Avenç mèdic clau a Catalunya: l'oncòleg Joan Massagué descobreix l'origen de la metàstasi

Els resultats demostren que les cèl·lules canceroses adopten la capacitat per regenerar-se i enganxar-se en altres teixits

Una investigació de l’Institut Sloan Kettering de Nova York, dirigit per l’oncòleg català Joan Massagué, ha descobert el funcionament que adopten les cèl·lules canceroses per iniciar una metàstasi. L’estudi revela que aquestes cèl·lules imiten el mecanisme de reparació natural del cos humà i se l’apropien per estendre el càncer a altres òrgans i teixits.

 

Aquestes descobertes transformen completament la forma de comprendre les metàstasis i de combatre-les. Fins ara es pensava que les metàstasis eren causades per una mutació genètica que permetia a les cèl·lules canceroses establir-se en altres teixits, però l’estudi demostra que es produeixen per una reprogramació de les mateixes cèl·lules.

 

«Ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat al  lloc equivocat», segons Massagué

Perquè es produeixi una metàstasi, les cèl·lules canceroses activen gens latents i adquireixen un comportament de cèl·lules mare regeneratives, de manera que poden reproduir-se. El descobriment, presentat a la revista ‘Nature Cancer’, demostra que les cèl·lules canceroses s’apropien negativament del mecanisme que permet regenerar els teixits quan es trenquen.

 

Per aconseguir regenerar-se, les cèl·lules segreguen la molècula L1CAM, que facilita que s’adhereixin entre elles i tanquin ferides. En un cas de càncer, aquesta molècula permet que les cèl·lules canceroses s’enganxin a teixits i comencin una metàstasi. Massagué explica que «ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat [el tumor] al  lloc equivocat, els òrgans vitals distants».

 

La investigació de la metàstasi és clau: és la responsable del 90% de morts per càncer

Altres estudis de l’Institut Sloan Kettering ja havien detectat la presència de L1CAM a les metàstasis pertanyents a casos de càncers colorectals, de mama, pulmó i ronyó que podien afectar el cervell, el fetge, el pulmó i els ossos. Això demostra, també, que les metàstasis no són causades per cèl·lules amb mutacions genètiques, fet que «canvia el camp de joc de la investigació sobre metàstasi», segons Massagué.

 

«El concepte que les cèl·lules que causen metàstasis no adquireixen mutacions noves és nou i important», assegura l’oncòleg català. Aquest descobriment és clau perquè la metàstasi, què és la propagació del càncer a altres zones del cos, provoca el 90% de les morts per aquesta malaltia.

 

Un dels canvis que comporta aquest descobriment és que les cèl·lules mare que causen els tumors primaris són diferents de les cèl·lules que causen les metàstasis. D’aquesta manera, no es pot aplicar els mateixos fàrmacs per combatre un tumor que una metàstasi, ja que les cèl·lules que els causen no són les mateixes.

 

Les cèl·lules que provoquen una metàstasi «són una entitat completament diferent del tumor en el qual van començar»

L'estudi de la metàstasi ha estat la línia de treball de Joan Massagué, que des del 2003 ha estudiat les alteracions genètiques presents en les cèl·lules de diferents tipus de tumors. Altres línies d’investigació de l’oncòleg, centrades en les metàstasis de càncer de pàncrees i de pulmó, han demostrat també que la metàstasi és possible per un procés de reprogramació de les cèl·lules.

 

Tot i això, la majoria de cèl·lules canceroses no tenen la capacitat d’apropiar-se del mecanisme de regeneració. Menys de l’1% d’aquestes cèl·lules arribaran a formar metàstasis, però l’obstacle principal és que, les que ho fan, «són una entitat completament diferent del tumor en el qual van començar».

 

«Partint des de diferents perspectives i estudiant diversos tipus de tumor, hem arribat al resultat comú que les metàstasis són causades per cèl·lules tumorals que actuen com cèl·lules mare», conclou Massagué. A partir d’aquests resultats, des de l’Insitut Sloan Kettering s’estan desenvolupant anticossos contra la molècula L1CAM per frenar les metàstasis i eliminar les cèl·lules canceroses.

 

També et pot interessar...