Crisi climàtica: primaveres més llargues i estius més secs

En les pròximes dècades, observarem cada cop més com les primaveres arriben abans i els estius marxen més tard. Per tant, això comportarà una major sequera estival

Un estudi en què ha participat el Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) de Barcelona i que publica la revista 'Science Advances' confirma que l'escalfament global fa avançar i allargar la primavera i la vegetació creix abans i després pateix un major estrès hídric. Això provoca que les fulles verdes dels arbres absorbeixen més aigua, fet que accentua la pèrdua d'humitat i això causa estius més secs, llargs i calorosos, així com onades de calor més freqüents en gran part de l'hemisferi nord.

Segons ha explicat Peñuelas, l'anàlisi de dades obtingudes per satèl·lit i simulacions climàtiques en tot l'hemisferi nord des de 1982 fins al 2011 han permès vincular l'augment de la verdor de la primavera amb la disminució de la humitat de terra a l'estiu. La investigació ha estat dirigida pel professor Xu Lian de la Universitat de Pequín (Xina) i ha intervingut el professor Josep Peñuelas, investigador de l'CSIC al CREAF de Catalunya, juntament amb investigadors d'Alemanya, Austràlia, Bèlgica, els EUA, França i el Regne Unit.

Precipitacions més mal distribuïdes

Segons Peñuelas, l'estudi «revela una reacció positiva que sovint passa desapercebuda: un augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle i l'escalfament associat causen una fenologia de la vegetació més primerenca que redueix la humitat de terra a l'estiu i que, al mateix temps, s'afegeix als extrems de calor estiuencs causats directament per l'escalfament global».

No obstant això, el treball constata que aquest efecte no es manté homogeni a tot l'hemisferi Nord, ja que per exemple Sibèria central i alguns terrenys de cultiu d'Europa es beneficien d'un índex de precipitacions major del que és habitual justament gràcies a l'evaporació en altres punts situats al seu oest. La conclusió és que les masses d'aire que circulen d'oest a est passen les Muntanyes Urals i precipiten l'aigua evaporada en aquestes zones. L'estudi adverteix que la falta d'humitat al sòl pot tenir nombroses conseqüències, com elevar la temperatura del l'aire local prop de la superfície terrestre o desencadenar onades de calor més severes.

Anem cap a estius amb onades de calor molt més severes

Peñuelas alerta que «Si bé d'entrada semblen magnituds petites, en 4 o 5 dècades les onades de calor previstes poden ser tan fortes, que aquests petits increments passarien a ser molt rellevants». A partir de simulacions climàtiques, la investigació estima que la sequedat de la Terra a causa de l'avançament de la primavera pot allargar els estius extremadament calorosos de l'ordre d'un dia per dècada i augmentar la temperatura 0,07°C també cada deu anys.


Comentaris

envia el comentari