Ciutadans ha començat amb molt mal peu una campanya electoral on totes les enquestes els auguren una patacada. La formació que aquestes eleccions encapçala Carlos Carrizosa té una expectativa electoral que queda molt i molt lluny dels resultats obtinguts el desembre de 2017: C's va guanyar les eleccions amb 36 escons. En aquella ocasió, poques setmanes després del referèndum de l'1-O, la declaració de la independència, l'aplicació del 155 i l'empresonament i exili dels líders polítics i socials de l'independentisme, C's va acoseguir ser vist per l'electorat com el vot útil constitucionalista.
Una campanya «ridícula»
Això va donar a la formació llavors encapçalada per Inés Arrimadas una força inèdita, estancant el PSC i deixant totalment enfonsat el PP. Una força que difícilment es tornarà a repetir, però que segur que no ho farà el proper 14 de febrer: dels 36 escons de C's, les enquestes els auguren un màxim de 13-14 perdent, doncs, gairebé dos terços dels suports i caient de la primera a la quarta força parlamentària.
És evident que tot plegat ho hauran de confirmar o desmentir les urnes del proper dia 14, però alhora també és cert que la formació liberal no ha començat amb bon peu la campanya electoral. El passat divendres, poques hores després del tret de sortida als comicis, la xarxa anava plena dels primers cartells electorals de C's. S'hi podien veure diverses persones abraçant-se a si mateixes amb l'eslògan «Vota abrazo», que va despertar la riota de les xarxes i que, tal com explica aquest dimecres, 3 de febrer, el diari 'ABC', va generar un intens malestar intern a la formació.
Alguns militants van trobar «ridícula» la campanya, i en diversos fòrums interns va constatar-se una profunda decepció amb el missatge donat perquè es considerava que no s'entenia. Per més inri, poques hores més tard, el partit va haver de retirar els polèmics cartells en descobrir-se que algunes de les fotografies procedien de bancs d'imatges lliures, però que no permetien que s'utilitzessin per a campanyes polítiques.
Crisi interna al partit
En tot cas, la crisi interna segueix candent i, de fet, no s'ha apaivagat des de la marxa d'Albert Rivera. L'elecció de Lorena Roldán i el relleu per Carlos Carrizosa, imposat per la cúpula del partit, han agreujat el malestar a la formació, que ha patit fugues de militants i l'adeu de figures de rellevància com la mateixa Roldán, ara número 2 del PP català, o l'exportaveu a l'Ajuntament de Tarragona, Rubén Viñuales, ara segon de la llista del PSC per aquesta circumscripció.
Tota la polèmica apunta a la figura de Carlos Cuadrado, vicesecretari general dels taronges, a qui s'acusa de ser el secretari general a l'ombra del partit i usurpar les funcions que, 'a priori', hauria d'exercir Marina Bravo. El malestar a C's hi és i podria agreujar-se quan el 14 de febrer es confirmi la caiguda electoral de la formació, que passa per les seves hores més baixes dels darrers anys a Catalunya.