No és la masmorra del pecat, ni de bon tros, però és curiós com els éssers que habiten en ell són tant entranyables com misteriosos. L'únic requisit per entrar en aquest oasi –a part de portar ben plena la cartera– és deixar l'hàbit i els prejudicis fora. En fer el primer pas en el seu interior, en el primer metre quadrat, la sorpresa fa exclamar: «collons!». I és que en la primera vegada que es visita, la reacció és pràcticament unànime. Bé, per si encara no ha quedat del tot clar en aquest pròleg, avui dedico aquest espai per relatar el meu desflorament al Saló Eròtic de Barcelona.
El mateix dia en què es compren les entrades —caríssimes enguany, segons es comenta—, hom hesita si realment val la pena visitar aquest antre sibil·lí per presenciar les bacanals menys romanes mai celebrades en la nova Barcino. No obstant això, ni és un antre, ni és tan car si s'amortitza com Déu mana; i no només val la pena sinó que, personalment, em va fer fins a llàstima que acabés i, com un obsés, compto els dies per a la seva pròxima celebració l'any que ve. Síndrome postsaló eròtic en diuen.
En aquest infern dantesc —preferible davant qualsevol edèn— hi havia persones que incitaven al canibalisme: sense roba o amb poca, de cuir en cotilla asfixiant mostraven els seus exuberants genitals per a tots els gustos a ritme de Rammstein, Massive Attack i Marilyn Manson. Ni s'hi discrimina i ni es jutja. Transsexuals, gais, lesbianes, heteros i practicants del BDSM es congreguen per a endinsar-se en un portal a un univers on tot, amb consentiment, s'hi val i agrada.
Pamela Sánchez i Carolina Abril, actrius porno, contentes amb l'edició d'enguany
Durant aquests dies s'ha pogut llegir en molts mitjans, fins i tot en el nostre, que l'organització va decidir prescindir de les productores pornogràfiques per a l'edició d'enguay i, malgrat ser cert, del porno no es va salvar ni Crist. De fet, vaig tenir l'oportunitat de parlar amb Pamela Sánchez i amb Carolina Abril —conegudes actrius de cinema per a adults i un reclam dels onanistes presentis aquest cap de setmana— i em van dir que tant la relació entre els companys i el contingut del programa d'aquest any estaven sent «impecables», «excel·lents».
Això sí, en preguntar sobre les edicions anteriors, Sánchez va fer cas omís: «El passat és el passat, el que importa és que venim a gaudir sense 'mals rotllos'». No obstant això, jo mateix, que no vaig participar en cap espectacle (o això crec), vaig poder denotar incomoditat quan alguns clients oblidaven que tot formava part d'un xou.
«Prohibir el porno = restringir el sexe»
Un dels visitants que vaig tenir el plaer de conèixer va ser un home de Balaguer que assisteix cada any acompanyat de la seva dona però que fa temps van acordar separar-se en travessar la porta per poder gaudir sense discussions o malentesos. Una decisió comuna més que deliberada, amb l'objectiu, fins i tot, de donar-se carta blanca davant moltes situacions. Curiosament, l'ilerdenc em va obrir la ment més que ningú: «Fa anys aquí hi havia porno de tota mena i si no t'agradava, no miraves i prou, tu triaves què veure i què no. Aquí venim a gaudir i a ser lliures, i el fet de prohibir el porno és baixar el nivell:és restringir el sexe», em va comentar amistosament.
Més tard, poc abans del tancament, em vaig sotmetre a un breu taller de dominació. En ell, els instructors s'encarregaven de destruir el mite que gira entorn el BDSM i la seva demonització i, com no podia ser d'una altra manera, el «castigador» era un íncub anomenat Dracox. Gràcies a la seva amabilitat, vaig poder constatar que no hi ha característiques sociodemogràfiques comunes en els interessats per aquesta pràctica sexual en auge, sinó que hi ha persones de totes les edats, sexes, gèneres i gustos.
Èxit rotund de joguines
Paral·lelament, a les botigues es van esgotar els 'satisfyers' —succionadors de clítoris— i els vibradors de control remot, com si fos un 5 de gener. Era pràcticament impossible veure un establiment sense venedors ocupats, avassallats a preguntes per conèixer aspectes del funcionament dels productes. També hi havia botigues destinades a l'attrezzo sexual, al BDSM i la seva vestimenta particular. Altres locals, en canvi, oferien informació i consultes sobre diferents temàtiques entorn del sexe. No obstant això, el que més va destacar, a part dels espectacles explícits, van ser les xerrades educatives, titllades de conductores d'aquesta edició.
Al meu entendre, crec que no van arribar a eclipsar al porno. I encara sort: no és que estigui en desacord respecte al fal·locentrisme viscut en anteriors edicions però, fent-me ressò de què va dir l'home de Balaguer, la prohibició dels esdeveniments pornogràfics i la prioritatd'alguns excel·lents discursos com el de Noemí Casquet —sexòloga i protagonista de l'espot de 2019— abocarien a l'extinció del Saló Eròtic de Barcelona bastant abans que qualsevol sanció per exhibicionisme. Però bé, d'això ja en parlaran els que en sàpiguen.
Finalment, ja experimentades totes les activitats que van cridar la meva atenció, amb la libido ben alta i amb presses per a arribar a casa, em vaig posar de nou l'hàbit i em vaig desfer del sac de prejudicis amb el qual havia carregat fins aleshores.