El govern espanyol ja té la solució per salvar les pensions dels espanyols

És el gran maldecap de govern espanyol: com salvar el sistema públic de pensions

Imatge de Pedro Sánchez en roda de premsa
Es vol complementar les pensions públiques amb plans de pensions per a cada treballador | Catalunya Diari

És el gran maldecap de govern espanyol: com salvar el sistema públic de pensions. Entre els molts equilibris que intenta fer el ministeri de Seguretat Social dirigit per José Luis Escrivà per garantir les pensions del futur, hi ha una idea que agrada molt, i arriba del model que s'aplica al País Basc.

De què es tracta? El govern espanyol vol que cada nou treballador quedi adscrit de forma automàtica a un pla de pensions d'empreses. El pla, anunciat pel ministre Escrivà, permetria a cada treballador tenir un complement dels seus ingressos a la jubilació.

En altres paraules, al costat de la quantitat que cobra un treballador de les pensions públiques, hi hauria un complement significatiu pertanyent al pla de pensions d'empresa corresponent a l'acumulat durant la seva trajectòria laboral. La idea segueix l'exemple del model de País Basc, on és molt habitual que els treballadors que comencen a treballar en una empresa accedeixin també a un pla de pensions.

Amb aquest nou mecanisme, l'Executiu asseguraria el desenvolupament de l'anomenat segon pilar del sistema de la Seguretat Social, on s'inclouen els plans col·lectius. El ministre destaca els avantatges i aspectes positius del model basc, que ara es vol traslladar a nivell nacional a través de la negociació col·lectiva.

Fonts del ministeri de Seguretat Social asseguren que «el que es vol és que aquest sistema no estigui només accessible per a algunes empreses i treballadors, sinó que es generalitzi». D'altra banda, en la inauguració d'un fòrum sobre pensions organitzat pel diari 'Cinco Días', Escribá va assegurar que els plans col·lectius a Espanya suposen el 3% del PIB.

Això suposa uns 35.000 d'euros, «una xifra baixíssima» segons el ministre, que evidencia l'«infradesenvolupament d'aquests productes financers». Per això es posa com a objectiu potenciar aquest tipus de mecanismes per garantir les pensions de tots els espanyols.

No obstant això, a l'hora de valorar l'eficàcia de sistema fiscal a Espanya, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) va aconsellar al govern espanyol una revisió completa dels plans de pensions. Amb l'informe a la mà, l'Executiu es va proposar reduir aquests plans i va abaixar de 8.000 a 2.000 euros l'aportació màxima permesa.

A favor dels plans de pensions

La mesura, però, no ha estat compartida per molts. El president de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions (Inverco), Ángel Martínez-Aldama, defensa que «la previsió social ha de seguir existint» i que 2.000 euros és massa limitat: «Si s'establís a 4.000 euros, hi hauria un 15% més d'estalviadors que podrien seguir aportant».

Martínez-Aldama vol trencar l'estigma que els plans de pensions només beneficien a les classes, i per això recorda que només el 6% dels que estalvien en plans de pensions declaren més de 90.000 euros, i només el 10% declaren 70.000 euros.

Per la seva banda, el president i exsecretari d'Economia i Empresa, Íñigo Fernández de Mesa, valora que la proposta de reduir les aportacions a plans de pensions de 8.000 a 2000 és una mesura molt desafortunada perquè elimina part de l'atractiu d'aquest sistema alternatiu d'estalvi que a Espanya està menys estès que en altres països.

La patronal també ha entrat en el debat. La CEOE també recorre a l'AIReF per argumentar sobre aquest organisme que, «en el seu informe sobre beneficis fiscals publicat aquest estiu, el cost real de l'administració, derivat d'aquest incentiu fiscal, són només de 450 milions d'euros, de manera que l'argument que el foment de la previsió és costós per a l'Estat no se sustenta».

Un debat obert

El debat està obert, però sembla enfrontar de nou les dues ànimes del govern de coalició: un sector més a l'esquerra, que persegueix mesures més progressives, i el bàndol conservador, encapçalat per Nadia Calviño i José Luis Escrivá, que defensen aquesta mena de mesures menys populars, però pragmàtiques.

El debat arriba en un moment especialment delicat, des de l'esclat de la crisi econòmica derivada dels confinaments arran de la pandèmia del coronavirus. Els experts adverteixen que el sistema públic de pensions està en seriós risc. I tot, a les portes del debat sobre els pressupostos, on es posaran en evidència totes aquestes diferències.

Però José Luis Escrivá, al capdavant del ministeri de Seguretat Social, té un pla: un model que pretén copiar del sistema basc i que, més enllà de l'impopular que pugui caure en alguns sectors, està convençut que pot acabar amb el problema de les pensions.


Comentaris

envia el comentari