L'impacte del coronavirus s'ha deixat notar també en els preus dels supermercats, que han pujat de mitjana en l'últim any un 2,8%. Això ha provocat que el 64% dels productes que componen la cistella de la compra (alimentació i drogueria) s'hagi encarit. Aquestes són algunes de les conclusions de l'estudi anual que fa l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), en aquesta ocasió sobre 143.313 preus de 1.062 supermercats, hipermercats i botigues de descompte repartides per 65 ciutats —a més d'internet— arreu d'Espanya.
En aquest sentit, l'informe revela que es pot estalviar més a les ciutats grans, on hi ha una oferta més diversificada, com Madrid (3.226 euros), Alcobendas (2.690 euros), Barcelona (1.966) i Girona (1.632). A tall d'exemple, a Madrid, amb la despesa que es fa en un any a Sánchez Romero —que té els dos establiments més cars de l'estudi— podríem comprar en l'establiment més barat de la capital espanyola —l'Alcampo City de Madrid Río— durant vint mesos i mig.
L'estudi de l'OCU permet conèixer quins són els súpers més cars i més barats, comparant una cistella de la compra composta de 229 productes, que inclouen aliments frescos (carn, peix, fruites i verdures), envasats, higiene i drogueria, tant de marca de fabricant com de marca blanca. Els productes frescos són els que més pugen, fins al 4%, segons ha assenyalat en declaracions a Efe la portaveu de l'OCU, Ileana Izvernicean, i ho han fet especialment les fruites i verdures. Mentrestant, l'alimentació envasada de marca blanca és l'única que ha baixat, un 0,3%, enfront de la de marca de fabricant que sí que ha pujat un 2%.
La ciutat més barata d'Espanya: Jerez de la Frontera
Però quina és la ciutat més barata?. L'estudi diu que és Jerez de la Frontera, seguida de Terol, Zamora i Ciudad Real. La més cara és Las Palmas de Gran Canaria, amb Palma i Barcelona en segona i tercera posició. Per comunitats autònomes Castella-Lleó, Múrcia, Extremadura, Astúries, Galícia i Andalusia són les més barates, mentre que Catalunya, País Basc, Canàries i Balears són les més cares.
Tot i l'increment de preus, l'estudi diu que, si es compra en els súpers més barats, encara és possible estalviar una mitjana de 971 euros a l'any. Les diferències entre ciutats, però, són importants, ja que l'estalvi màxim varia entre els 247 euros i els 3.226. El menor estalvi es pot aconseguir en ciutats petites de l'interior, com Conca (247), Ciudad Real (261), Ávila (268), Sòria i Puertollano, amb entre 250 i 300 euros anuals.
En l'estudi, l'hipermercat Alcampo de Coia, a la província de Vigo, torna a ser un any més el més barat dels establiments visitats per OCU. Les cadenes locals més barates han estat Dani i Economy Cash, i les regionals han estat Tifer i Cash Fresh. Alcampo i Supeco són les cadenes nacionals amb millor nivell de preus. Les cadenes locals més cares són Sánchez Romero i Sorli Discau; Plus Fresc i Condis són les més cares a escala regional i Ulabox i Suma les més cares a escala nacional.
Els supermercats més econòmics de Catalunya
El supermercat més barat de la ciutat de Barcelona és l'Alcampo de Diagonal Mar, comprant una cistella amb productes frescos. Sense productes frescos, se sumarien a aquest el Consum del carrer Berruguete i el de l'avinguda Icària. A la capital catalana, els establiments més cars són els de la cadena Sorli. Al Barcelonès nord, el més barat és l'Alcampo de Sant Adrià del Besòs, mentre que al Baix Llobregat, el supermercat més econòmic és l'Alcampo d'Esplugues.
A Girona, el més barat és el Mercadona del carrer del Carme; a Lleida, el Mercadona del carrer Baró de Maials també és el més econòmic; mentre que a la demarcació de Tarragona, l'Alcampo de Reus, al carrer Pare Manyanet, és el més barat.
Canvi d'hàbits en els consumidors
L'OCU adverteix que l'impacte del coronavirus està tenint incidència en els supermercats, amb un canvi d'hàbits en els consumidors que compren menys vegades, però més quantitat. A més, adquireixen més productes que ara no consumeixen fora de la llar i molts més a través d'internet.
La principal repercussió, segons la portaveu de l'OCU, està en la pujada de preus, «molt per sobre de l'IPC, que actualment està en termes negatius, i veu augmentat el seu impacte per la més que previsible reducció de la despesa de les famílies, com ja va ocórrer l'any 2008».