El Ministeri de Sanitat ha actualitzat les dades de coronavirus a Espanya amb el nou informe de dades fins a aquest dimecres, 18 de novembre. El nou document ha afegit 15.318 nous contagis, dels quals 7.090 correspondrien a les últimes 24 hores.
Així, el total de persones infectades a Espanya amb coronavirus i comprovat per una prova diagnòstica ascendeix fins a 1.525.341 mantenint al nostre país com el sisè de tot el món amb més casos notificats. Les comunitats que han notificat més casos han estat Andalusia (2.868), Catalunya (2.074), la Comunitat Valenciana (1.908), Madrid (1.729) i Castella i Lleó (1.308).
Respecte als morts, el total de víctimes de la pandèmia a Espanya segons les dades publicades avui per Sanitat ascendeix fins als 42.039 casos, 351 més que en l'informe d'ahir, una xifra que baixa en comparació amb els 435 nous decessos notificats ahir. Del total de morts, 1.346 han mort en l'última setmana.
La incidència acumulada en les últimes dues setmanes, que ahir era de 465,86 casos i aquest dimecres ha seguit la tendència a la baixa situant-se en els 452,57 casos per cada 100.000 habitants, una xifra que baixa fins als 182,86 en els últims set dies.
Les regions més afectades per la pandèmia, tenint en compte aquest indicador, són encara Castella i Lleó (800,32) Ceuta (793,85) i el País Basc (736,08), les úniques regions que ara com ara superen els 700 casos per cada 100.000 habitants.
Quant a la situació als hospitals, encara és molt complicada en diverses comunitats que superen o estan molt prop del 50% d'ocupació de llits d'UCI per pacients amb Covid-19. Melilla (71,43%), La Rioja (60%), Aragó (48,73%) i Astúries (48,50%) són les que tenen major ocupació en les UCI, mentre que Astúries (29,87%), Castella i Lleó (24,30%), La Rioja (21,16%) i Aragó (20,42%) tenen un major percentatge de llits totals ocupats.
Els espanyols reclamen mesures més dures, però rebutgen l'estat d'alarma
L'augment de restriccions imposades a la majoria de territoris per a tractar de controlar l'avanç del virus, i que sembla estar funcionant, quan amb el suport de gran part de la població, que fins i tot considera necessària la imposició de mesures més dures.
Segons una enquesta realitzada poc després de l'aprovació del segon estat d'alarma, gairebé el 75% dels espanyols creuen que cal prendre mesures dures durant la segona ona i donen suport a la declaració d'un nou estat d'alarma durant dues setmanes o un mes, però rebutgen un de sis mesos com el que finalment s'ha decretat.
Concretament, el 73,6% de les persones entrevistes eren partidàries de prendre mesures «de control i aïllament més exigents», com els tancaments perimetrals o els confinaments nocturns que van seguir a l'estat d'alarma i que ara s'apliquen en gairebé tot el país. Només un 10,1% creia que les mesures que ja s'havien pres fins llavors eren suficients.
En canvi, només el 6% dels entrevistats que donaven suport a mesures més dures estaven d'acord amb un estat d'alarma de sis mesos, mentre que el suport pujava fins al 14,6% en el cas d'un estat d'alarma de dues setmanes i fins al 13,1% en el cas d'un mes.
Els percentatges es redueixen si s'analitzen les respostes de tots els entrevistats, també els que rebutjaven mesures més dures per a començar. Així, només el 4,4% d'entrevistats donaven suport a l'estat d'alarma de sis mesos.
L'enquesta també mostra que la majoria d'espanyols, un 69,3%, aproven el concepte de 'co-governança' entre el govern central i els de les autonomies, encara que un 18% preferiria que el gruix de la gestió de la pandèmia recaigués exclusivament en mans del govern d'Espanya. Per l'altre costat, només el 5,2% de la població estaria d'acord que fossin els governs de les comunitats autònomes els que gestionessin el total de la pandèmia.