La xarxa social TikTok ha fet viral aquesta cançó titulada, com no podia ser d’altra manera, /El colesterol. I és que si el seu autor, Fito Olivares, va guanyar la partida contra el colesterol, nosaltres també podem.
Potser no entenem els valors que ens mostren les analítiques de sang, però sí que sabem que hi ha dues xifres a les quals parar atenció: al colesterol «bo» (HDL) i al colesterol «dolent» (LDL). Però, per què els anomenem així? És tan clara aquesta assignació de papers? Anem per parts.
La doble cara d’un lípid imprescindible
El colesterol és un lípid (greix) present a totes les cèl·lules del cos i indispensable per a l’organisme. Entre altres funcions, és precursor dels àcids biliars (necessaris per digerir els aliments), les hormones sexuals (testosterona en els homes, progesterona i estrògens en les dones) i les hormones tiroidals.
Encara que la gran majoria se sintetitza al fetge, també s’obté per la ingesta d’aliments com l’ou, les carns vermelles i els lactis.
I ara coneixerem als dos contendents del combat. A un costat del ring tenim a l’HDL, de l’anglès high density lipoprotein (lipoproteïna d’alta densitat). L’anomenem colesterol «bo» perquè transporta el colesterol des d’altres parts de l’organisme de tornada al fetge per tal d’eliminar-lo. Per això, nivells alts d’HDL es relacionen amb un efecte protector davant de les malalties cardiovasculars.
Al costat oposat del quadrilàter, el LDL –de low density lipoprotein (lipoproteïna de baixa densitat)-- és considerat com a «dolent» perquè el seu excés s’acumula a les artèries, i forma plaques d’ateroma. Si aquestes plaques es fixen a les artèries del cor, poden provocar angines de pit o infarts, i si s’acumulen a les del cervell, ictus.
Poca broma amb això, com li deien a l’actor espanyol Javier Cámara a un famós spot de televisió sobre un lacti que assegurava baixar les xifres de colesterol «dolent».
En la seva justa mesura
Fins ara, els estudis han estat unànimes al respecte: disminuir els nivells de LDL i augmentar els d’HDL redueix el risc cardiovascular.
Segons la Fundació Espanyola del Cor, per a persones sense malaltia cardiovascular ni factors de risc, les xifres normals serien un LDL menor a 160 mg/dl i un HDL superior a 40 mg/dl.
Una bona opció per seguir aquestes recomanacions és practicar la dieta mediterrània. De fet, es calcula que aquest tipus d’alimentació, basat en el consum de fruites, verdures i greixos saludables, augmenta un 10% el colesterol HDL o «bo».
Gir de guió: quan el «bo» es transforma en el «dolent»
No obstant això, nous estudis posen fins a cert punt en qüestió la «bondat» de l’HDL. O, com a mínim, li posen un límit.
Segons els resultats d’aquestes investigacions, nivells superiors a 80 mg/dl no només no disminueixen les possibilitats de malaltia cardiovascular, sinó que les augmenten. La resta de sistemes de l’organisme també es poden veure afectats: un estudi realitzat a Austràlia va trobar que la població amb quantitats altes d’HDL tenia un risc del 33% més alt de patir fractures òssies.
El mecanisme que produeix aquests efectes no és clar, però hi ha dues opcions plausibles sobre la taula:
- - D'una banda, es planteja que l'estructura molecular de l’HDL es modifica i impedeix eliminar l'excedent de colesterol de l'organisme quan presenta nivells alts.
- - Per l'altra banda, podria ser que, en quantitats molt elevades, les quantitats totals de colesterol –la suma d’HDL i LDL– assoleixin la zona de risc.
Hi ha manera de controlar-ho?
Però compte, tenir el colesterol HDL pels núvols és poc freqüent (ho experimenta menys del 7% de la població) i extraordinàriament rar només per portar un estil de vida saludable. Existeixen patologies orgàniques, com ara l'hipertiroïdisme, l'alcoholisme o la cirrosi, que són candidates a produir-lo.
A més, els estudis més recents associen els nivells alts de HDL amb un risc més alt de mort cardiovascular entre els homes, però no entre les dones sense malaltia de les artèries coronàries. Serà l'estrogen un factor protector?
Per contradir dècades d'evidència que confirmen una relació inversa entre el colesterol HDL i el risc de malaltia cardiovascular, necessitem moltes més recerques i que les futures guies de pràctica clínica, si ho consideren, prenguin cartes en l'assumpte.
Podem fer poc a escala individual per controlar les nostres xifres d’HDL. Mentre la ciència avança, continuem treballant per mantenir el LDL baix ajudant-nos de la dieta mediterrània, seguint un estil de vida saludable i deixant que els medicaments per baixar el colesterol «dolent» (hipolipemiants) continuïn al rànquing dels 10 fàrmacs més receptats al món.
Aquesta notícia és una traducció de l’article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.