A hores d'ara ja hi ha pocs dubtes que els aerosols juguen un paper important en la transmissió del coronavirus. Per limitar els riscos de la transmissió aèria, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha elaborat una guia on explica com i quantes vegades cal renovar l'aire per a una correcta ventilació a les aules.
El document es basa en les recomanacions de la Universitat de Harvard, que estableix entre cinc i sis renovacions d'aire per hora, i determina que la ventilació ha de ser natural, amb les finestres a un costat i les portes en l'altre. La guia també suggereix l'ús d'extractors si no fos suficient la ventilació natural.
Es tracta d'una sèrie de recomanacions per reduir el risc de contagi, rebaixant l'exposició al virus i aconseguint que les partícules en suspensió, els aerosols, no es puguin acumular en l'ambient. Els científics espanyols recullen tots aquests consells en una guia.
Segons apunten tals recomanacions, si el centre escolar disposa d'un sistema centralitzat de ventilació, l'aire procedent de l'exterior s'ha d'incrementar i reduir l'opció per a la recirculació. En cas de no poder recórrer a cap d'aquestes mesures, el CSIC recomana l'ús d'equips de filtre High Efficiency Particulate Air (HEPA), que extreuen l'aire, el filtren i l'expulsen net de virus.
Un exemple. En una classe de 61 metres quadrats, amb 21 infants i un docent, la recomanació és de cinc renovacions de l'aire per hora, per estalviar concentracions de CO2 a l'interior. El mateix nombre de vegades de canvi d'aire seria necessari en un espai de 148 metres quadrats i 22 alumnes de 14 anys.
Amb una renovació per hora, un volum d'aire exterior igual al volum de la sala reemplaça el 63% de l'aire, i amb dues renovacions, un 86%, mentre que amb tres un 95%. Amb tot, la ventilació necessària per reduir el risc de contagi està condicionat pel volum de la sala, el nombre i l'edat dels ocupants, l'activitat que es porta a terme, la incidència de casos a la regió i el risc que es vulgui assumir.
A més, els investigadors subratllen que la solució pot ser una combinació d'opcions i que és aplicable a altres llocs com oficines i altres edificis d'ús públic. Però també afirmen que aquests hàbits no substitueixen l'ús correcte de les mascaretes, el manteniment de la distància i les mesures d'higiene.
No existeix el risc de contagi 0
Els científics del CSIC adverteixen que el risc de contagi zero no existeix i, per tant, les mesures que recullen la guia redueixen el risc, però no l'eliminen completament. En tot cas, és un pas més per minimitzar els riscos de contagi en una classe.
L'activitat escolar suposa només el 6% dels brots a Espanya, segons les dades de Sanitat, però les possibilitats de contagi canvien si el pacient zero és un alumne o un professor. El professor parla més temps i més alt, per tant expulsa més partícules que, quan són contagioses, eleven més el risc de transmissió.
Així, la situació més perillosa es produeix en una aula sense ventilació quan el pacient zero és el professor. Dues hores amb un professor contagiat parlant en una classe sense ventilar suposaria el contagi d'almenys 12 alumnes. Si tots porten mascareta, només se'n contagiarien 5, i si es ventila durant la classe i es renova completament l'aire després d'una hora, el risc de contagi cau al mínim.