Els grups escolars confinats per Covid-19 són 985, 49 més que en el darrer balanç, segons dades del Departament d'Educació. Representen l'1,37% dels aproximadament 72.000 grups. Hi ha 24.518 persones confinades, 1.080 més que en el darrer balanç: 23.234 alumnes (+1.005), 1.201 docents i personal d'administració i serveis (+66) i 83 de personal extern (+9).
Un centre tancat per Covid
Els positius acumulats són 56.993, 261 més que en el balanç anterior. Es registren 2.035 positius als centres educatius els darrers deu dies. Hi ha un centre tancat, i representa el 0,02% del total. A més, hi ha 618 centres amb algun grup confinat, el 12,11% del total de 5.104 centres. El centre tancat és la llar privada Cavall Blau de Terrassa (Vallès Occidental).
[predef]catalunya-diari-625[/predef]
El confinament ha tingut un impacte emocional «sever» en alguns infants
Un informe destaca que el confinament més dur, iniciat fa prop d'un any, ha tingut un impacte emocional «sever» en infants i adolescents vulnerables. L'informe l'ha elaborat un grup de recerca de la UB per a la Diputació de Barcelona i la FEDAIA, la plataforma que agrupa les entitats que treballen amb infants, joves i famílies en risc d'exclusió o desemparament.
El treball, que es va fer durant els mesos de confinament total, mostra que en una escala de 0 a 7, el grau de suport que necessitaven les famílies en el terreny emocional estava en un 6,29. En els entorns amb més vulnerabilitat social i econòmica, s'ha detectat un augment de les afectacions en la salut mental, sobretot de les famílies monomarentals.
Segons l'estudi, un 55% de les llars més afectades per l’impacte de la covid-19 eren mares soles amb els seus fills. També les famílies nombroses han patit més l'impacte, en un 39%.
Una altra conclusió a la qual han arribat els serveis que atenen aquestes famílies és que l'estabilitat mental de les persones progenitores afecta directament la salut mental dels nens a càrrec seu. A més, alerten també que hi pot haver hagut casos de violència intrafamiliar, sobretot de gènere, que s'haurien silenciat per l'aïllament del confinament.
Els equips que vetllen per la salut de la infància més petita alerten que la pèrdua del contacte presencial entre aquests i els tutors institucionals, escola o salut, els ha situat en una situació «de més risc».
Les principals preocupacions que han trobat a les famílies són per la falta d'ingressos i la precarietat laboral, per falta de recursos per a l'alimentació i els serveis bàsics i per dotar els fills dels recursos tecnològics per seguir la seva escolarització durant el tancament físic de les escoles.
En concret, es constata que l'ensenyament telemàtic ha agreujat la bretxa digital entre les famílies amb més recursos i les que en tenen menys. A més, afegeixen, l'educació a distància requereix l'acompanyament de tutors en la infància, «circumstàncies que no són compatibles en tots els entorns familiars».
Per això, la falta de recursos i l'acompanyament han centrat gran part de les accions dels serveis que fan seguiment dels col·lectius en situació de més vulnerabilitat. L'estudi conclou que la principal afectació ha estat en la infància i adolescència de famílies sense recursos en l'ensenyament obligatori, tant a primària com a secundària.
Els serveis també han detectat que alguns i algunes adolescents han patit un procés «d'aïllament social», arran del confinament estricte dels mesos de març a maig de 2020. En alguns casos han desenvolupat addicions a les pantalles i rebuig a la socialització fora de la llar.