Salten les alarmes al si de Ciutadans. La clara tendència a la baixa del partit a Catalunya preocupa molt a alguns diputats del grup parlamentari. Els últims resultats electorals no són per tirar coets: 8% dels vots a les municipals i 8,6% dels vots a les europees. Les males xifres, segons els mateixos diputats, lluny de l'objectiu establert pels taronges, queden emmascarades per la cúpula dels liberals, que semblen haver quedat abduïts per la remuntada al PP a les generals i eviten l'autocrítica.
A més, el malestar a les files dels taronges que destapa 'La Vanguardia', compartit també per molts simpatitzants, no és novetat. Fa mesos alguns diputats ja expressaven certa decepció i instaven els líders del partit a reflexionar i reconsiderar una estratègia, segons ells, massa «triomfalista», davant uns resultats gens bons, que ara han confirmat les municipals. Apunten al vet del PSOE com a possible error i, sobretot, a voler-se erigir com el substitut del PP a la centredreta, estratègia que pot funcionar a Madrid, però els pot haver anat molt en contra a Catalunya.
[predef]fb-catalunya-345[/predef]
La cúpula parla de triomf, tot i les zero alcaldies a Catalunya
C's no ha aconseguit cap alcaldia a Catalunya i ha perdut representació en ciutats clau com Badalona. A més, Barcelona torna a escapar-se-li de les mans després que l''operació Manuel Valls' no hagi quallat a la ciutat comtal.
«Amb aquests números no podem aspirar a guanyar de nou unes catalanes», avisa una dirigent del partit al mitjà citat. La cúpula del partit, per la seva banda, evita l'autocrítica i manté un discurs d'èxit, al·legant que és normal que els ciutadans votin de manera diferent en funció del moment i del tipus d'eleccions.
El malestar intern del partit xoca doncs amb la versió oficial que es desprèn dels discursos dels líders taronges. Aquest dilluns Arrimadas compareixia des de Madrid destacant l'augment del nombre de vots a C's en les quatre províncies catalanes respecte als comicis de fa quatre anys. Però el nombre total de vots, 298.781 a les europees i 277.824 a les municipals, està lluny de l'objectiu del milió llarg de votants amb els quals Arrimadas triomfava el 21-D de 2017 a Catalunya.
L'estratègia de C's a Madrid no funciona a Catalunya
Bona part de les cares de Ciutadans a Catalunya provenen del PSC o posicions ideològiques socialdemòcrates. De fet, en les primàries de 2017, es van erigir tesis oposades als valors oficials liberals de Rivera. Per això alguns diputats del partit discrepen amb l'estratègia del grup, tot i que, segons sembla, no l'han pogut debatre amb la direcció.
Aquesta suposada falta diàleg intern, se suma, segons apunta el mitjà citat, a una sensació d'oblit dels líders locals catalans per la negativa de la cúpula de C's a convocar una reunió del Comitè de Direcció Autonòmic després del 28-A per intercanviar punts de vista de cara a les municipals.
En definitiva, el malestar intern generalitzat de C's a Catalunya no aconsegueix traspassar a les cares visibles de la formació. Malgrat la reunió del grup parlamentari català d'aquest dimarts i la veu d'alarma que se'n desprenia, Carles Carrizosa, líder del partit, tornava a evitar l'autocrítica en l'última roda de premsa, destacant només l'augment de diputats aconseguits i fent cas omís a l'anàlisi real que representen per a C's les xifres del 26-M.
Sense candidat a la Generalitat
Hi ha un altre assumpte intern pendent en el si de C's a Catalunya. Carrizosa ha renunciat a presentar-se a les primàries per ser candidat a la Generalitat i no hi ha relleu clar. A més, Lorena Roldán, mà dreta de Rivera, i José Manuel Villegas, no desperten simpatia en alguns sectors del grup parlamentari català. Un panorama espès, que fa pensar en la sorpresa d'un possible candidat alternatiu.