Els experts adverteixen de la urgència de la vacunació per evitar que les persones més vulnerables arribin als hospitals.

Els contagis entre els 50 i els 69 anys es multipliquen en només una setmana

La franja de persones de seixanta anys preocupa especialment perquè la resposta del seu sistema immunitari a la vacuna és menys eficaç | Precisament, la majoria de pacients de les UCI tenen entre 40 i 69 anys

L'augment sobtat de contagis de Covid-19 entre els joves, que solen presentar una simptomatologia més lleu, ha desfrenat la transmissióde la Covid-19 a la resta de franges d'edat i ja està provocant les primeres víctimes col·laterals en grups d'edat més vulnerables. En la població major de cinquanta anys, la incidència del virus s'ha duplicat en tan sols una setmana.

D'entre aquests contagiats, la majoria són no vacunats, però també n'hi ha que encara no han rebut la segona dosi i d'altres que no estan del tot immunitzats. Així, comparant les dades d'aquesta setmana amb les del 30 de juny, en la franja dels 50 als 59 anys, la incidència acumulada ha passat de 47 a 114 contagis per cada 100.000 habitants. Entre els qui tenen 60 i 69 anys, la taxa ha crescut dels 46 contagis als 103.

Preocupa el risc de la franja d'edat dels seixanta anys

De fet, els pacients d'aquesta franja, la dels seixanta, és la que més preocupa als serveis sanitaris, donada la seva vulnerabilitat davant la infecció. A partir d'aquesta edat, els sistemes immunitaris comencen a ser més febles i no responen amb la mateixa eficàcia a les vacunes.

A més, en cas d'infecció, creix la possibilitat que la malaltia sigui més severa. Però sigui com sigui, el grup d'edat dels seixanta anys és el que més està trigant a vacunar-se, tot i començar la immunització el mes de març. Només el 62%,6% dels qui tenen fins a 65 anys té la pauta completa i el percentatge baixa a un 51% entre els qui tenen 66 i 69 anys. Un fet, aquest, que afegeix motius per a la preocupació.

Segons el diari 'ARA', dos motius expliquen el tedi en el procés de vacunació d'aquest grup de població. D'una banda, els continus canvis de criteri sobre quin vaccí s'havia d'administrar, doncs per exemple, fins fa unes setmanes, només es vacunava amb AstraZeneca. 

D'altra banda, tampoc hi ha hagut una decisió clara i inamovible sobre el període de temps que cal deixar entre dosis: de seguir les dotze setmanes recomanades pels creadors de la vacuna, l'espai es va reduir a deu setmanes davant l'amenaça de la variant delta, i ara, Salut ha decidit vacunar amb tan sols vuit setmanes entre dosi i dosi.

La majoria de pacients crítics tenen entre 40 i 69 anys

Amb tot, aquests obstacles han entorpit la immunització d'un dels col·lectius més vulnerables a un ingrés hospitalari en cas de contagi. Això comença a tenir efectes que es materialitzen en forma d'ingressos a les unitats de cures intensives. Tant és així que la majoria de pacients ingressats a les UCI, que han crescut fins a 138 els darrers dies, són persones d'entre 40 i 69 anys. Bona part d'elles no estan vacunades, però també hi ha uns pocs casos entre persones amb la pauta completa de vacunació. Així ho va assenyalar el conseller de Salut, Josep Maria Argimon.

Els experts destaquen i argumenten sobre la importància de vacunar-se

Gemma Moncunill, investigadora a l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), destaca l'«excel·lent» eficàcia de les vacunes també amb la variant delta. Ho justifiquen, segons ella, les poques defuncions i hospitalitzacions tot i l'augment disparat de casos. Si més no, l'experta reitera la feblesa de les persones de més de seixanta anys, els sistemes immunitaris de les quals «poden respondre pitjor als estímuls de les vacunes, com també passa amb les persones amb malalties greus com el càncer».

Moncunill destaca, però, la necessitat de complir la pauta de vacunació per a protegir la població. Una protecció que és, eminentment, una estimulació indirecta del sistema immunitari. La primera dosi –la de memòria– té un efecte limitat, que és consolidada i portada a uns nivells òptims d'immunització per la segona –l'anomenada de reforç o recordatori.

El mateix conseller de Salut també ha deixat clar que les vacunes són molt efectives, però que no són infal·libles, ja que s'estima que un 10% dels vacunats podrien no desenvolupar immunitat i ser vulnerables a una malaltia severa. En aquest cas, el creixement de la transmissió del virus suposaria un augment proporcional del risc que aquestes persones pateixin quadres greus si s'infecten. Per aquest motiu, Gemma Moncunill defensava la urgència de «vacunar-nos tots».

Un estudi demostra l'eficàcia de la vacuna per a prevenir infeccions greus

Un estudi recent, elaborat al territori d'Israel, on la variant delta predomina i la vacunació s'ha fet exclusivament amb Pfizer, ha rebaixat les dades d'efectivitat de la vacuna. Se situaria, segons els primers resultats, en un 64% envers el 94% plantejat inicialment quant a la prevenció d'infeccions i simptomatologia. Tanmateix, la vacuna continua sent altament eficaç –93%– per evitar les infeccions greus i, per tant, les hospitalitzacions, els ingressos a l'UCI i les defuncions.

En efecte, totes les vacunes autoritzades per l'Agència Europea de Medicaments –Pfizer, Moderna, AstraZeneca i Janssen– són considerades eficaces per evitar les conseqüències greus de la Covid. La vacunació completa amb Pfizer i Moderna evita el contagi en un 90% dels casos greus, els símptomes en un 95% dels casos i l'hospitalització i la mort en un 99% dels casos. Pel que fa a AstraZeneca, la pauta completa evita el desenvolupament de la malaltia en un 85% dels casos i els ingressos i les morts en un 99% dels casos.