L'arribada de la pandèmia de la covid-19 ha provocat canvis molt importants en pràcticament tots els aspectes de la societat, incloent-hi la distància social, les mostres d'afecte o la celebració de grans esdeveniments. A més, està sent una malaltia amb moltes víctimes, i aquest dimecres, 11 de novembre, es van superar les 40.000 morts al nostre país.
Aquestes xifres, a més dels canvis en les formes de vida dels espanyols, han fet que l'esperança de vida s'hagi reduït en gairebé un any al nostre país, tot i que la xifra canvia molt en funció de la zona d'Espanya on es resideixi i l'afectació que hi hagi tingut la covid-19.
Des de la postguerra no s'havien vist unes xifres iguals
Sergi Trias-Llimós, investigador del Centre d'Estudis Demogràfics, ha realitzat un estudi publicat a la revista 'Plos One' on conclou que l'esperança de vida a Espanya s'ha reduït en 0,9 anys en els últims vuit mesos, és a dir, des de l'inici de la pandèmia a casa nostra. Per a Trias, es tracta de «nombres molt grans i preocupants» que no es veien des de fa més de cinquanta anys, és a dir, des de la postguerra o fins i tot des de la Guerra Civil.
L'estudi s'ha realitzat amb les dades del Sistema de Monitoratge de la Mortalitat diària de l'Institut de Salut Carlos III, comparant les dades de mortalitat de tot el 2019 amb el període que va des del mes de juliol fins a juliol de l'any 2020, de manera que només utilitzaven les dades reals i no es basaven en simulacions per fer la comparativa.
Així, el treball de Trias revela dades sobre com ha afectat la pandèmia a l'esperança de vida dels espanyols, i confirma les dades d'altres estudis que ja s'han publicat en l'àmbit europeu i dins d'Espanya. A més, confirma que les zones on aquests mesos s'ha observat major afectació són també les zones on l'esperança de vida ha caigut més.
Madrid, les Castelles, Navarra i Catalunya, les més afectades
Madrid, per exemple, és la zona d'Espanya amb una major baixada en l'esperança de vida, tant per a homes com per a dones: 2,8 anys menys de vida per a ells i 2,1 menys per a elles. El segueix la seva veïna Castella-la Manxa, on l'esperança de vida s'ha reduït en 2,1 anys per als homes i 1,9 per a les dones.
Després d'elles estan Catalunya (1,5 anys menys de vida per a homes i dones), Castella i Lleó (1,1 anys menys en homes, 1,2 menys per a dones) i Navarra (1,1 anys menys en homes i un any menys en dones). A l'altra banda de l'equació, amb dades fins al mes de juliol, apareixen Cantàbria, Canàries i Galícia.
En el cas de la comunitat càntabra, s'aprecia una baixada de l'esperança de vida de 0,4 anys en el cas dels homes, però no es veu cap canvi en l'esperança de vida de les dones. A les Canàries i Galícia tampoc s'aprecia baixada en el cas dels homes, però sí de 0,2 i 0,3 anys menys, respectivament, en les dones.
Segons Trias-Llimós, en un estudi sobre la mortalitat general poden haver influït molts altres factors en aquestes caigudes d'esperança de vida, però creu que «no hi ha hagut altres grans impactes en els mesos que hem analitzat», de manera que atribueixen les dades, directament o indirectament, a la covid-19.
L'investigador avisa que en els propers estudis l'esperança de vida es veurà encara més reduïda, ja que es podran utilitzar les dades de tot l'any i s'inclouran els excessos de mortalitat de la segona onada, que ara mateix està en màxims.
A més, el treball revela que la afectació més gran de la pandèmia sobre l'esperança de vida dels espanyols coincideix també amb el pic de la primera onada, entre el 23 de març i el 5 d'abril, on algunes zones van registrar una caiguda de l'esperança de vida d'entre 6,1 i 7,6 anys, arribant a extrems de quinze anys menys d'esperança de vida en zones més localitzades de la Comunitat de Madrid.