L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) no passa pel seu millor moment. Després que l'entitat nasqués d'una forma molt dolça per als seus interessos, assolint multitudinàries manifestacions independentistes en motiu de la Diada entre 2012 i 2017, la seva capacitat de mobilització i el seu grau de simpatia s'han vist minats en els darrers anys, coincidint amb la presidència per part d'Elisenda Paluzie.
Set membres del secretariat nacional de l'ANC dimiteixen
L'ANC ha anat escorant-se a l'independentisme més abrandat, cosa que li ha restat adeptes i, sovint, ha provocat tensions internes. Aquest dimarts, 3 de novembre, n'ha aflorat una de nova. Un total de 7 dels 73 secretaris nacionals de l'Assemblea Nacional de Catalunya han abandonat la direcció, segons ha avançat el digital 'El Món', que assenyala Laura Camp, Jordi Roset, Lluís Maynau, Pep Fort, Àlex Roca, Esther Sancho i Lluís Torrent. Catalunya Ràdio, de la seva banda, ha afirmat que els motius de les dimissions serien les discrepàncies dels ja exmembres del Secretariat Nacional amb l'estratègia que l'entitat es planteja de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya, que tindran lloc el 14 de febrer. En concret, expliquen que alguns dels dimissionaris són signats d'una proposta a l'ANC que no va prosperar, que proposava demanar el vot per les formacions que optessin explícitament per la unilateralitat.
Segons 'El Món' els dimissionaris han afirmat en un comunicat que fan un pas «molt dolorós» després «d'anys intensos» dedicats a l'Assemblea, però afegeixen que no s'hi quedaran per fer «filibusterisme». Al mateix comunicat afirmen que el darrer ple del Secretariat Nacional «no va anar bé», no perquè no tirés endavant aquesta proposta, «sinó pel que va ser aprovat per la majoria» de l'organisme.
Les discrepàncies, doncs, comencen a fer-se manifestes en el si de l'Assemblea Nacional Catalana després de setmanes de discussions sobre la fórmula com calia posicionar-se davant de les eleccions autonòmiques del 14 de febrer. L'aproximació de l'ANC a la unilateralitat però alhora la seva reticència a oposar-se a alguna de les candidatures independentistes que, si governen, podrien fer-li perdre influència, ha causat el trencament.