El judici de l'1-O contra els principals líders del procés independentista tindrà lloc, previsiblement, a principis del pròxim mes de febrer. De fet, ahir mateix el magistrat Manuel Marchena va demanar al ministeri de l'Interior que prepari el trasllat dels presos, perquè siguin a Madrid abans de l'inici del procés oral. En aquests dies previs, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha tornat reclamat la «desobediència civil» com a instrument «legítim», i ha carregat contra el rei Felip per la seva reacció el dia 3 d'octubre.
Creu que el monarca hauria d'afrontar un judici
«És el rei qui hauria d'asseure's al banc dels acusats», ha assegurat Cuixart, que també ha recordat les càrregues que es van viure el dia del referèndum de l'1-O. «Qui ha de respondre per la violència que hi ha hagut a Catalunya és el rei d'Espanya, perquè només l'han exercit els poders de l'Estat», ha insistit l'activista.
[predef]app-catalunya-diari-159[/predef]
De fet, Cuixart s'ha mostrat convençut que l'Estat es veurà obligat, tard o d'hora, a asseure's «a una mesa de negociació política». En aquest sentit, ha criticat el judici, titllant-lo de «polític», i assenyalant que tindran un «tribunal d'excepció». Segons Cuixart, es jutjarà «la democràcia» i la «població civil». «Qui volia que la presó ens fes renunciar als ideals de justícia i llibertat no ha aconseguit el seu objectiu», ha advertit.
Cuixart descarta pactar amb la Fiscalia o acceptar un indult
Sobre un possible pacte amb la Fiscalia, escenari que recentment ha agafat força, el president s'ha mostrat contrari. «Pactar sobre la nostra innocència seria condemnar a les futures generacions a viure en un Estat totalitari i trair l'esforç dels que es van deixar la pell per evitar-ho», ha assenyalat.
- Més notícies relacionades: 'La venjança espanyola', el reportatge finlandès sobre Forn i Cuixart
Segons Cuixart, l'objectiu dels presos no és «sortir de la presó», sinó aconseguir «viure en una societat plenament lliure». També ha avançat que no acceptarà cap mena d'indult, perquè considera que és «una qüestió de dignitat i coherència».