El pla pilot impulsat per impartir religió islàmica als centres educatius públics de Catalunya que impulsa enguany el Departament d'Educació ha estat rebut de manera molt positiva per part de la comunitat musulmana. Així ho ha explicat aquest diumenge el digital 'El Independiente', citant el portaveu de la Unió de Centres Islàmics de Catalunya, Mohamed el Ghaidouni, que veu el pla pilot com un triomf que s'ha aconseguit després de moltes reunions amb els responsables d'Ensenyament durant el darrer curs, quan 2.500 nens i nenes van sol·licitar classes de religió islàmica.
En declaracions al citat mitjà, Gahidouni ha afirmat que «només demanem igualtat de tracte», recordant que els col·legis públics ja imparteixen a Catalunya classes de religió catòlica, evangelista, ortodoxa i jueva. Així mateix, el portaveu de la Unió de Centres Islàmics de Catalunya ha afirmat que «la resta dels musulmans espanyols ja gaudeixen d'aquest dret», ja que autonomies com Andalusia, Madrid, Comunitat Valenciana, País Basc o l'Aragó, així com les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, ja imparteixen classes de religió islàmica.
Resposta a les crítiques que ha rebut el pla pilot
La iniciativa de la Generalitat ha rebut crítiques des de l'àmbit polític. En aquest sentit, el PPC va anunciar que analitzaran «amb lupa» el pla pilot, mentre que VOX va lamentar que el Govern «vol la República Islàmica». Així mateix, també hi ha hagut crítiques des de la societat civil, a través de tres entitats que defensen la laïcitat. Aquestes defensen que és «una passa enrere per a l'assoliment d'una educació laica», alhora que aquest projecte «avança cap al multiconfessionalisme a les aules i, en definitiva, cap a la segregació de l'alumnat en funció de les creences dels seus pares, mares i tutors».
Sobre aquestes crítiques, Mohamed el Ghaidouni reconeix la polèmica, però distingeix entre els qui rebutgen la presència de l'Islam en l'ensenyament i els que no volen cap religió a les aules. En el primer cas, Ghaidouni ha assegurat que no hi entraran perquè «és una postura clarament islamòfoba». Sobre la segona, reconeix que «es tracta d'un debat sa que està obert en la societat espanyola», però que mentre la llei reconegui el dret a rebre educació religiosa «tenim dret al que estan gaudint altres religions».