La fallida de Silicon Valley Bank i l'anunci de Credit Suisse de sol·licitar 50.000 milions per guanyar liquiditat ha generat un cert temor al sector financer. Hi ha molta incertesa sobre el que pot passar durant les pròximes setmanes. De fet, l'economista Santiago Niño Becerra ha volgut traslladar un missatge als espanyols que tinguin uns estalvis al banc.
Durant la seva participació a 'La ventana' de la Cadena Ser, se'l va interrogar pel que pot oferir el futur. Sobretot pensant en el ciutadà de classe mitjana, com l'afectaria aquesta possible crisi del sistema bancari.
«Està circulant la por, estem parlant de pànic, fins i tot», va apuntar el conductor del programa Carles Francisco. S'ha preguntat «com ha d'estar, com hem d'estar els oients normals que t'escoltem ara». Volia saber quina actitud era la millor per afrontar aquesta situació.
«Què fem?, ho mirem?, ens preocupem?, seguim les notícies?», va qüestionar el periodista. Estava especialment interessat a descobrir «què pot passar els propers vuit dies».
A l'ambient circula un cert aire de pessimisme. Després de la fallida de Silicon Valley Bank es va témer l'efecte contagi, que més entitats acabessin seguint els seus passos.
Niño Becerra transmet un missatge de calma
Durant la seva intervenció, Niño Becerra va intentar traslladar als oients un missatge de tranquil·litat. Va posar l'exemple d'una persona que tingui uns 5.000 o 7.000 euros estalviats al banc. Si escau, «què farà?, què pot fer?», pregunta.
El petit estalviador no podria fer res, però també se'l va consultar per la situació dels que disposin de 150.000 euros. Creu que aquestes persones tampoc tenen facilitats per fer alguna cosa amb els seus diners. «Si tu me'n dius un que tingui 150 milions, compte; aquest sí que pot fer coses», apunta.
Tampoc considera que les solucions que hi ha resultin de gran valor. «Què els trauràs i posar-los sota el matalàs?», qüestiona. Segons la seva opinió, entén que el Govern dels Estats Units «ha donat una mena d'avís del que pot passar».
Indica que els governs estan molt pendents de controlar aquest tipus de crisi. En el cas del país nord-americà, l'administració no permetrà que «cap dipositant no es quedi a l'aire». Afegeix que «si això passa a un altre país, la reacció de l'estat seria la mateixa».
Creu que no deixarien caure a cap entitat bancària i això suposaria per als seus ciutadans i les arques de l'estat. Niño Becerra recalca que en tot això «la gran diferència és que els Estats Units emet una cosa que es diu dòlars. Una cosa que la resta del món accepta molt més que accepta l'euro, no ho oblidem».
No obstant això, no tem que això pugui passar factura al ciutadà que tingui uns quants milers d'euros al banc. «Les persones que tenen un compte amb una quantitat normal de saldo, el que han d'estar és tranquils. Perquè no crec que passi res», avança el reconegut economista.
El BCE no presta atenció a les turbulències bancàries
Enmig d'aquest escenari ple d'incertesa, sobretot després dels problemes d'aquests bancs, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit mantenir els plans. Dijous passat decidia elevar els tipus d'interès en 50 punts bàsics com tenien previst des del febrer.
Tot i la inestabilitat patida pels mercats els últims dies, el BCE ha conservat la seva estratègia. Tot plegat amb l'ànim de contenir la inflació i rebaixar-la fins al 2%. Estimen que la decisió adoptada «és coherent i necessària». Es van mostrar disposats a injectar liquiditat en els casos en què calgués.