Logo Catalunya Diari
Logo Catalunya Diari
Logo Instagram
Logo Whatsapp
Imatge de Marta Llorens a la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus

La CUP de Reus vol acabar amb els contractes per hores o per obra i servei de Sagessa

Els cupaires no veuen malament la idea anunciada pel govern, tot i que consideren que cal matisar-la molt

La CUP de Reus qüestiona la tipologia de contractes que l'empresa municipal Sagessa fa en l'àmbit de l'assistència domiciliària. Consideren que cal millor i vetllar per les condicions laborals de les persones que ofereixen el servei que, subratllen, de manera molt majoritària són dones i amb un alt percentatge d'immigració.

«No arriben a tenir un contracte de mitja jornada, estan contractades per hores», critica Marta Llorens, portaveu cupaire. Al ple d'aquest divendres presentaran una moció que apel·larà directament al consell d'administració de Sagessa. La proposta és que es faci un estudi «perquè aquestes dones no treballessin menys que una mitja jornada laboral».

De fet, afegeix, «la intenció és que fessin una jornada laboral completa, i que el seu mínim fos la mitja jornada, fugint d'aquesta contractació per hores que encara precaritza molt més la seva situació». Ho veuen no només com una manera de millorar la seva situació laboral, sinó també de donar a la feina que fan el valor que es mereix.

Imatge de Marta Llorens a la sala de premsa de l'Ajuntament de Reus
La CUP reclama millorar les condicions laborals que ofereix Sagessa | TarragonaDigital

A més, ha apuntat Llorens aquest dimecres, també repercutiria a millorar el servei que ofereixen si tinguessin més temps per fer-lo, així com consideren que cal obrir-los possibilitats perquè es puguin formar. En el cas concret de les auxiliars de neteja, a més, «estan contractades per obra i servei, i un hàbit que s'està generant en la seva contractació és que, al cap de dos anys, les fan fora i en contracten de noves».

La normativa impedeix allargar indefinidament una relació laboral a través de contractes d'obra i servei i a Sagessa, critica la CUP, quan no es pot allargar més s'opta per despatxar-les en lloc de canviar la tipologia del contracte cap a un de més estable.

L'Ajuntament impulsa una cooperativa del sector de les cures

El govern municipal, segons va anunciar el regidor d'Empresa i Ocupació, Carles Prats, durant el balanç del primer any de mandat d'ERC, treballa per impulsar una cooperativa del sector de les cures i l'assistència a la gent gran. S'ha agafat com a model un projecte simular impulsat per l'Ajuntament de Prats de Lluçanès.

Segons detallava Prats, aglutinaria «tot el que és assistència domèstica per a persones dependents o serveis a domicili que treballin en una situació irregular». L'objectiu, exposava, és «intentar crear una cooperativa que els permeti entrar en una situació regular de treball i facilitar que la gent vagi a aquesta mena de cooperatives a contractar aquests serveis».

A més, també es vol arribar a «persones en situació d'atur i de sectors en recessió, que volen fer un canvi de perfil professional», segons amplien fonts municipals. El projecte s'impulsa des de Mas Carandell a través de Coop Camp, que en farà l'assessoria.

La implicació municipal serà d'ajuda per buscar finançament d'un projecte que ha d'acabar suposant la creació d'una cooperativa privada. Tot plegat, apuntava Prats, també per «potenciar el treball digne, a través de  l'economia cooperativa, en un sector amb molta presència d'economia no formal».

Prats també incloïa, en la idea d'aquest projecte, el sector dels anomenats 'riders', els repartidors, generalment de menjar a domicili, en bici o moto. A través de la Fundació Foment del Treball es vol acabar oferint el servei de repartiment al comerç local «si el comerç electrònic va a més».

La CUP hi veu risc de «relacions clientelars»

Des de la CUP apunten que «no ho veiem malament sempre que el cooperativisme no sigui un espai que tregui lloc a la gestió directa dels serveis públics». Segueixen considerant prioritari que qualsevol servei essencial —i així consideren el de les cures i l'assistència domiciliària— hauria de gestionar-se directament des de l'Ajuntament.

Llorens recorda, en aquest sentit, la Llei Aragonès que els cupaires han criticat des que es va començar a treballar. Apunten que servirà per facilitar la privatització de serveis actualment gestionats des de l'esfera pública. Els defensors de la llei, per contra, subratllen que servirà perquè les externalitzacions puguin prioritzar-se cap a cooperatives i models d'economia social i solidària.

La portaveu de la CUP a Reus exposa que «s'està potenciant, des d'ERC, la creació d'aquestes cooperatives; nosaltres creiem que amb la Llei Aragonès això es pot traduir en deixar de contractar Florentinos per contractar les nostres pròpies patronals». Sentencia, de fet, que «una cooperativa no sempre tindrà una visió social i solidària, i no tota l'economia social i solidària és cooperativista».

Ha matisat que «veiem que hi pot haver un àmbit d'acció en les cooperatives, però sempre que no substitueixi la contractació i la gestió directa d'aquests serveis públics; mentre això no sigui un procés de relacions clientelars entre l'administració i aquestes cooperatives que s'impulsin des del mateix Ajuntament, no hi tenim res en contra».