Si pensem en Venècia, ens podem imaginar a la plaça de Sant Marc rodejats d’arquitectures que ens emocionen i ens transporten a altres èpoques. Però a la plaça no estem sols. Entre els turistes i els venecians també trobem els coloms.
Ells no es fixen en els monuments i, de fet, ni tan sols els respecten. Viuen als clots de les pedres dels edificis i es posen sobre les escultures excretant les seves deposicions sense miraments.
Un problema de la conservació del patrimoni cultural és la presència d’aus i com a conseqüència comporta pressupostos elevats en les campanyes de restauració.
Però, com podem explicar als coloms que han de respectar els monuments?
Atacs al patrimoni
No podem raonar amb els coloms i els seus atacs al patrimoni es poden quantificar en xifres molt elevades. El 2008, Venècia va arribar a calcular una despesa de 275 € anuals per habitant o una mitjana de 16 a 23 € per cada colom venecià. Entre els principals problemes de conservació derivats de la seva presència podem citar l’acumulació d’excrements, però també l’erosió de les pedres i la corrosió de les superfícies metàl·liques.
Les obres d’art que trobem a la intempèrie de les nostres ciutats i pobles es poden veure cobertes per palomina i guano, els excrements dels coloms. El component àcid d’aquestes deposicions produeix corrosió a materials com el bronze. Alguns estudis recents, per exemple el del 2022 centrat a Nepal, han analitzat casos concrets per buscar solucions a un problema d’escala internacional. Els excrements també es transformen en brou de cultiu per bacteris i fongs, i un lloc de creixement de líquens i molses.
Les conseqüències són el deteriorament de les superfícies, l’alteració dels colors o la disgregació de les parts que pot provocar ruptures, esquerdes, despreniments o altres lesions. Aquestes deposicions són també una possible via de contagi de malalties zoonòtiques, les d’origen animal que poden afectar l’ésser humà.
A més, els coloms erosionen les pedres monumentals per agafar-se millor a les superfícies. Els nassos i les espatlles de les escultures es poden veure danyats per assegurar-se una estabilitat quan, cansades de volar, s’hi posen. Amb aquestes accions d’erosió també es llimen el bec.
El més sorprenent és que fins i tot ingereixen les pedres. Plantejar-se que els coloms poden menjar-se els nostres béns culturals sembla ciència-ficció, però és així. Com altres aus, la ingesta de pedres els ajuda en els seus processos de digestió. Molts monuments van ser construïts amb pedres sorrenques que s’erosionen molt fàcilment per les inclemències meteorològiques, per la contaminació atmosfèrica o per la presència de les nostres aus.
Quines solucions podem aplicar a les ciutats per part dels organismes de protecció patrimonial?
Respecte animal per davant de tot
Les punxes, els repel·lents sònics o els gels tòxics han estat algunes de les propostes que s’han anat provant. Aquests remeis han estat més o menys eficaços per posar fre a aquest problema, però no han estat definitius. De vegades poden ser perjudicials per als animals i, al cap i a la fi, el més important és evitar ferir-los.
Per això, les punxes que van començar a poblar les cornises fa uns anys han anat caient en desús. Amb el temps s’ha vist que aquest sistema produïa ferides a les aus sense evitar els problemes d’acumulació de defecacions, a les que a sobre hem d’afegir les fulles o altres materials que es queden atrapats entre les punxes i provoquen embussos als baixants o canalons.
Les noves experiències han optat per les malles de plàstic, habitualment de polietilè d’alta densitat, que poden fabricar-se amb la tonalitat del monument que protegeixen. Aquestes malles aïllen el monument de les aus, que no poden fer el niu a les volades ni accedir als forats existents. Ja fa uns anys que a Còrdova s’han instal·lat a les façanes d’algunes de les seves esglésies.
També s’han posat en marxa algunes mesures anticonceptives per al control poblacional, com l’experiència barcelonina que ha reduït la seva presència en un 60%. Aquestes poden incloure la vigilància dels colomars per reduir el nombre de cries, l’extracció dels ous o l’oferiment d’aliments amb productes que redueixen la capacitat de reproducció, així com la captura i trasllat dels espècimens a altres zones fora dels nuclis patrimonials.
Aquestes accions es desaconsellen a causa de l’efecte traumàtic que poden tenir en les aus i la necessitat de compatibilitzar la seva existència conjunta al nostre patrimoni. És millor recórrer a programes basats en sistemes ecològics i sostenibles econòmicament, però també duradors i ètics, que requereixen estudis previs adaptats a les necessitats de cada cas específic.
Un exemple és l’ús de falconeria a l’Alhambra. Aquest art, que és Patrimoni de la Humanitat, amb rapinyaires intimida als coloms, que es desplacen cap a altres assentaments.
I si convertim el tradicional espantall en una figura que reprodueixi una d’aquestes aus que les espanten, elles mateixes buscaran altres llocs on niar. Ja que no podem explicar-los per què han de respectar els monuments, hem de buscar maneres diferents de lidiar amb els nostres veïns, els coloms.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.