És una decisió que anualment suscita debat sobre si és necessari: s'acosta un nou canvi d'hora. En aquest cas, avançarem l'hora dels rellotges, de les 02.00 a les 03.00 hores. El canvi d'hora suposa dormir una hora menys, aquella que vam recuperar a l'octubre, i sobretot, és senyal inequívoc de l'arribada de l'estiu.
Els dies s'allarguen cada cop més i es fa de nit més tard. Enrere quedaran aquestes jornades vespertines que comencen a les 17.30 hores i les nits eternes a partir de les 6.00 de la tarda. De per si, la societat espanyola és diürna i ens agrada el sol, però amb límits. Prova d'aquests límits és, per exemple, l'ús de persianes i cortines per protegir-nos de l'astre, cosa que no passa en altres territoris europeus, on s'aprofita cada raig solar.
El canvi es produirà la matinada del 28 de març, és a dir, la nit entre dissabte 27 i diumenge 28 d'aquest mes. El 28 de març tindrà ja 23 hores, com si de per si el cap de setmana no fos prou curt.
I com cada any, segurament, saltarà la polèmica, no tant per aquesta hora que es recupera, sinó per l'endarreriment de quan es perd, que és la que porta la ciutadania a conviure la major part del seu temps lliure de nit.
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
El motiu del canvi d'hora
Hi ha una raó per la qual cada any renunciem als horaris habituals, i és la contribució a l'estalvi energètic per aprofitar durant més temps les hores de llum solar en els horaris de treball. D'aquesta manera, segons promou la iniciativa, s'aconsegueix reduir la despesa elèctrica, ja que l'alba es produeix més tard, i la tarda s'allarga de la mateixa manera.
Si bé en un primer moment aquesta mesura s'aplicava en tots els països de la Unió Europea, l'organisme governamental ha sol·licitat a través del Parlament Europeu que tots els territoris membres posin fi a aquest canvi. La data límit per mantenir l'horari seria aquest any 2021, i llavors la decisió quedarà extradida a cada govern, de manera que la decisió serà estatal.
El debat per dur a terme aquest canvi o no ha estat subjecte a molta teorització, ja que en un primer moment es demostrava l'estalvi energètic, però altres veus parlen que realment permet també ajustar la tarifes d'electricitat a determinades companyies, per seguir incidint en les hores postfeina.
La derogació de la mesura es va aprovar amb 410 vots a favor, i 197 en contra amb un total de 51 abstencions. Va ser una proposta realitzada per la Comissió Europea per una consulta realitzada el 2018. A més, aquesta mesura tenia el suport de l'expresident de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker.
«Milions de ciutadans han dit que ja no volen seguir canviant els rellotges. La CE farà el que demanen», va comentar Juncker a través del perfil de Twitter d'una de les seves portaveus, Mina Andreeva.
El cas d'Espanya
Aquí es va crear un comitè d'experts per a l'avaluació de l'impacte que tindria a Espanya suprimir el canvi d'horari. El 2019, un informe de la comissió designada per a aquesta comesa va detallar que el debat entre totes les parts que formaven el grup no hi havia determinat una conclusió «unànime ni concloent».
El termini per suprimir els canvis d'hora que ha establert l'òrgan europeu durarà fins a l'1 d'abril de 2021. Amb motiu de tenir una resposta que sigui conseqüent a la decisió que es prendrà, el govern espanyol ha decidit mantenir el canvi estacional fins a la data i ajuntar «argumentació suficient consolidada i compartida que ens faci optar per una de les vies».