Pocs dies abans que surti a la llum la sentència del Suprem sobre l'1-O, l'espera ha donat lloc a diversos vaticinis. Diverses fonts apunten que el tribunal podria optar per la sedició per als 9 acusats en comptes de la rebel·lió; això suposaria un canvi substancial en la condemna. Cal recordar que, a banda d'aquestes acusacions delictives, s'enfronten a penes per desobediència i organització criminal, mentre que els tres restants—Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila— estan acusats d'un delicte de malversació de fons públics.
En cas que la dispositiva, unànime a pretensió de Manuel Marchena, s'inclini per la sedició, els 9 processats —Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart— s'enfrontaran una condemna mínima de 10 a 15 anys de presó, segons dicta l'article 544 del Codi Penal sobre els delictes contra l'ordre públic.
En cas contrari, si es delibera valorant la petició de la fiscalia, els acusats podran ser condemnats a 25anys de presó per rebel·lió. D'altra banda, també existeix la possibilitat que la resolució es decanti per la conspiració per a la rebel·lió —defensada per Marchena—, fet que suposaria un atenuant i implicaria un màxim de set anys i mig de presó.
Les claus a resoldre
Així mateix, els magistrats hauran de determinar en la mateixa línia si realment es van desviar fons públics per a la realització de l'1-O, si el Parlament va blanquejar el procés i, sobretot, si hi va haver violència o no. A més, cal recordar que la consulta sobre la immunitat com a eurodiputat d'Oriol Junqueras davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) tindrà lloc el pròxim 14 d'octubre, el mateix dia que el Suprem ha anunciat com a data límit per fer pública la seva decisió.
Marchena, qui, en conjunt amb els 6 magistrats, propugna el secretisme, ja hauria redactat el contingut de la dispositiva, tal com assenyalen nombrosos mitjans; consegüentment, només resta quantificar les condemnes i assolir una meta unànime. La sentència del procés serà doncs la clau en el desenvolupament de la política nacional i estatal, a més d'un possible conflicte —en cas d'una condemna estricta— elevat, novament, a les cimeres de l'Europa parlamentària.