesús María Barrientos, el president del TSJC. Ho farà acompanyat, com és habitual, per dos jutges més al tribunal.
6. Qui defensa els acusats pel Procés?
Els dos judicis del Procés, el del Tribunal Suprem i el del TSJC, asseurà al banc dels acusats 18 persones. Cada persona ha de presentar-se al procés judicial amb el seu advocat de defensa. L'advocat Andreu Van den Eynde és l'encarregat de coordinar les defenses dels consellers d'Esquerra i porta de manera personal les defenses del vicepresident Junqueras i del conseller Romeva. La lletrada Olga Arderiu porta la defensa de Carme Forcadell al Tribunal Suprem i d'Anna Simó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Núria Martí portarà la defensa de Dolors Bassa i Josep Riba portarà la defensa del també advocat Carles Mundó.
La defensa de tres dels presos de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull està en mans de Jordi Pina i el quart, Joaquim Forn, en mans de l'advocat Xavier Melero. Aquest lletrat també defensa els interessos de l'exconsellera Borràs i els tres membres de la mesa relacionats amb Junts per Catalunya i Convergència: Coromines, Guinó i Barrufet.
Pina i Melero són dos lletrats molts coneguts en el món convergent que han defensat altres membres d'aquest partit els darrers anys, en temes relacionats amb la independència i també amb altres casos de presumpta corrupció. L'advocada Marina Roig és l'encarregada de la defensa del president d'Omnium, Jordi Cuixart. El prestigiós advocat Pau Molins defensa l'exconseller Santi Vila. Carles López s'encarrega de la defensa de Mireia Boya i Enrique Leiva la del reusenc Joan Josep Nuet.
7. Qui declararà durant el judici?
En un procés judicial hi ha diversos actors. El tribunal, les parts de defensa i acusació -que poden ser particular o pública, com el ministeri fiscal-, els acusats i, també, i molt importants, els testimonis. La defensa i l'acusació citen diverses persones que poden aportar prova al judici oral. Un cop citats i aprovada la seva declaració, els testimonis, que estan obligats a dir sempre la veritat, amb risc de cometre un delicte de fals testimoni, poden ser interrogats a la sala per totes les parts, fins i tot el jutge, si així ho creu oportú. Aquests testimonis ho faran després d'haver escoltat la declaració dels imputats, que ho faran a l'inici del judici.
Pel que s'ha pogut anar sabent fins al moment, el tribunal no s'oposarà que declarin tots els testimonis que les parts han sol·licitat. Entre d'altres, i a petició de la defensa i també de l'acusació particular de Vox, s'ha demanat que l'expresident de l'executiu espanyol, Mariano Rajoy, hagi de declarar per donar la seva versió dels fets. Si finalment s'accepta, com es preveu, els advocats dels consellers de Puigdemont i dels líders de l'ANC i d'Òmnium podran interrogar a Rajoy.
També s'ha demanat que declari Joan Tardà, líder d'Esquerra a Madrid; Diego Pérez de los Cobos, el reposable polític de l'operatiu policial del Primer d'Octubre; Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya durant el referèndum; Roger Torrent, actual president del Parlament de Catalunya, Josep Lluís Trapero, major dels Mossos d'Esquadra i cap del cos durant el Primer d'Octubre, Josep M. Jové i Santi Vidal, assessors d'Esquerra en la preparació de la consulta; Artur Mas, expresident de la Generalitat; Pere Aragonés, segon de Junqueras al Govern de Puigdemont i actual vicepresident del Govern català; Jordi Jané, Neus Munté, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, consellers que van plegar abans de l'1 d'octubre; Albert Batlle, director general de la Policia, que va dimitir abans del Primer d'Octubre; Lluís Salvadó, director general d'Esquerra a Economia; Albert Donaire, portaveu dels Mossos per la República; Ada Colau, l'alcaldessa de Barcelona; els exministres Cristòbal Montoro i Soraya Saenz de Santamaria; i Lluís Llach, Pilar Rahola i Antoni Baños, personatges públics vinculats a diversos partits independentistes.
8. Com es podrà seguir el judici?
El model de seguiment televisiu que es farà del judici, que és en format d'audiència pública i hi pot entrar públic, serà similar al que es va fer a les qüestions prèvies. El Poder Judicial oferirà, mitjançant el senyal institucional ofert i realitzat per Televisió Espanyola totes les sessions del judici que es faran a Madrid.
Totes les televisions i mitjans de comunicació que ho vulgui podran punxar el senyal de televisió que ofereix TVE, amb realització amb tres càmeres, i donar-lo en directe. TV3 ja informat que en farà un seguiment especial i el canal de notícies 24 hores de la cadena, el 3/24 modificarà el seu contingut habitual per emetre en directe el judici contra els líders del Procés.
9. On es pot recórrer la sentència del Tribunal Suprem?
Un judici passa per diverses fases. Si s'investiga un delicte amb penes de presó de menys de 6 anys la investigació es fa en un jutjat d'instrucció del partit judicial on s'ha comès el delicte i el judici oral el fa un jutjat penal. Si les penes són de més de sis anys, la instrucció es fa igualment al partit judicial però el judici ja el fa un tribunal de tres magistrats a l'Audiència Provincial. La sentència es pot anar recorrent, per ordre, a l'audiència provincial, al Tribunal Suprem, al Tribunal Constitucional i finalment al Tribunal Europeu.
En el cas del judici contra els líders del Procés, que se celebrarà directament al Tribunal Suprem, pel tipus de delictes que s'han instruït, la investigació ja s'ha fet al Tribunal Suprem i el judici es farà allà mateix. La sentència que en surti, si alguna de les parts la vol recórrer, només ho podrà fer ja a instàncies europees i haurà de portar el cas al Tribunal Europeu. Si aquest tribunal especial accepta revisar el cas, pot estar diversos anys en resoldre. Fa poques setmanes es va saber que el Tribunal Europeu havia tombat una sentència de presó contra Arnaldo Otegi, membre de l'esquerra abertzale. Otegi ja havia complert la pena i havia sortit de la presó quan va arribar la resolució del Tribunal Europeu.
En el cas dels membres de la Mesa del Parlament que siguin jutjats a Barcelona, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya —al ser aforats al Parlament de Catalunya—, tenen dues etapes per recórrer la sentència final. La primera al Tribunal Suprem i si volen seguir recorrent, també poden arribar al Tribunal Europeu.
10. Les protestes pel judici contra el Procés
El moviment independentista, en clar desgast els darrers mesos, veu en la celebració del judici una oportunitat per sortir al carrer i tornar a fer sentir la seva veu, tot i que ara per ara no hi ha cap estratègia clara de com fer-ho. El president del Govern, Quim Torra, ha anunciat que s'haurà de ser contundent i que no es vol acceptar cap sentència contra els consellers, els Jordis i els membres de la mesa que van participar en la preparació dels Fets d'Octubre però no s'ha aclarit com es farà.
Les entitats sobiranistes han avisat que sortiran al carrer per protestar quan arrenquin les vistes i des de l'esquerra independentista també s'ha anunciat que portaran a terme accions de protesta. La primera va ser aquesta setmana a Madrid amb una acció sorpresa davant de Tribunal Suprem, que va ser avortada per la Policia Nacional amb el resultat de vuit militants d'ARRAN detinguts.
