Set empreses del polígon AgroReus i l'Ajuntament de la ciutat treballen per constituir la primera Comunitat Energètica publicoprivada del municipi. Empreses municipals i negocis privats instal·laran plaques solars per autoabastir-se. Si hi ha excedents d'energia, a més, aquesta comunitat podrà cedir-los o vendre'ls a particulars i empreses.
El projecte es va anunciar el juliol de l'any passat, i l'últim anunci públic va ser la concessió d'una subvenció de 2,2 milions d'euros. Amb els primers passos fets, la CUP de Reus considera que el plantejament actual només beneficia les empreses privades implicades. En concret algunes de les empreses, que comparteixen propietari i que sumaria un 48% de la participació total al projecte.
Es tracta del grup constituït per Massergrup, Setier i Tecnol. El seu propietari també ho és de Vermuts Miró, la Casa Navàs i una part de Fruselva entre altres. La regidora Mònica Pàmies considera que, a la pràctica, això implicarà establir «un monopoli».
La CUP veu un «monopoli» en la Comunitat Energètica de l'AgroReus
Segons la normativa actual, és la junta de la Comunitat Energètica qui decideix el preu de què es genera. Un organisme que presideix, precisament, aquest propietari, Xavier Martínez. Aquest grup d'empreses participa en el projecte amb 15 naus industrials.
El següent soci en volum de producció serà l'Ajuntament de Reus, amb tres naus i un 32% del total. Les plaques s'han d'instal·lar a Redessa 2, Reus Transport Públic i el dipòsit municipal de vehicles. El 20% restant es reparteix entre les altres sis empreses implicades amb vuit naus en total.
Es tracta de Pintaluba, Ascensores Omega, Copain, Comercia Reus 4atre, Quickchef i Tallers Baix Camp. La CUP carrega contra aquest plantejament, especialment perquè, afirmen, no s'ha volgut comptar amb la participació de cap petita empresa de la zona. Segons han exposat, només s'han implicat set empreses de les 281 que hi ha al polígon industrial.
Pàmies encara hi ha sumat dubtes sobre possibles «conflictes d'interessos» per part d'empreses que tenen contractes amb l'Ajuntament. En el mateix sentit tampoc veu clar que s'impliquin negocis que patrocinen actes públics impulsats per l'Ajuntament. Finalment, també ha carregat contra el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, pel fet que té «un familiar directe» treballant en una de les empreses implicades.
Critiquen aportar fons públics per a inversions privades
Tampoc estan d'acord amb la manera com es finançarà, ni amb les condicions de funcionament. «Tot plegat s'ha presentat i treballat amb molta pressa perquè els era totalment prioritari poder accedir als fons Next Generation», exposa Pàmies. La idea és que la subvenció europea cobreixi vora la meitat del cost de la instal·lació.
Joan Ribas, membre de la comissió de Medi Ambient de la CUP, ha recordat que el pressupost del projecte és de 4.411.532,28 euros. S'han demanat fons europeus per valor d'1.994.445,70 euros. Des de la CUP s'apunta que, segons les ordenances fiscals de Reus, les empreses també s'estalviaran el 50% de l'IBI durant cinc anys.
Pel que fa a la inversió, les empreses públiques i privades implicades en el projecte hauran d'assumir 2.417.086,58 euros. Els càlculs de la formació apunten que «la inversió es recupera en 5,3 anys», apunta. Ribas afegeix que la vida útil de les plaques és d'uns 25 anys, motiu pel qual critiquen les condicions establertes en la Comunitat Energètica.
«La cessió de la coberta que fa cada empresa només és de deu anys», indica. «A partir d'aquests deu anys, això passa a ser un negoci privat», carrega. La crítica principal és que es tracta d'una inversió planificada des de l'Ajuntament, pagada en part amb fons públics i que acabarà en empreses privades.
Tot plegat farà que, segons els càlculs dels cupaires, aquestes companyies aconsegueixin la instal·lació pagant-ne entre el 25% i el 30% del seu cost de mercat. A la compareixença de premsa també hi ha intervingut Toni Nogués i Andreu, membre també de la comissió de Medi Ambient de la CUP. En el seu cas per criticar les limitacions físiques de la Comunitat Energètica.
La CUP considera insuficient el projecte tècnic
La legislació actual preveu que aquests projectes puguin cedir o vendre energia excedent a particulars i empreses. La limitació són els 500 metres de radi que pot viatjar, com a màxim, aquesta electricitat. Des del govern s'ha apuntat que, si hi ha excedents, es podran destinar a famílies en situació de vulnerabilitat.
Per als cupaires, la ubicació del polígon AgroReus fa complicat que això pugui ser així. De fet afegeixen que, als estatuts de la Comunitat Energètica, no s'especifica l'ús que es farà dels possibles excedents. Pel que fa a l'àmbit tècnic, considera que l'estudi previ per justificar el projecte és insuficient.
«Està fet sense tenir en compte les característiques de les diferents teulades», exposa. Segons denuncia, no s'ha estudiat la inclinació ni l'orientació amb les quals s'han d'instal·lar les plaques solars. Ni tan sols si és possible a les teulades de les empreses implicades en el projecte.
Per part del govern, precisament Daniel Rubio ha protagonitzat una compareixença de premsa aquest matí. Preguntat per les acusacions de la CUP, la resposta ha sigut contundent a través d'una frase de Martin Luther King. «No hi ha res més perillós que la ignorància sincera, i potser encara és més preocupant l'estupidesa conscienciosa», ha etzibat.
El regidor ha defensat que el projecte del polígon AgroReus és el segon més important de Catalunya i el cinquè de l'Estat. Per tant, ha reptat la CUP a demanar explicacions a la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, que és qui va obrir i concedir les sol·licituds d'ajut.