Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram CatalunyaDiari
Logo Messenger
Carme Forcadell, Dolors Bassa i Jordi Cuixart en el Tribunal Suprem durant el judici de l'1-O

El Consell d'Europa reclama a Espanya l'alliberament dels presos independentistes

També reclamen la retirada de les euroordes, però rebutgen l'amnistia

Cop d'Europa a la justícia espanyola. L'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa reclama l'alliberament dels líders independentistes empresonats per l'1 d'octubre del 2017. A més, també reclama la retirada de les euroordres contra Carles Puigdemont i els exconsellers a Bèlgica, tot i que rebutja l'amnistia.

L'Assemblea Parlamentària de l'organització internacional que promou la democràcia, l'estat de dret i els drets humans ha donat llum verda a aquesta resolució. Aquesta demana «considerar» l'indult als presos independentistes i reformar el delicte de sedició per evitar penes «desproporcionades», entre d'altres. Aquesta resolució s'ha aprovat amb 70 vots a favor i 28 en contra i 12 abstencions.

En canvi, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ha rebutjat una esmena que demanava l'amnistia per als líders independentistes.

Evitar penes «desproporcionades»

El text demana reformar el delicte de sedició per evitar penes «desproporcionades». En aquesta línia, l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ha aprovat una esmena al text que demana «actualitzar i restringir la definició del delicte» de sedició. D'aquesta manera, vol «evitar sancions desproporcionades en transgressions no violentes».

En la presentació de l'informe davant l'Assemblea Parlamentària, el ponent de l'informe, Boris Cilevics, ha dit que les penes contra els líders independentistes són «clarament desproporcionades». A més, també assenyala que aquestes no mostren Espanya com una «democràcia viva».

Amb tot, Cilevicis ha subratllat que el referèndum de l'1-O va ser «il·legal» i que els líders catalans van «desobeir» els tribunals.

D'altra banda, el letó ha defensat que cal reformar el delicte de sedició perquè el Tribunal Suprem ha «interpretat la violència de forma molt àmplia». «Pot l'exercici d'un dret fonamental convertir-se en un delicte greu simplement perquè moltes persones apliquen aquest dret a la mateixa vegada? Tinc molts dubtes al respecte», ha dit.