Amb la crisi del coronavirus ha tornat a aflorar un tema que mai ha estat clar del tot: El Penedès. Una regió rica en cultura i gastronomia que està en mig de tot i que no és de ningú.
Una part del Penedès pertany a Tarragona i l'altre a Barcelona. Això pot semblar un avantatge i tot, però no és així. De fet, estem vivint les incoherències d'aquesta separació. Incoherències que hem pogut veure a la televisió aquests últims dies, amb el cas d'una família dividida pel Torrent d'en Pedro (riera que separa Cunit i Cubelles) i que no saben quan es podran veure, ni com.
Amb l'arribada de la desescala sorgeixen molts dubtes, sobretot des que s'ha plantejat una nova mesura per delimitar les zones. Canviar les províncies per regions sanitàries. En el cas concret de Cunit, ens trobem que som del Baix Penedès, província de Tarragona, però el municipi pertany a la regió sanitària del Garraf, o el que és el mateix: Barcelona.
Ara, els cunitencs i cunitenques tenim un dubte. Quan arribi la fase 1 de desconfinament, cap on anem? L'opció més lògica seria no sortir del municipi i declarar la independència de Cunit, però com només tenim al Willy millor busquem altres opcions.
No és l'única incoherència del territori. A Cunit tenim el servei de Rodalies de Barcelona, amb accés directe a la capital catalana (si funcionen bé els trens), i en canvi no tenim trens directes a la nostra suposada capital de província. Si algú entén alguna cosa, que m'ho expliqui.
Som un territori oblidat, i ho tenim mig assumit. Ja ens passa normalment quan a algú li dius que ets de Cunit i no és de la zona, has de recórrer als pobles dels voltants perquè la gent sàpiga on està. I és que sense cap mena de dubte, aquesta és una frustració que viu tot cunitenc.
Per si no fos suficient, a part de conviure amb l'explicació constant d'on és Cunit, ara s'hi ha sumat un problema que tenim des de fa temps: D'on som?
Ho tenim clar, som del Penedès Marítim ubicat al Baix Penedès, i que aquest forma part de la Vegueria del Penedès. Però les institucions ho saben? Diem que som del Penedès, però amb la boca petita, perquè no ho tenen clar ni els nostres polítics. Que sí, que el 2017 amb el canvi de la llei de Vegueries 'oficialment' ja existeix el Penedès, però a la pràctica no.
Una situació que em recorda, salvant les diferències, a quan Carlemany al 795 va crear la Marca Hispànica i just allà hi havia el Penedès, una terra que no era ni de musulmans ni dels francs. Una terra com ara, ni d'aquí ni d'allà.
Una llàstima, perquè tenim un potencial excepcional. Espero que després de la crisi de la Covid-19, afrontin els problemes territorials amb ganes i sobretot lògica. Lògica que ha faltat durant tot aquest temps, això sí de moment i amb la nostra lògica anirem al metge al Garraf, qualsevol problema burocràtic l’arreglarem al Vendrell, i anirem en tren a Tarragona fent transbord.