Un any després del primer confinament, el comerç local està patint, però no s'ha registrat una quantitat de tancaments de negocis destacable. És la radiografia que fan diferents agents del sector, que apunten que «estem patint molt», però que les ajudes o els crèdits han permès parar el cop. Alerten, també, que si no es reactiva la mobilitat definitivament, serà entre enguany i l'any vinent quan sí que auguren haver de parlar de tancaments.
[predef-nofollow]telegramtgndigital-604[/predef-nofollow]
En el cas concret de Reus, passejar per alguns dels carrers del centre pot transmetre la sensació que hi ha hagut més impacte del que realment s'ha registrat. Tot i que son diversos els comerciants i representants que destaquen l'efecte dels Bons Reus, també subratllen, com en el cas de Meritxell Barberà, presidenta de la Unió de Botiguers, que «de moment estem aguantant, però tampoc no es pot aguantar un negoci a base de crèdits i d'ajudes, un negoci s'ha de poder mantenir per ell mateix».
«En general ho hem pogut anar trampejant, però hi ha molts sectors que estan patint, no podem descartar que d'aquí a un any estiguem pitjor», resumeix. En línies generals, exposa, «no tenim constància de tancaments, més enllà que alguns han anticipat la jubilació, per exemple, però més enllà d'això, no en tenim constància, tot i que no els descartem».
Les dades del Tomb de Reus, segons exposa el seu president, Jacint Pallejà, és que les baixes que han tingut a l'associació «s'han cobert per altes». Calculen que, durant l'últim any, han tancat una trentena d'establiments, a la zona d'influència de l'entitat comercial, i se n'hi han obert vora una vintena.
De la trentena que ha tancat, a més, estimen que, com a resultat directe de la pandèmia, ho han fet un de cada cinc. La resta han abaixat la persiana per jubilació o per efectes i dinàmiques pròpies del sector comercial.
Impactes molt diferents entre sectors comercials
Pau Salvadó, coordinador de la comissió de Comerç de la Cambra de Comerç de Reus, apunta que no hi ha dades concretes pel que fa al tancament de negocis, però sí que en tenen de l'evolució de les vendes i la facturació en funció dels canvis en les restriccions.
El primer confinament, a mitjan març del 2020, «ens va agafar per sorpresa, ningú estava preparat en cap sentit». A partir del maig, quan es va reobrir el comerç, «als primers moments hi va haver un resultat que podem dir que va ser força satisfactori, fins i tot ho vam veure com el final d'un malson».
Confiaven que el desconfinament anés a més, fins que va arribar la segona onada. «Llavors va venir el desengany, i amb la tercera, pitjor», explica. Matisa, això sí, que «el comerç tenia ganes de tirar endavant». Pel que fa a l'impacte d'aquestes dinàmiques a la caixa de cada botiga, ha variat molt d'un sector comercial a un altre.
Tots els negocis considerats essencials han patit menys la davallada de la facturació, i en alguns casos, com els d'alguns establiments d'alimentació que no servien a la restauració, han arribat a incrementar lleugerament les vendes. No pas aquells que tenien, en els restaurants, una part important de la seva facturació.
Sectors com la moda i el calçat, especialment d'adults, «és on hi ha hagut la patacada, i la patacada forta», exposa Salvadó. La baixada de la facturació calculen que s'ha situat «entre el 60% i el 70%» en aquests àmbits. Ho certifiquen la resta d'agents, que apunten que, mentre la moda infantil ha pogut mantenir el cop «perquè la canalla segueix creixent», la d'adult s'ha vist molt afectada per la reducció no només de la mobilitat directament, sinó de la vida social en general.
L'afectació, lligada a la mobilitat i el turisme
Pau Salvadó admet que «s'espera que aquest estiu sigui una mica millor, que es vegi millora respecte a l'estiu passat». Un canvi que s'espera encara més notable de cara a Nadal que, conscients que probablement tampoc s'haurà recuperat la normalitat, sí que confien «que sigui bastant millor del que ha sigut aquest any passat».
En aquesta línia, Barberà reafirma que «necessitem que hi hagi moviment de població, que hi pugui haver visitants, siguin estrangers o no». Actualment, alguns experts calculen que un 30% de les botigues catalanes acabarà tancant, una xifra que, en el cas de Reus, els agents comercials confien que no es confirmi.
Són xifres que sí que es poden arribar a veure, per exemple, a les zones més turístiques de Barcelona, com el passeig de Gràcia o el Portal de l'Àngel. A escala territorial, l'efecte és el mateix, amb un impacte més notable de les restriccions a la zona de la costa que a les ciutats com Reus i Tarragona o les comarques de l'interior.
La mateixa dinàmica, a escala local, també s'ha traduït a dins de Reus mateix. Ho certifica Jacint Pallejà; «hem patit més els establiments del centre que els d'altres zones de la ciutat», pel mateix motiu. En el seu cas particular, amb botigues a Reus, Cambrils i Tortosa, també ha notat una afectació molt variable, primer notant la falta de turisme principalment a Cambrils, i després notant el confinament municipal i comarcal especialment a Tortosa.