El Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC) ha convocat per avui, 31 de maig de 2021, un acte de la mà de l’Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP) per refermar el sistema d’adjudicació de serveis de forma directa a l’empresa pública GIACSA a través del Consorci CONGIAC, malgrat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya hagi advertit que és un frau de llei.
El TSJC ha declarat, en dues sentències, que el sistema CONGIAC-GIACSA és contrari a Dret des del punt de vista de l’aplicació de la normativa en matèria de contractació pública i ha manifestat que vulnera el principi de lliure competència.
El CONGIAC és un ens públic que agrupa 25 ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l’empresa pública GIACSA. Aquesta empresa està formada pel propi Consorci i també per les empreses públiques d’aigua dels ajuntaments que van crear el CONGIAC: Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat, Reus Serveis Municipals i Aigües de Vilafranca.
Així doncs, el TSJC dictamina que no és legal adjudicar un servei a GIACSA a través del CONGIAC perquè «no es pot considerar un mitjà propi de l’ajuntament», atès que GIACSA ni té mitjans per prestar el servei ni l’ajuntament exerceix el control sobre aquesta empresa com si fos un mitjà propi. La sentència explicita que aquesta adjudicació directa sense licitació vulnera els principis d’igualtat i de transparència.
El CONGIAC i GIACSA — segons es deriva dels arguments esgrimits pel TSJC — únicament actuen com a mecanismes interposats per obviar la concurrència competitiva i fer créixer l’activitat de les empreses públiques a partir d’exercir com a «intermediaris». D’aquesta manera, el tribunal assenyala que es canalitzen els encàrrecs de la gestió dels serveis públics dels municipis de menor població a les empreses accionistes de GIACSA.
En el cas del Consorci CONGIAC, la justícia ha demostrat que no només no és una modalitat de gestió directa del servei sinó que, a més, vulnera la llei.
Els municipis grans amb empresa pública d’aigua exigeixen als municipis petits el pagament de quantitats que, per llei, no són exigibles. Es pretén convèncer a administracions i ciutadania que s’ha escollit una forma de gestió directa que permet a l’ajuntament tenir més control sobre el servei en benefici dels seus veïns i veïnes, quan en realitat la gestió per part del CONGIAC-GIACSA acaba sent una gestió molt allunyada en la qual ni l’ajuntament ni la ciutadania tenen capacitat de decisió sobre la gestió.
En el sistema CONGIAC, els ajuntaments deleguen la seva competència en gestió de l’aigua en favor del Consorci. D’aquesta manera, és aquest qui decideix la millor forma de gestió i qui passa a exercir el control operatiu, tarifari i regulador del servei.
El TSJC qüestiona el sistema CONGIAC-GIACSA en dues sentències
Aquest sistema d’adjudicació ha estat també qüestionat per la Cámara de Concesionarios de Infraestructuras, Equipamientos y Servicios Públicos (CCIES), que l’ha denunciat davant de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO).
L’associació empresarial estatal considera que aquest sistema suposa una pràctica anticompetitiva basada en un entramat de relacions jurídiques per mitjà del qual les empreses accionistes de GIACSA, les quals són operadores de mercat, acaben prestant els serveis del cicle de l’aigua en els municipis de menys població adherits al CONGIAC, amb qui no mantenen cap mena de vincle de dependència i sense seguir un procediment de licitació pública.