Cada cop s'acosten més les Grans Festes de la Coronació de la Mare de Déu de l’Esperança de Figuerola de Camp. Diferents col·lectius del poble hi treballen intensament des de fa mesos perquè aquesta celebració llueixi com mai, però l’acte central de tot plegat és la coronació de la Verge, que anirà a càrrec de l'Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. Per això, un dels elements protagonistes de la festa és precisament la corona.
Aquesta tasca s’ha encarregat al veterà joier tarragoní, Joan Serramià, que ha dissenyat aquesta joia que portarà la Mare de Déu a partir del mes de desembre, data de la coronació. Serramià es va desplaçar fa uns dies a Figuerola del Camp per prendre mides 'in situ' del cap de la Verge i poder veure les proporcions abans d’elaborar la corona.
Com serà la corona?
Durant l’estona que va estar a l’església va portar una ‘plantilla’ de la corona feta de cartró per veure els volums i va prendre diverses anotacions. Mentre feia aquesta feina, Serramià va explicar a tarragonadigital quins passos ha seguit per fer el disseny. «Quan em va arribar l’encàrrec vaig venir al poble per agafar idees, però no vaig trobar cap element significatiu que es pogués basar en la corona d’una Mare de Déu, llavors em vaig centrar en el nom i l’escut de Figuerola del Camp i vaig agafar la idea dels pàmpols de figuera». Així doncs, la corona tindrà com a component fonamental la fulla característica de la figuera.
L’altre element que també formarà part de la corona seran les avellanes, que estaran presents en l’aurèola, per un motiu històric que va succeir al poble anys enrere. Després de la Guerra Civil l’església de Figuerola del Camp es va cremar i van ser els vilatans els que van pagar el cambril nou amb sacs d’avellanes, per això el joier tindrà aquest gest de complicitat afegint aquest component. Tot i que Joan Serramià té un estil propi molt característic, assegura que una de les seves referències a l’hora de treballar és l’orfebre noucentista de Valls, Jaume Mercadé.
Una corona de plata amb pedres color turquesa
Un cop preses les mides, el següent pas és treballar els materials amb una combinació de tècniques típiques de l’orfebreria tradicional. «La corona serà de plata, més pura del normal, perquè sigui ben blanca i portarà pedres color turquesa per donar un toc blau», explica Joan Serramià. Segons relata, la joia serà 97% plata i 3% coure i matisa: «Normalment es fan amb un 95% de plata, però amb aquest 2% canvia molt», la qual cosa farà que llueixi més.
La mida de la corona està basada en les proporcions que té la imatge de la Mare de Déu i l’aurèola que ja té posada. «Que no es vegi ni molt petita ni molt gran, ha de tenir un equilibri i ser proporcional amb el cap», diu el joier. El procés de fabricació durarà aproximadament un mes i mig, per tant, la corona estarà enllestida amb força antelació, tenint en compte que la coronació és al desembre.
Cal recordar que aquesta és l’única coronació canònica que ha concedit el Vaticà per aquest any a Catalunya, la qual cosa fa que sigui un «orgull» treballar en aquest projecte. «M’ho prenc amb molta il·lusió, simbòlicament té molta força», diu.
El joier ha elaborat altres peces amb component religiós
Aquesta no és una tasca nova per a Joan Serramià, ja que ha elaborat altres joies amb component religiós al llarg de la seva carrera. Precisament va fer la corona de la Mare de Déu de Lourdes de la Catedral de Tarragona, va col·laborar en un reliquiari de Sant Antoni Maria Claret que es va enviar a Roma i ha fet diverses feines relacionades amb les figures del pessebre.
Joan Serramià està emparentat amb Antoni Gaudí
Si es dóna un cop d’ull a l’obra de Joan Serramià, destaca una clara admiració i referència al modernisme d’Antoni Gaudí o Josep Maria Jujol. Potser no és casualitat, ja que l’àvia del joier, Carme Gaudí, era filla d’un cosí de l’arquitecte. «Alguna cosa m’ha arribat d’ell, coincideixo amb el seu pensament, de petit anava molt a Riudoms i el territori sempre t’impregna». Tot i això, assegura que la corona de la Mare de Déu de l’Esperança de Figuerola del Camp, no tindrà tocs modernistes, perquè «no s’hi presta, la idea del pàmpol i les avellanes mana».