Primer pla de la mà d'un sanitari subjectant un vial d'AstraZeneca

Confirmen un greu trastorn com a efecte de la vacuna AstraZeneca

La simptomatologia pot derivar en la paràlisi de tot el cos

L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha assenyalat la síndrome Guillain-Barré (SGB) com a possible efecte advers de la vacuna AstraZeneca contra la covid-19. De moment, s'han reportat més de 800 casos d'aquesta malaltia neuràlgica a tot el món.

La síndrome de Guillain-Barré, un altre efecte advers d'AstraZeneca

L'EMA ha assegurat que aquest és un efecte secundari «molt inusual» de les vacunes, però cal comunicar-lo.

«L'SGB s'ha d'afegir a la informació del producte com a efecte secundari de Vaxzevria», assenyalen des d'AstraZeneca fent referència a Vaxzevria, la seva vacuna contra el coronavirus.

També cal assenyalar que aquesta síndrome va afectar 833 persones, entre les quals 592 milions estaven vacunades contra la covid, arreu del món fins al 31 de juliol. Pel que s'estima, es dona en menys d'una per cada 10.000 persones.

Malgrat tot, l'EMA ha recomanat incloure una advertència a la informació de la vacuna de la farmacèutica holandesa. És de gran utilitat perquè els qui pateixin debilitat o paràlisi a les extremitats vagin al metge el més aviat possible.

La veritat és que la dosi d'AstraZeneca no és l'única que està relacionada amb la síndrome de Guillain-Barré. La de Johnson & Johnson, que utilitza la mateixa tecnologia d'adenovirus, també està vinculada des de fa temps amb aquesta malaltia.

De fet, l'Agència de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA) al juliol ja va advertir d'un «risc augmentat» de desenvolupar SGB amb la dosi Janssen.

No obstant això, els dos òrgans reguladors destaquen que en la majoria dels casos les dues vacunes superen els riscos potencials.

La síndrome de Guillain-Barré

Aquesta malaltia és un trastorn poc freqüent en què el sistema immunitari de l'organisme ataca els nervis. Per aquest motiu, els primers símptomes són el formigueig a les extremitats i la debilitat generalitzada.

Aquestes sensacions comencen a la zona dels peus i les cames i després ascendeixen fins a la part superior del cos. Només el 10% dels afectats arriba a notar símptomes a la cara i als braços.

Aquests senyals es poden propagar amb gran rapidesa pel cos i fins i tot poden arribar a paralitzar-lo. De fet, la majoria dels pacients que pateixen la síndrome de Guillain-Barré han de ser hospitalitzats per a rebre el tractament adequat a les seves necessitats.

La veritat és que de moment es desconeix el motiu exacte pel qual apareix aquest trastorn. No obstant això, dos terços dels pacients asseguren haver patit símptomes d'infecció en les últimes sis setmanes.

Els símptomes més freqüents

A les sensacions de formigueig a les extremitats cal sumar-hi les punxades als dits de les mans, als peus, als canells o als turmells i les rampes nocturnes.

Un altre símptome de l'SGB és la debilitat a les cames, que s'estén cap a la part superior del cos, així com la incapacitat per a mantenir-se estable, caminar o pujar escales. I també es pot presentar dificultat en moviments fàcils com parlar, mastegar o empassar.

La vista també es pot veure perjudicada. La visió doble o la incapacitat de moure els ulls són altres símptomes que poden presentar els que pateixin aquesta malaltia.

Un dels més símptomes molestos és la pèrdua de control de la funció intestinal o de la bufeta, als quals s'hi pot sumar una freqüència cardíaca accelerada o canvis bruscos en la pressió arterial.

La dificultat per a respirar també forma part de la simptomatologia que poden tenir els afectats per la síndrome.

Lamentablement, no hi ha una cura per a aquesta malaltia. Tot i així, amb ajuda de diversos medicaments se'n poden alleujar els símptomes i reduir-ne la durada.

La veritat és que la majoria de les persones que pateixen SGB es recuperen. De fet, la taxa de mortalitat va del 4% al 7%. Entre el 60% i el 80% dels afectats pot caminar al cap de sis mesos de contraure la malaltia, encara que alguns efectes puguin perdurar en el temps.