Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
ERC Reus

Noemí Llauradó reclama ser alcaldessa els quatre anys pactant amb JxR i CUP

L'altre escenari que exploraran és un possible acord amb PSC i CUP

ERC Reus
El futur grup municipal d'ERC Reus ha comparegut per valorar la situació postelectoral | Jordi Olària Gras

 

Després d'una setmana i mitja sense badar boca de manera pública, ERC Reus ha sortit a valorar els possibles escenaris de pactes postelectorals. L'encarregada de fer la lectura de la situació en clau republicana ha estat la cap de llista, Noemí Llauradó, que ha deixat clar que es considera avalada per ser alcaldessa els pròxims quatre anys i que vol ser-ho, preferentment, amb un govern format també per Junts per Reus i la CUP.

Llauradó considera que, veient els resultats electorals, hi ha «dos escenaris possibles, forts i estables, que serien un govern d'esquerres i un govern republicà i independentista; l'únic partit que està als dos escenaris és ERC», afegeix. Sentencia que «tenim molt clar que volem liderar el govern de la ciutat i volem una alcaldia republicana i independentista, ho volem liderar nosaltres i volem tenir l'alcaldia els quatre anys».

Recorda que són el partit que més ha crescut, tant en nombre de regidors com de vots —han passat de dos representants a sis i han duplicat de llarg els vots, de 3.367 a 7.434—. És per això que, aquest dimecres, els quatre anys d'alcaldia de Llauradó i el lideratge d'ERC al futur govern municipal no s'han posat en dubte per part de la seva cap de llista.

ERC Reus
ERC Reus només planteja dos possibles escenaris per formar govern a Reus | Jordi Olària Gras

 

ERC només es planteja dos possibles escenaris

Descarten l'escenari que havia plantejat Carles Pellicer, el de repetir el govern actual entre PDECat, ERC i Ara Reus. Llauradó explica que «els escenaris que hem vist que s'han teixit a través dels vots de la gent són dos, un escenari amb majoria d'esquerres o un escenari d'eix nacional; el partit que el senyor Carles Pellicer també proposa que formi part del govern —Ara Reus— no s'ha posicionat ni per ser de dretes ni d'esquerres, ni per ser independentista o no ser-ho, i per tant, queda exclòs de l'equació segona la nostra lectura dels resultats».

Llauradó ha repetit insistentment, davant les preguntes i hipòtesis de la premsa, que la seva voluntat és assolir «tres objectius i tots tenen el mateix pes: tenir una alcaldia republicana, un govern fort i estable i un govern republicà i independentista» i que, a més, no es plantegen cap possibilitat que no sigui una de les dues alternatives que exploraran; «nosaltres no tenim pla C, són els dos escenaris que ha volgut la ciutadania, i a partir d'aquí, tots hem de ser prou generosos, intel·ligents i políticament negociadors per assumir o un escenari o l'altre».

ERC Reus
Noemí Llauradó durant la roda de premsa de valoració dels escenaris postelectorals | Jordi Olària Gras

 

Un govern en majoria, condició imprescindible

Amb aquesta radiografia de la situació, ERC convocarà dues reunions, una amb Junts per Reus i la CUP i una altra amb el PSC i la CUP «per explorar quins compromisos tenen les diferents forces en un sentit o en un altre». El que tenen clar és que «ho hem de fer les tres forces, perquè si volem un govern estable, calen tres forces, no plantegem cap altre possibilitat perquè la ciutat necessita aquesta estabilitat; aquesta vegada el que necessitem és un govern majoritari».

«El que hem de plantejar a les altres forces és 'us veieu còmodes en un govern liderat per ERC conformant un govern republicà i independentista i que sigui fort i estable?'», aclareix Llauradó. Tot i tenir clar que vol un govern amb majoria, i a diferència de Carles Pellicer (JxR) o Andreu Martín (PSC), la líder republicana no considera que calgui que el govern estigui format el dia 15 de juny; «cal un govern fort i estable, però els 'tempos' també són un dels ítems que es poden parlar en una negociació».

ERC Reus
El futur grup municipal d'ERC Reus ha comparegut per valorar la situació postelectoral | Jordi Olària Gras

 

El pes de l'estructura nacional

Una de les interferències que sol haver-hi en acords per a alcaldies de ciutats grans, com és el cas de Reus, és la de la jerarquia superior dels partits. En el cas d'ERC no amaguen que n'han parlat i «ens han dit 'exploreu les opcions que hi ha', i és el que farem; quan ens hàgim decantat cap a un sentit o cap a l'altre, ho explorarem de manera conjunta en l'àmbit nacional, no som una peça aïllada, som la desena ciutat del país».

L'APUNT: Possibilitats i probabilitats

Com ja havíem previst, fer un article d'opinió sobre escenaris postelectorals és arriscat quan encara no hi ha res tancat. El cas és que ERC ha decidit recuperar una cançó que havia quedat enterrada en el repertori. Un pacte entre Junts per Reus, ERC i CUP és possible —aritmèticament suma majoria absoluta—, però és poc probable. La CUP ja el va plantejar, condicionant-lo a un 'pas al costat' de Carles Pellicer, una opció que, almenys ara, el PDECat ni contempla.

  

  

També és possible l'acord entre ERC, PSC i CUP, però torna a ser poc probable. La CUP el va descartar després d'haver-lo posat a la palestra contra tot pronòstic. El PSC el beneeix si l'alcaldia es reparteix a parts iguals entre Noemí Llauradó i Andreu Martín, una condició a la qual ERC no sembla disposada a accedir. Una versió 'light' d'aquesta opció és una investidura en solitari de Llauradó el dia 15 de juny per poder, després, ampliar el govern.

  

  

El PSC la va descartar perquè consideren que cal que el govern sigui majoritari des del primer dia. La CUP podria veure-ho bé, tenint en compte que la seva aposta era aquesta però entrant al govern des del primer moment. Per a ERC seria una manera d'assolir, almenys d'entrada, dos dels tres objectius que persegueix —l'alcaldia i el govern republicà—, i podria seguir perseguint el tercer —un govern en majoria—.

  

  

A la pràctica suposaria un pacte entre ERC, PSC i CUP en dos temps, però no sembla que hagués d'aportar cap element nou de negociació. Entre línies vermelles que no porten aquest nom, propostes prioritàries i secundàries i exploracions de pactes i acords, ens acostem a un escenari en el qual sembla que, passi el que passi, tothom haurà d'acabar donant explicacions per haver renunciat a qüestions irrenunciables que ningú els havia reclamat que es plantegessin.

També et pot interessar