Fa més de tres mesos que va començar la campanya de vacunació de la Covid-19 i ja hem pogut constatar, un cop més, que els del Baix Penedès seguim sent els grans oblidats del país. A dia 6 d’abril, som l'única comarca de Catalunya que estem per sota del llindar del 10% de població amb la primera dosi posada. La pauta completa l’ha rebut només un 3,28%, també a la cua.
Això quan hi ha comarques que ja tenen el 20% de població vacunada amb la primera dosi, i la mitjana catalana se situa en el 13,4%. Es confirma, doncs, que el Baix Penedès no li importa a gairebé ningú de fora de la comarca. Primers en aturats, primers en taxa de creixement demogràfic, a la cua en renda per càpita, i últims en vacunats. Tot molt bé.
El més trist de tot és que sembla que ja ens hem acostumat a tot això, i ja ni tan sols sobta que siguem l’última comarca en ritme de vacunació. Com es diu en l’argot ludòpata, era una cosa que «ni es pagava» a les apostes. Al final, per A o per B, aquí sempre som els últims de tot, i la població ho anem carregant tot a les espatlles.
Després, quan estiguem surfejant la quarta onada, sortiran els quatre experts de torn posant com sempre les culpes en la gent: que si no s’ha fet bondat, que si hem estirat més el braç que la màniga, que si no tenim cap mena d’enteniment... I nosaltres, a sobre, encara acotarem el cap i direm que sí, que som uns irresponsables. Em recorda aquella altra frase feta que diu allò de «cornuts i pagar el beure».