Al llarg dels últims mesos, molts països de l’hemisferi nord han sofert una gran onada d’infeccions víriques respiratòries. Entre elles es troben el VSR (virus sincicial respiratori), la grip i la Covid-19, a les quals s’hi sumen en nens infeccions bacterianes com les causades per l’estreptococ A.
Aquestes infeccions poden arribar a ser molt greus. En concret al Regne Unit s’ha produït un enorme augment dels ingressos hospitalaris durant l’hivern, cosa que ha sotmès als serveis sanitaris a una gran pressió.
Això ha portat a molts a plantejar si el problema és que la Covid-19 perjudica els nostres sistemes immunitaris, deixant als infectats més vulnerables a altres malalties infeccioses com la grip.
Una altra idea proposada per explicar l’augment dels virus respiratoris és que els nens s’haurien «perdut» les infeccions comunes de la infància en l’apogeu de la pandèmia, i que això els hauria fet més vulnerables a aquestes infeccions a causa d’un «deute d’immunitat».
Però, fins a quin punt són creïbles aquestes explicacions?
La Covid i el nostre sistema immunitari
El sistema immunitari humà ha evolucionat per fer front a diferents infeccions. Disposa d’una varietat d’armes que poden utilitzar-se no només per erradicar els agents infecciosos, sinó també per recordar-los i donar una resposta més ràpida i adaptada en qualsevol trobada posterior.
Paral·lelament, molts agents infecciosos han desenvolupat trucs per tractar d’evadir el nostre sistema immunitari. Per exemple, un paràsit anomenat Schistosoma mansoni es disfressa per evitar que el sistema immunitari el detecti.
El SARS-CoV-2, el virus que causa la Covid-19, també té els seus trucs amagats. Com molts altres virus, s’ha demostrat que escapa a la immunitat de l’hoste, sobretot les variants més noves. Estudis recents han demostrat que pot interferir amb la capacitat de les cèl·lules immunitàries per detectar-lo dins de les cèl·lules. Això resulta preocupant, però no és clar que aquests canvis afectin la immunitat envers altres infeccions.
Quan una persona ha estat exposada a una infecció, els canvis de curta durada en les seves defenses immunitàries són normals. Diversos estudis han demostrat que, en la resposta al SARS-CoV-2, els glòbuls blancs especialitzats anomenats limfòcits augmenten en nombre.
Aquests limfòcits també mostren canvis en les seves característiques típiques de l’activació cel·lular, com, per exemple, modificacions en les proteïnes de superfície. Fora de context pot sonar dramàtic per als no experts (és el que s’anomena «biaix de confirmació»). Però són normals i indiquen, senzillament, que el sistema immunitari està funcionant com ho hauria de fer. Les investigacions han confirmat que, per a la majoria de les persones, el sistema immunitari recupera l’equilibri quan la infecció desapareix per complet.
Algunes excepcions
El SARS-CoV-2, com molts altres virus, no afecta a tothom de la mateixa manera. Sabem des de fa temps que determinats grups, entre els quals trobem a les persones grans i a les que tenen complicacions de salut subjacents com diabetis o obesitat, poden ser més susceptibles a patir una malaltia greu quan contreuen la Covid-19.
Aquesta vulnerabilitat està associada a una resposta immunitària irregular davant del SARS-CoV-2 que provoca inflamació. En aquests casos, el nombre de limfòcits es redueix i es produeixen canvis en les cèl·lules immunitàries conegudes com a fagòcits.
En qualsevol cas, per a la majoria d’aquestes persones vulnerables, el sistema immunitari torna a la normalitat entre els dos i els quatre mesos posteriors. Tanmateix, un petit subgrup de pacients, en particular els que van patir una Covid greu o tenen problemes mèdics subjacents, conserven alguns canvis sis mesos després de la infecció.
La importància d'aquests descobriments no està definida, i seran necessaris estudis a més llarg termini que considerin l’impacte dels problemes de salut subjacents en la funció immunitària. Però de moment, no hi ha proves fermes que demostrin un dany immunitari després d’una infecció per Covid.
I la Covid persistent?
L’evidència emergent suggereix que les diferències més marcades i duradores a les cèl·lules immunitàries després d’una infecció per Covid-19 ocorren en persones que han desenvolupat la Covid persistent.
Fins ara, no hi ha dades que assenyalin cap a una immunodeficiència en els pacients amb Covid persistent. No obstant això, una resposta immunitària hiperactiva pot provocar danys, i els canvis en les cèl·lules immunitàries observats en els pacients amb Covid perllongada semblen compatibles amb una resposta immunitària vigorosa. Això pot explicar la varietat de conseqüències i símptomes postinfecció als que s’enfronten les persones amb Covid persistent.
Deute d’immunitat
La hipòtesi del deute d’immunitat suggereix que el sistema immunitari és com un múscul que requereix una exposició gairebé constant a agents infecciosos per tal de mantenir-se en funcionament. Segons aquest argument, la falta d’exposició durant la pandèmia, a causa de les mesures restrictives (confinament, ús de mascaretes, etc.), va perjudicar el desenvolupament defensiu, especialment en nens, fent que els nostres sistemes immunitaris «oblidessin» coneixements anteriors. Això suposadament ens va fer més vulnerables a les infeccions quan vam tornar a la normalitat i ens vam barrejar tots de nou.
Encara que aquesta idea ha guanyat seguidors, no hi ha proves immunològiques que la sostinguin. No és cert que necessitem un rerefons constant d’infecció per tal que el nostre sistema immunitari funcioni. El nostre sistema és immensament robust i potent. Per exemple, la memòria immunitària contra la pandèmia de grip de 1918 continuava sent evident després de 90 anys.
Tampoc és estrictament cert dir que els nens no van estar exposats als virus durant la primera etapa de la pandèmia. I els virus que causen el refredat no van desaparèixer per complet, ni de bon tros. Per exemple, hi va haver un important brot de VSR al Regne Unit el 2021.
Tot i això, el tancament de les escoles i altres mesures de protecció probablement van reduir l’exposició als virus, i per a alguns nens això va retardar l’edat en què es van exposar per primera vegada a virus com el VSR. Si ho sumem a un alt nivell de Covid-19, i una relativament baixa absorció de les vacunes contra la Covid i la grip, podria estar fent que aquesta temporada sigui particularment dolenta. Encara que això no significa necessàriament que la immunitat individual s’hagi vist perjudicada.
Els nostres coneixements de la resposta immunitària a la Covid-19 s’estan ampliant ràpidament. Les troballes més consistents mostren com de bé ens protegeixen les vacunes contra la Covid-19 dels pitjors efectes del SARS-COV-2 i com, després de la vacunació, el nostre sistema immunitari funciona exactament com ho hauria de fer.
Malgrat això, els descobriments de firmes immunitàries alterades en alguns pacients recuperats i en aquells amb Covid persistent requereixen més investigació.
Aquesta notícia és una traducció de l'article publicat originalment en castellà al portal TheConversation.com.