La CUP de Reus vol obrir el debat sobre possibles pactes de govern més enllà de les formacions polítiques del pròxim plenari municipal. És per això que, aquest divendres, ha convocat «una trobada amb el moviment independentista i amb els moviments socials i culturals reusencs». L'objectiu, segons informen en un comunicat, és «abordar la situació generada al voltant dels possibles pactes de govern».
L'endemà dissabte es durà a terme una segona reunió, en aquest cas dels moviments i col·lectius que formen l'esquerra independentista local. Tot plegat ha de servir, segons expliquen els cupaires, per valorar dues qüestions. La primera és el context actual i la funció que ha de fer la CUP en l'àmbit de la formació del nou govern local. La segona és el paper de la formació durant el pròxim mandat.
Insisteixen en el relleu de Carles Pellicer
Recorden que la seva llista electoral la formaven persones de diferents entitats i organitzacions reusenques i que, durant la campanya electoral, havien fet èmfasi en la necessitat que hi hagi, a l'Ajuntament de Reus, un canvi d'alcalde que deixi Carles Pellicer fora del càrrec. Els cupaires insisteixen en el seu suport a ERC i en concret a Noemí Llauradó perquè sigui alcaldessa de la capital del Baix Camp.
Abans de les eleccions, la CUP havia establert el PSC com una línia vermella; la setmana passada obrien la porta a entendre-s'hi, però acabaven matisant que sense arribar a formar govern conjunt. L'altra línia vermella dels cupaires és Carles Pellicer; podrien arribar a un acord, afirmen, amb Junts per Reus, però no amb el seu cap de llista. Aquest dimecres, ERC qualificava de prioritari en un pacte entre les tres forces independentistes.
Noemí Llauradó hi afegia una segona condició a l'acord: mantenir l'alcaldia en mans d'ERC durant tot el mandat. Una proposta que a la CUP s'ha rebut com una bona notícia a l'hora de poder explorar aquest acord a tres. Junts per Reus, per la seva banda, no es planteja que Pellicer renunciï a liderar l'Ajuntament, una posició que defensen esgrimint el fet de ser la força més votada.