Les diferències de criteri afloren de ple al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Segons explica 'La Vanguardia' aquest divendres, dia 23 d'octubre, hi ha discrepàncies entre la consellera Alba Vergés i els responsables de Salut Pública al voltant de les mesures a aplicar des de la conselleria per frenar la segona onada del coronavirus, que es troba en un dels moments més crítics de tota la pandèmia. La baixa, precisament per covid-19, del doctor Josep Maria Argimon, ha fet que les topades hagin anat 'in crescendo' en les darreres setmanes.
Tensions entre Salut i Salut Pública
Així, mentre Salut Pública defensa que les mesures més dràstiques es prenguin de forma conjunta amb el Ministeri de Sanitat i en el mateix moment que a altres comunitats autònomes, la consellera Vergés és reticent i defensa que sigui el seu departament qui dicti què és el que cal fer en cada moment sense haver de consensuar cada pas amb la resta d'autoritats.
El darrer exemple el trobem a la reunió del Consell Interterritorial de Salut d'aquest dijous, que va reunir el ministre Illa amb totes les conselleries autonòmiques del ram. Mentre Salut Pública és partidària de l'aplicació del toc de queda, perquè facilita la missió de mitigar els 'botellons' i les reunions de grups, la cúpula del departament creu que la mesura «sona massa a altres temps» i no la veuen amb bons ulls.
Salut, reticent amb el toc de queda
Aquest mateix divendres, la consellera Vergés explicava en una entrevista a 'RAC1' que el gruix de la mobilitat a Catalunya no es produeix de nit, restant així importància a la mesura del toc de queda de la qual és tan partidària Salut Pública. Al Consell Interterritorial de Salut d'aquest dijous, de fet, la conselleria catalana va posar pals a les rodes a la presa de la mesura reclamant un informe jurídic sobre l'instrument legal mitjançant el qual es podria aplicar el toc de queda.
Cal recordar que Salvador Illa va descartar aplicar-lo d'immediat en comprovar que la mesura no generava el consens suficient entre comunitats autònomes: queda clar, doncs, que Catalunya va ser una de les més reticents.