El polígon AgroReus de la capital del Baix Camp podria acollir la segona comunitat energètica de la ciutat. L'Ajuntament s'ha posat en contacte amb l'Associació de Polígons Industrials de Reus per fer-ne un estudi. Ara que se n'ha certificat la viabilitat i l'eficiència, es presentarà a les convocatòries d'ajuts europeus.
Aquesta és la línia de finançament que persegueix el consistori. Tot i això, compta amb una bossa d'un milió i mig d'euros aproximadament per invertir en aquesta matèria. Una partida que, segons ha apuntat el regidor de Medi Ambient, Daniel Rubio, es repartirà entre els projectes d'aquest àmbit que hi ha sobre la taula.
En el cas del polígon AgroReus, el calendari anirà en funció de les convocatòries europees preveient que calguin entre dos i tres anys per desplegar-ho. S'ha escollit perquè es considera que té bones oportunitats d'aconseguir el finançament europeu. El motiu és que, a més de generar electricitat amb plaques solars, l'excedent servirà per generar hidrogen verd.
És el segon projecte que presenta Reus en el marc d'aquest nou combustible. El primer és la transformació dels vehicles elèctrics lleugers del servei de la brossa en vehicles d'hidrogen. Es preveu que siguin aquests vehicles els beneficiaris de l'hidrogen generat al polígon AgroReus.
«Estem davant d'un projecte de futur», ha sentenciat Rubio. N'ha destacat la col·laboració publicoprivada com un actiu. També el fet que «utilitzem els metres quadrats en cobertes de naus que, actualment, estan desaprofitats i no hipotequem sol industrial o agrícola».
Les plaques solars de l'AgroReus gairebé triplicaran el volum d'energia necessari
El projecte anunciat avui se centra a establir una comunitat energètica al polígon AgroReus. La filosofia és la mateixa que en la que s'està preparant al barri Gaudí. De fet, Rubio ha recordat que es troba en fase de licitació i podria veure els primers passos entre la tardor i l'hivern.
En el cas del polígon industrial, el sistema és similar. Es volen instal·lar plaques solars als sostres dels edificis municipals i de les empreses que s'hi impliquin. A diferència del barri Gaudí, els sostres de les naus sí que permeten que la part privada de la iniciativa rebi plaques fotovoltaiques.
La previsió és que s'instal·lin plaques a 26 edificis. Tres d'aquests són públics, un de Redessa, el dipòsit municipal on s'instal·larien pèrgoles i l'edifici de Reus Mobilitat. Aquí s'hi sumarien 23 naus d'empreses privades que, si el projecte tira endavant, l'Ajuntament confia que estirin altres negocis.
Segons l'estudi de viabilitat es generaran 6,2 megawatts de potència i una producció de 8.578,3 megawatts l'hora cada any. Les empreses, públiques i privades, implicades consumeixen 3.054,7 megawatts l'hora cada any. Quedarà, per tant, un excedent de 5.000 megawatts.
És aquest excedent el que es farà servir per generar hidrogen verd. Ha destacat, també, que el consum elèctric que ara es vol cobrir amb plaques solars permetrà contaminar menys. Es calcula una reducció del 47% d'emissions de CO2 a la zona del polígon AgroReus.
L'energia sobrant es convertiria en hidrogen verd
Generar hidrogen verd amb l'excedent de l'energia elèctrica és una peça clau del projecte. Almenys de cara a aconseguir el finançament europeu, on es veu amb bons ulls qualsevol inversió en aquesta línia. És per això que, en el cas de Reus, s'ha fet incís en aquesta pota.
L'energia sobrant també es podria emmagatzemar en bateries de liti. A més, Rubio també apunta que, en un futur pròxim, «el vehicle elèctric no només serà un element de mobilitat, sinó també d'emmagatzematge de l'energia». Tot i això, com que la Unió Europea s'està decantant, recentment, per l'hidrogen, serà la prioritat de Reus.
Segons l'estudi mencionat avui pel regidor de Medi Ambient, l'excedent permetria generar un megawatt de potència. Això suposaria produir 150 tones d'hidrogen verd cada any. Un combustible que es faria servir en els vehicles lleugers de la brossa que s'hagin reconvertit.
«Seríem capaços de subministrar, en vehicles, l'equivalent a un milió i mig de quilòmetres», posa Rubio d'exemple. «El 100% dels vehicles lleugers podrien ser subministrats amb hidrogen», ha afirmat. Una possibilitat que també podria aplicar-se a altres àrees o empreses municipals.