Aquest dijous es dona el tret de sortida a la Fira de Bandolers d’Alcover, una celebració que recorda el passat històric del municipi a través de representacions i activitats familiars. Un passat, on el bandolerisme era a l’ordre de dia i trobava en aquest poble un destacat centre d’operació. O, com a mínim, aquest és el llegat que ha quedat a l’imaginari popular. Però, què hi ha de veritat en aquests fets? Són llegendes o històries reals?
Consulta aquí tota la programació de la Fira de Bandolers!
Els historiadors Josep Cañabete i Alba Alonso han trobat algunes respostes a aquestes preguntes, gràcies a un estudi que han realitzat al voltant de l’activitat bandolera al municipi d’Alcover. Precisament, ells dos seran els qui protagonitzin el primer acte de la Fira de Bandolers d’enguany amb una conferència que es durà a terme aquest dijous 10 d’octubre a Ca Cosme a les 19.00 hores.
Els resultats de l’estudi es desvelaran durant la xerrada inaugural, però els dos historiadors ens han donat algunes pinzellades de la seva investigació sobre un fenomen tan complex com és el bandolerisme.
Un bandoler inèdit de mitjans del segle XVI
Després d’una exhaustiva cerca en arxius locals i comarcals, els dos autors de l’estudi han pogut datar la presència de bandolers a les nostres comarques a mitjans del segle XVI, temps abans del que seria l’època més coneguda.
Els Morells i Voltors no són els únics que rondaven per aquí, ja que s’han pogut trobar nous i interessants personatges que ampliarien el context de la història bandolera d’Alcover. Un exemple és la presència d’un bandoler inèdit de mitjans del XVI, del qual s'han trobat referències gràcies als interrogatoris que es feien a la gent que acollia bandolers a casa.
Els bandolers a Alcover i a la comarca
Alcover ha estat el municipi del Camp de Tarragona amb més fama bandolera, però no és l’únic poble on s’establien els bandolers. Tal com explica Josep Cañabete, és cert que «va ser un centre bandoler i la seva fama vindria donada perquè hi havia uns personatges que es van fer més famosos fora de les seves fronteres, però dins la vida habitual de l’època, el bandolerisme seria recurrent en altres indrets de la comarca i de la província».
A més, continua Alba Alonso, el bandolerisme «té una casuística molt complexa, lligada al context econòmic i social de l’època». En aquest sentit, es pot vincular el bandolerisme «a les lluites senyorials, a la necessitat humana...».
En el cas d’Alcover, se sap que era un centre important, fronterer, gairebé estratègic per la seva ubicació, a tocar de la zona de les Muntanyes de Prades «on hi havia molta activitat», diuen els historiadors, però s’està estudiant si realment era un cas excepcional.
De moment, el treball fet pels dos historiadors ha permès ubicar bandolers a municipis com Riudecanyes, Falset o Tortosa, «on es va crear una germandat per perseguir-los!», afirma Alba Alonso.
La recerca de més històries segueix endavant
Aquesta, però, es només una part de la recerca, ja que la investigació segueix viva i aspira a convertir-se en un llibre per donar a conèixer què va passar a la vila i ampliar l’estudi sobre els bandolers a Catalunya. A través de tots els fets i personatges que s’han anat descobrint es vol construir un relat que doni contingut a tots aquests fets històrics.
En el futur, els historiadors també pretenen respondre una pregunta que no han pogut contestar amb solidesa després de fer l’estudi. Per què està tan arrelat el món dels bandolers a Alcover i no hi ha aquesta contundència a altres municipis? A més, es contextualitza en un moment històric en què «la vila viu un bon moment econòmic que no explicaria per què la gent surt a les muntanyes», diu Alba Alonso.
Sigui com sigui, ara, segles després, Alcover es reivindica com a vila bandolera i celebra el seu passat amb esdeveniments multitudinaris com és la Fira de Bandolers, que tot just és a punt de començar per a fer gaudir els assistents amb activitats per a tots els públics durant el cap de setmana.