L'Audiència de Tarragona ha ratificat la condemna de quatre anys de presó contra Manuel Vicente Pérez, el conductor d'una furgoneta que va envestir dos joves de 16 i 18 anys que anaven en moto per l'N-340, a Amposta, provocant-los la mort el passat desembre del 2016. Així, els magistrats han rebutjat el recurs que van presentar els pares d'una de les víctimes i també el recurs presentat per la defensa, i confirmen en pràcticament tots els seus termes la sentència del jutjat penal número 1 de Tortosa del passat mes de febrer.
La sentència condemna Pére per un delicte contra la seguretat del trànsit en concurs amb dos homicidis imprudents. Els advocats de l'acusació defensaven que Manuel Pérez també fos penat per conducció temerària, així la condemna hauria sigut de cinc anys en comptes de quatre, mentre que la defensa qüestionava la prova de drogues que van fer els Mossos d'Esquadra.
El conductor, drogat, va envaïr el carril contrari envestint la moto dels dos joves
Els fets van tenir lloc el migdia del 22 de desembre de l'any 2016, quan en Manel, de 18 anys i veí d'Amposta, i l'Emma, de 16 anys i veïna de Masdenverge, anaven en moto per la carretera N-340 en direcció a Sant Carles de la Ràpita. Pérez conduïa una furgoneta, va fer una recta corba i va envestir mortalment els dos nois, que circulaven correctament pel seu carril. Després de l'accident, els Mossos d'Esquadra van constatar que el conductor havia consumit drogues, fet que hauria influït de forma decisiva en l'accident. A més, el condemnat va mostrar una actitud nerviosa i poc respectuosa amb les víctimes durant el judici oral posterior a l'accident.
Només els pares de l'Emma van presentar un recurs d'apel·lació contra la sentència de condemna de quatre anys de presó, ja que consideraven que existia un component dolós en l'actitud de Pérez, i demanaven que se li apliqués també el delicte de conducció temerària. Desenes de familiars, amics i veïnes van donar suport a les demandes dels familiars amb concentracions a l'exterior dels jutjats.
L'Audiència de Tarragona, però, ha considerat finalment que no pot esmenar la valoració de les proves que va efectuar la jutgessa el Penal, que qualifica de «completa» i «amb solidesa racional», sense comprometre el dret a un judici equitatiu de l'acusat. La sentència reflexiona que «No ens trobem davant la subsumpció del fet que es considera provat i el tipus de normativa que s'afirma indegudament aplicat, que sí que permetria l'esmentada revisió».
No és condemnat per conducció temerària
Els magistrats han considerat, doncs, que no s'acredita l'element dolós en la comissió del delicte contra la seguretat del trànsit per conducció temerària. Sostenen que la jutgessa havia indicat que l'acusat no era conscient que envaïa el carril contrari, així que no es pot considerar com a conducta dolosa. Apunta, a més, que l'acusat «no va canviar de carril de forma deliberada, sinó amb una falsa apreciació de la realitat, mogut pel consum de cocaïna, no sent conscient dels seus actes».
L'Audiència de Tarragona rebutja, de la mateixa manera, el recurs que la defensa va presentar on es qüestionava que el condemnat conduís realment sota els efectes de la cocaïna, amb el perill per la seguretat del trànsit que això comporta i posant en dubte la validesa jurídica de la prova de drogues dels Mossos. Segons els magistrats, la constatació d'aquesta influència no només s'aconsegueix mitjançant les proves de mesurament, sinó que també hi contribueixen els testimonis dels agents.
Comportament «insultant i irrespectuós» de l'acusat
Així, els magistrats consideren «acreditats» i «provats» els fets jutjats en relació al consum de cocaïna que van influir «de forma intolerable» en la conducció: d'una banda, pel comportament mostrat per l'acusat després de l'accident. Fou un comportament, categoritzen, «insultant, excitant i irrespectuós», amb variacions sobtades de l'estat d'ànim i poca col·laboració en la realització del test. Els jutges consideren les declaracions testificals dels agents policials claus en aquest aspecte, detectant el seu estat de nerviosisme, parla pastosa i maniobres per dilatar la prova. La prova revela que l'acusat havia consumit cocaïna en les dues o tres hores anteriors a l'accident, fet que corroboraria la influència de la substància en l'acusat. La defensa, per la seva banda, va al·legar que l'acusat patia altres patologies que l'obligaven a medicar-se, i que això podria haver interferit en el resultat de la prova, fet que l'analítica posterior va descartar.
La sentència tampoc accepta l'argument que la cadena de custòdia de la prova de drogues s'hauria interromput abans d'arribar al laboratori perquè els Mossos no haurien presentat una acta durant el judici. Els magistrats recorden, en aquest sentit, que la cadena té un valor essencialment «instrumental» i que els procediments es van dur a terme correctament. Finalment, la sentència confirma la suspensió del permís de conduir a l'acusat durant quatre anys.