Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Vista aerea del Cráter Korolev

El cràter Korolev, una pista de gel al planeta Mart

La sonda Mars Express que porta orbitant el planeta vermell des de fa 15 anys ha enviat aquesta setmana passada unes magnífiques imatges d’aquest cràter cobert de gel tot l’any

Sembla una enorme pista de neu verge situada al mig d’un desert que seria un somni per qualsevol patinador. El cert és que es tracta de la imatge capturada del cràter Korolev la setmana passada, a Mart, gràcies a la sonda astronòmica Mars Exprtess de la Agencia Espacial Europea (ESA). Tot i que sembli neu, la capa blanca que s’observa a la imatge és gel d’aigua, present tot l’any.

La imatge és una panoràmica a partir de cinc franges d'imatges diferents preses cadascuna en una òrbita diferent per la càmera estèreo d'alta resolució (HRSC) de la Mars Express. Korolev, que té 82 km d'ample i està ubicat a les terres baixes del nord de Mart, molt pròxim a un gran camp de dunes, conegut com Olympia Undae, és un bon exemple de cràter marcià ben conservat.

També et pot interessar: Un satèl·lit fotografia per primer cop el Pol Nord del Sol

Una capa de gel amb unes característiques peculiars

El cràter Korolev fa 82 km d'ample i està situat al costa d'un camp de dunes
El cràter Korolev fa 82 km d'ample i està situat al costa d'un camp de dunes | ESA

 

La capa de gel d'aigua del centre del cràter té 1,8 km de gruix. Aquest dipòsit gelat forma una glacera que comprèn uns 2.200 km3 de gel lluny del cercle polar. Que estigui sempre glaçat es deu a un fenomen, conegut com a trampa de fred: entre la base del cràter i la seva vora hi ha una distància de 2 km.

La part més profunda del cràter conté gel, que refreda l'aire situat sobre d'aquest dipòsit de gel. L'aire fred és més pesat que el calent, pel que descendeix, per la qual cosa crea una mena de capa d'aire fred protectora sobre el gel, com si fos un escut contra l’escalfament de la massa gelada. Aquesta capa freda és el que permet que el gel no es calenta i desaparegui.

El cràter protagonista rep el seu nom, Korolev, d'un científic rus considerat el pare de la tecnologia espacial, el rus Sergei Korolev. Entre d'altres, Korolev  va iniciar un bon nombre de missions espacials famoses i històriques, com el programa Sputnik, que va posar en òrbita al voltant de la Terra als primers satèl·lits artificials.