Compromís portarà al Senat una proposició de llei del grup ciutadà Cas Castor per obrir un procediment judicial que obligui el grup ACS a fer-se càrrec del deute que ha generat el fracassat projecte de magatzem de gas submarí. La iniciativa es fa pública pocs dies després que el Tribunal Suprem sentenciés que l'Estat ha de tornar als bancs els 1.350 milions d'euros prestats per indemnitzar l'exconcessionària del projecte, Escal UGS. Compromís, per la seva banda, reclama també el desbloqueig de la comissió d'investigació al Senat i que la promotora pagui els 70 milions d'euros per segellar i abandonar definitivament els pous, així com dels 260 milions d'euros que pot arribar a costar tot el procés de desmantellament de les instal·lacions.
Els promotors de la que ja s'ha batejat com a #LeyCastor volen que es faci responsable ACS dels «pagaments, indemnitzacions i actuacions conseqüència dels nyaps d'un projecte mal dissenyat i executat». El procediment judicial que reclamen amb la proposició de llei ha de servir, asseguren, per recuperar els 1.350 milions d'euros que Enagás, pignorant els drets de cobrament a càrrec dels consumidors de gas durant 30 anys, va utilitzar per indemnitzar la filial del grup de Florentino Pérez quan va renunciar al projecte i posar en mans de l'Estat les instal·lacions.
Cas Castor —grup ciutadà format per Xnet, l'Observatori del Deute en la Globalització i l'Institut pels Drets Humans— considera que en cap cas la indemnització ha de recaure sobre l'Estat i, conseqüentment, la ciutadania, tal i com sentenciava el Suprem, sinó que la promotora ha de ser-ne la responsable, després que el Tribunal Constitucional anul·lés a finals de 2017 el mecanisme d'indemnització.
Per això, la proposició de llei planteja crear una comissió parlamentària que revisi les partides pressupostàries i encarregui un informe tècnic complet del projecte. «Revisant els comptes d'ACS és evident que pot assumir els costos que ha generat, i més repartint dividends», apunten. També reclamen que el govern espanyol revisi els elements tècnics i jurídics del projecte, determinant els mecanismes per un tancament just. Paral·lelament, i de forma simultània, proposen que es redacti un projecte de llei perquè el cost del desmantellament no es traslladi a la ciutadania, de forma directa o indirecta.
Els costos que deixa sobre la taula el fallit magatzem de gas submarí no deixen de pujar: aquest dimarts es donava a conèixer que Enagás calcula el tancament dels pous amb un cost entre els 70 i 77 milions d'euros. En aquest sentit, el senador de Compromís, Carles Mulet, ha recordat que la Llei d'Hidrocarburs obligava l'empresa presentar un pla de desmantellament i abandonament de les instal·lacions, dotat de garanties financeres per executar-lo al final de la seva vida útil. Però el govern espanyol, fins aquests moments, no ha previst exigir que aquest procés es completi en aquests termes.
Mulet, paral·lelament, ha instat novament la majoria del PP i PSOE al Senat a desbloquejar la tramitació d'una comissió d'investigació a la cambra alta, avalada per la signatura de 25 senadors. «Són indecents aquests comportaments antidemocràtics», ha denunciat, tot reclamant-los que «per ètica, transparència i decència» posin punt i final al bloqueig de la voluntat d'un grup de representats de diferents territoris que s'han vist afectats «per aquest enorme nyap i vergonya per a l'enginyeria espanyola que ha estat el Castor».